Un altre inici de curs escolarmarcat per la proliferació massiva de prefabricats. Fa uns anys el que ara manen en deien barracots, de manera clarament despectiva. Els actuals responsables del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i els de l'ajuntament de Reus s'han posat d'acord en afirmar que d'aquesta situació actual en tenen la culpa: primer la immigració i després l'augment de les taxes de natalitat, o a l'inrevés que tal fa. Sempre va bé tenir col.lectius que no protestaran per adjudicar-lis la responsabilitat de la pròpia incapacitat gestora.
Des de l'any 2000 Catalunya va començar a acollir de manera progressiva milers de famílies que venien al nostre país a cercar un futur per ells i els seus fills. En els primers anys els servies de planificació del Departament d'Educació i els dels propis ajuntaments els hi va ser més complicat fer la seva feina atès no contaven amb xifres de referència anterior al 2000.
Avui tenim les xifres d'incorporació d'alumnes immigrants dels últims 7 anys i també sabem els que van néixer a l'any 2004 i que s'incorporen a l'escola enguany, per tant és una clara mostra de deixadesa política, d'incapacitat i de improvisació afirmar que no tenien mínimament previst quants alumnes s'incorporarien al sistema escolar.
Per què hem arribat a aquesta situació? En primer lloc perquè durant els anys 2004 i 2005 el departament d'Educació va paralitzar i endarrerir tots els projectes de construcció d'escoles i instituts. Dos anys de paralització en un sistema tant sensible als canvis de població com és l'educatiu, ens ha portat a un embut del que no saben com sortir-ne. En segon lloc hi ha una responsabilitat molt important dels propis ajuntaments, per exemple el de Reus, que no disposava de solars per construir equipaments escolars, perquè amb una gran visió de ceguesa planificadora creien que no faria falta. I ara tots els usuaris del sistema educatiu, i sobre tot els nens i les nens, han de pagar les conseqüències de una política negligent.
I ells segueixen muts... Els sindicats majoritaris d'educació no diuen res, callats. Ja se sap: no és bo mossegar la mà del qui et dona de menjar.
t'agrego a enllaços
salut
per qui no ho sàpiga, la definició del DCVB:
MENJABLANC o MENJARBLANC m.
Menja dolça, composta de llet, sucre, farina d'amidó i farina d'arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i aprendre; cast. manjar blanco.
Aquell dia per dinar hi va haver gaspatxos, menjar blanc i alguns glopets de vi dolç, Rond. Eiv. 72. Na Francina tregué un plat de menjablanch amb bocinets de vanyella, Ignor. 73. P'es teu alè que és més dolç que sa mel i es menjablanc, Benejam FyF, acte ii.
Fon.: məɲʒəβláŋ (or.); miɲʤaβláŋ (occ.); məɲʒəβláŋk o məɲʒaβláŋk (bal.).
Etim.: contracció de menjar blanc.