Aquest és el títol del curs al que el passat mes de juliol vaig assistir. Fruit d'aquell curs i de l'inquietud respecte aquest tema que ja tenia prèviament vaig inaugurar la secció d'Organització Territorial al bloc i ara començo a desenvolupar tot allò que vaig aprendre i anotar. Per començar crec que cal situar bé els límits del tema. Quan parlem d'organització territorial parlem de política en estat pur. L'organització territorial recull la divisió político-administrativa del poder, l'administració del territori i al territori. De l'estructura territorial que articulem en dependran els serveis bàsics, la proximitat o llunyania de la presa de decisions, la cohesió social, la identitat col·lectiva, el model econòmic, etc. (segueix)
A la pregunta del curs, Enric
Mendizabal, professor de Geografia Humana de la UAB, contestava que no.
Que senzillament era un tema que no resoldríem mai i fixava tres causes
per les quals mai estaria tothom satisfet:
1. Hi ha diferents visions de l'estructura territorial de Catalunya i a més a més aquesta varia en el temps.
2. Hi ha visions diferents de les funcions que ha de tenir l'Administració Pública i en quin nivell d'aquesta s'han de gestionar.
3. Hi ha visions diferents de la nostra identitat i de com aquesta s'ha de traduir en el territori.
És allò de que mai plou a gust de tothom. Jo hi afegiria alguns elements més de discòrdia que probablement encara dificultin més un acord en aquesta matèria. En primer lloc cal tenir en compte el que deia a l'inici: l'organització territorial és organització del poder i per tant en funció de les àrees d'influència de les diferents formacions i/o ideologies s'apostarà per una opció o una altra. Cada partit tendeix a defensar, com a mínim des de les direccions, aquella estructura i normes electorals que donen més pes relatiu als seus feus. Així només cal veure com des de l'any 1979 encara no hi ha llei electoral al Principat tot i que l'Estatut d'aleshores ja contemplava aquesta possibilitat. Un altre element important és que l'organització territorial sovint es basa i sempre influeix en la identitat col·lectiva. Això genera un estira i arronsa a voltes emocional contra el qual no valen arguments de tecnòcrata.
En un dels debats que va sorgir en el curs recordo que es va parlar de l'eficiència de l'Administració Pública i de com l'organització territorial influeix en aquesta. Vaig posar el crit al cel. El concepte d'eficiència és quelcom que podríem associar a la competitivitat, al benefici, al creixement, etc, del món empresarial. L'Administració Pública quan ofereix serveis, ja siguin de justícia o de sanitat, ha de ser eficaç, és a dir, ha de resoldre els problemes i aquí, el benefici i la plusvàlua no hi tenen res a dir. L'eficàcia d'aquests serveis és un dels factors a tenir en compte a l'hora de dividir el territori, establir els nivells administratius i polítics i repartir competències i funcions entre aquests nivells.
Quan parlem de nivells administratius tampoc hi ha massa acord. Actualment a l'estat espanyol podem parlar dels següents ens político-administratius: estat, comunitat autònoma, província i ens locals.
Estat. A nivell estatal situaríem allò que es coneix com a Administración General del Estado, i que té a dalt de tot de la piràmide el govern de La Moncloa.
Comunitat Autònoma. Aquest nivell autonòmic és l'ens bàsic de descentralització política i administrativa de l'estat. L'abast de les seves competències està delimitat per la Constitución Española i sobretot cal tenir en compte l'article 149.1.8. on es recullen les matèries reservades a l'estat, aquelles que no seran mai de cap altra nivell. El detall de les competències autonòmiques estarà regulat pels respectius estatuts d'autonomia i per lleis de transferències i de bases. Independentment de si la comunitat té una sola província, les institucions seran diferents.
Província. En aquest nivell hem de parlar de dues coses diferents. Per una banda es tracta de la divisió perifèrica de l'estat. Hi ha dues institucions bàsiques a tenir en compte: la Delegación del Govierno i la Diputació Provincial.
Ens locals. Aquí hi ha tot un ventall d'ens públics que tenen com a base el municipi. Figures importants i sobretot a nivell català són la Comarca, amb els Consells Comarcals al capdavant, les Entitats Municipals Descentralitzades, les mancomunitats, etc. A nivell estatal es regeixen per la Ley de Bases del Régimen Local.
Ara bé, és aquesta l'estructura que catalans i catalanes necessitem pel nostre país? Són alterables els límits que actualment hi ha dissenyats? Podem modificar els nivells i redistribuir competències? Noves comarques, agregacions de municipis, vegueries (set o nou?), províncies i diputacions, llei electoral... Aquestes són les qüestions a resoldre.
1. Hi ha diferents visions de l'estructura territorial de Catalunya i a més a més aquesta varia en el temps.
2. Hi ha visions diferents de les funcions que ha de tenir l'Administració Pública i en quin nivell d'aquesta s'han de gestionar.
3. Hi ha visions diferents de la nostra identitat i de com aquesta s'ha de traduir en el territori.
És allò de que mai plou a gust de tothom. Jo hi afegiria alguns elements més de discòrdia que probablement encara dificultin més un acord en aquesta matèria. En primer lloc cal tenir en compte el que deia a l'inici: l'organització territorial és organització del poder i per tant en funció de les àrees d'influència de les diferents formacions i/o ideologies s'apostarà per una opció o una altra. Cada partit tendeix a defensar, com a mínim des de les direccions, aquella estructura i normes electorals que donen més pes relatiu als seus feus. Així només cal veure com des de l'any 1979 encara no hi ha llei electoral al Principat tot i que l'Estatut d'aleshores ja contemplava aquesta possibilitat. Un altre element important és que l'organització territorial sovint es basa i sempre influeix en la identitat col·lectiva. Això genera un estira i arronsa a voltes emocional contra el qual no valen arguments de tecnòcrata.
En un dels debats que va sorgir en el curs recordo que es va parlar de l'eficiència de l'Administració Pública i de com l'organització territorial influeix en aquesta. Vaig posar el crit al cel. El concepte d'eficiència és quelcom que podríem associar a la competitivitat, al benefici, al creixement, etc, del món empresarial. L'Administració Pública quan ofereix serveis, ja siguin de justícia o de sanitat, ha de ser eficaç, és a dir, ha de resoldre els problemes i aquí, el benefici i la plusvàlua no hi tenen res a dir. L'eficàcia d'aquests serveis és un dels factors a tenir en compte a l'hora de dividir el territori, establir els nivells administratius i polítics i repartir competències i funcions entre aquests nivells.
Quan parlem de nivells administratius tampoc hi ha massa acord. Actualment a l'estat espanyol podem parlar dels següents ens político-administratius: estat, comunitat autònoma, província i ens locals.
Estat. A nivell estatal situaríem allò que es coneix com a Administración General del Estado, i que té a dalt de tot de la piràmide el govern de La Moncloa.
Comunitat Autònoma. Aquest nivell autonòmic és l'ens bàsic de descentralització política i administrativa de l'estat. L'abast de les seves competències està delimitat per la Constitución Española i sobretot cal tenir en compte l'article 149.1.8. on es recullen les matèries reservades a l'estat, aquelles que no seran mai de cap altra nivell. El detall de les competències autonòmiques estarà regulat pels respectius estatuts d'autonomia i per lleis de transferències i de bases. Independentment de si la comunitat té una sola província, les institucions seran diferents.
Província. En aquest nivell hem de parlar de dues coses diferents. Per una banda es tracta de la divisió perifèrica de l'estat. Hi ha dues institucions bàsiques a tenir en compte: la Delegación del Govierno i la Diputació Provincial.
Ens locals. Aquí hi ha tot un ventall d'ens públics que tenen com a base el municipi. Figures importants i sobretot a nivell català són la Comarca, amb els Consells Comarcals al capdavant, les Entitats Municipals Descentralitzades, les mancomunitats, etc. A nivell estatal es regeixen per la Ley de Bases del Régimen Local.
Ara bé, és aquesta l'estructura que catalans i catalanes necessitem pel nostre país? Són alterables els límits que actualment hi ha dissenyats? Podem modificar els nivells i redistribuir competències? Noves comarques, agregacions de municipis, vegueries (set o nou?), províncies i diputacions, llei electoral... Aquestes són les qüestions a resoldre.
estaré ben atent a aquests articles, per cert, com vas veure l'Enric Mendizábal? A mi ha estat un dels professors que més m'ha marcat... encara que ideològicament hi havia temes que no coincidiem...
per cert, he vist que també envies correus a la llista territori... m'ha fet gràcia!
salut!
La llista territori la vaig descobrir precisament en aquest curs però com estava turada durant l'estiu no havia enviat res encara. Ja vaig veure que tu també hi enviaves coses, la veritat és que està prou bé i hi circula informació interessant.
Quant als artcicles, n'estic fent un sobre la Vall d'Aran i un altre sobre Provincies vs Vegueries. Per cert, comença a pensar dates per fer un debat per l'Alt Ter, et sembla si et faig una proposta de guió?
salut!