Encara no sabem del cert si s'acabarà jugant el Catalunya-Estats Units del proper 14 d'octubre. Però si una cosa està clara és que el govern de Catalunya ha actuat en aquest tema amb dues actituds pròpies d'un govern sobirà: fermesa i normalitat.
La lluita pel reconeixement internacional de l'esport català continua sent un dels objectius del govern d'Entesa, tal i com ja ho havia estat en el mandat anterior. Es tracta d'un objectiu polític nacional de primer ordre, tant a nivell simbòlic com a nivell esportiu. A nivell simbòlic, perquè ens permetrà als catalans identificar-nos plenament amb unes seleccions esportives que representin Catalunya al món. A nivell esportiu, perquè culminarà el procés de reconeixement internacional de Catalunya com a país esportiu de primer ordre, amb uns esportistes, uns clubs i unes federacions que ja treballen amb un altíssim nivell d'excel·lència.
Aquesta hauria de ser la normalitat, en el cas que fóssim un país normal. I d'aquesta manera està actuant el govern de Catalunya en aquest tema, tractant-lo amb normalitat. Sense estridències. Buscant que les nostres seleccions competeixin amb qui vulgui competir amb nosaltres. Buscant el seu reconeixement internacional allà on sigui possible. Sense pretendre molestar ningú.
És a dir, una federació esportiva catalana, què és un entitat jurídica de dret privat, reconeguda per la Llei Catalana de l'Esport i per l'administració esportiva de Catalunya té dret a relacionar-se amb altres federacions esportives d'àmbit suprautonòmic amb la finalitat de promocionar el seu esport. Aquestes federacions poden ser espanyoles, europees o mundials, -o sudamericanes com en el cas del patinatge-, i en la seva condició d'entitats privades poden establir els lligams que el seu marc normatiu els hi permeti. En molts casos, per exemple, l'afiliació de la federació catalana corresponent.
Igualment, les federacions catalanes poden organitzar seleccions amb els seus esportistes i participar en totes aquelles competicions oficials corresponents a les federacions d'àmbit suprautonòmic de les que són membres i, també, organitzar encontres esportius no oficials amb altres combinats, si així ho creu convenient i ho accepta l'altra federació convidada.
Això és el que fa, amb tota normalitat, l'esport federat català i rep el total i absolut suport del seu govern per a fer-ho. I, no cal dir-ho, d'amplíssims sectors socials que s'hi senten plenament identificats amb les seleccions esportives catalanes.
El que ja no trobem tan normal és la reacció primària i gonàdica de certs representants de l'esport espanyol, en aquest cas el Sr. Villar, davant aquesta actitud de normalitat de l'esport català, plantejada tant a nivell federatiu com de govern. Ni tan sols són coherents amb el seu particular concepte de l'esport català com a part integrant de l'esport espanyol. Si creuen que les seleccions "autonòmiques" només juguen partits de "patxanga", quin problema tenen per a què Catalunya "patxanguegi" amb els del soccer nord-americà? Potser el problema pot venir de la comparació d'aquesta "patxanga" amb els gran èxits oficials de la "roja", tant a nivell esportiu (Corea del Sud, Nigèria o Islàndia, per citar algunes) com de públic seguidor a Catalunya?
Davant els excessos de testosterona imperial espanyola, fermesa i normalitat catalana. I, si hi ha joc net, guanyarà la millor selecció.
Fermesa, no sé quina. Normalitat sí, la de sempre: baixada de pantalons.
Anàlisi parcialment equivocada, penso !
1) Aquí no s'actua (ni es pot) amb aquesta pretesa normalitat que dius.
2) Fa riure el suport del govern d'Entesa (no el d'ERC, eh) a les seleccions nacionals. Quina és la selecció nacional de Montilla, per exemple?
3) Tot això d'entitats privades és paper mullat. Guanya qui té més poder polític, qui té més contactes, més pressió i més mafia al seu costat.
4) "...la reacció primària i gonàdica de certs representants de l'esport espanyol, en aquest cas el Sr. Villar" SÍ que és normal, és la de sempre. Que podem esperar sinó?
Per la resta, molts ànims per continuar la lluita !
a)- Ni Niubo, ni Anna Pruna ni Carod ni cap conseller ha de treure el nas.No hi tenen res a veure, dius. Doncs que callin i no emprenyin.
b)- I en Roche es un incompetent total. Primer cop que s'ha de suspendre un partit contractat. I els USA ho han explicat transparentment molt bé. En Roche no va fer els deures quan calia, i va donar la seguretat als EUA que el permis el tindria i no va fer res.
En definitiva. Si el govern respecte la privacitat de la fed. Catalana, també hauria de vetllar i corregir l'alegria amb la que regala diners i diners, als directius amiguets. I no ficar-s'hi.Es una activitat privada.