Feu la prova. Busqueu el rellotge calculadora que us van regalar per la primera comunió amb la pantalla en blanc, també el de l'avi que no va anar a Cuba. Afegiu-hi una parell de forquilles i una cullera. Poseu-ho tot plegat, ben junt, davant la pantalla de l'ordinador.
Ara cliqueu aquí i espereu deu o quinze minuts. Ja està?. Mireu-vos tot el parament. Us adoneu que ja podeu fer sumes i restes, que se sent un tic-tac narcotitzant i que les forquilles i la cullera estan completament doblegades? Efectivament, la mirada maragdada, penetrant, del Saül Gordillo, causa aquests estralls!!!
Fonts que ha consultat aquest bloc i que no podem revelar, han verificat que existeixen diverses investigacions en marxa per comprovar si el Saül és d'aquest planeta o no. Un home que escriu llibres, que dirigeix una agència de notícies, que penja una, dues, a vegades fins a tres apunts diaris al seu bloc, que crea portals de blocs polítics, que... Uff!
Amb tot, aquest desfici obrer, no ha estat el principal detonant d'afirmar el què afirmem. Allò que el delatà de manera instantània no fou aquesta frenètica capacitat de fer feina, no, el fet realment alienígena, és que tot ho faci gastant el més estricte respecte, fonamentant les opinions i prenent partit fins on l'objectivitat periodística ho permet. Un extraterrestre de dalt a baix, vaja.
Aquest capvespre m'he apropat a la sèu d'Òmnium Cultural a Barcelona en la presentació a la comtal del llibre Nació.cat, escrit pel protagonista d'aquest apunt d'ara. Volia constatar tot allò que només eren conjectures. L'èxit del .cat, ha estat una fita per aquest país pendent de ser normal, però també que els blocaires de la catosfera, puguem gaudir de representants tan eficients que es prenen això de teclejar en aquests caixons digitals amb rigor i professional i que en fan bandera a les primeres de canvi.
Hem d'afirmar que sens dubte assolir el domini nostrat ha estat una victòria sense precedents però també toca treure'ns el barret per aquells que prestigien aquesta terminació gatuna amb una mirada lúcida que posi a l'hora els rellotges que han de fer-nos saltar la il·lusió per tanta feina com queda per fer, els d'aquells que portaven els qui un dia deien l'hora sense passar per Madrid; algú capaç d'almenys intentar doblegar aquells que no s'atenen a raons.
Enhorabona, respecte i admiració per a tu i per a en Saül