Avui ha estat un dia dur. Hem tingut un casament, un comiat de solter, el comiat del capellà de Sort i no sé quantes coses més. La feina d'hostaler és així, un dia no tens res i l'altre vas de puto cul.
El casament ha estat d'aquells mogudets, per dir-ho correctament. La penya molt desfasada, cridant contínuament, regalets als nuvis cada dos minuts, borratxeres de competició, corregudes als lavabos a ja sabeu que, penya a la piscina... i el més collonut del tema és que el nuvi era un mosso d'esquadra i la meitat dels convidats també, té collons, avui segur que no hi hauran controls! Tot sigui dit, que tant els nuvis, com tota la familia de la nuvia, que són de Sort, són una gent encantadora, molt agradable i correctíssima. A tots ells, moltes gràcies i moltes felicitats per la part que els toca!
Jo em guanyo la vida fent casaments, vull dir que ja em va bé que n'hi hagin com més millor, però realment són patètics. Procurem fer-ho el millor possible, i fins ara la gent en surt molt contenta, bon menjar, bon beure, i bon servei, coses que la majoria no agraeixen, perquè se'ls enfot, l`únic que volen és, com cantaven els d'avui : "alcohol, alcohol i alcohol".
El comiat de solter, encara és més patètic, perquè aquests l'endemà ni sabran el que han menjat! No hi ha res pitjor que fer bé la teva feina per gent que no saben ni volen apreciar-ho. És llavors, quan passa que la majoria acaba oferint merda per menjar. Quants restaurants hi ha al nostre país que donen merda i estan plens cada dia? Una gran pena per l'ofici, però així anem en un país que no sap el que vol, que tan sols aspira a sobreviure en tots els camps.
Després d'un dia així, et venen unes ganes brutals d'engegar-ho tot a fer punyetes, de convertir-te en un més dels de la merda, però per sort sempre hi ha algú, encara que vagi torrat que et diu: "xaval, de puta mare, no canviïs, queden molt pocs llocs com casa teva" i s'agraeix!
Bona nit!
Que seria dels restaurants dolents sense els comiats, el casaments i les comunions.