Jordi Pujol va assistir ahir al
programa de TV-3 La Nit al Dia amb moltes ganes d’explicar
coses: va arrancar amb la reflexió sobre la
Vaga Fiscal i va desplegar la seua
sinceritat en un to col·loquial que despertava interés i generava credibilitat.
Jo tenia el televisor encés mentre visitava la web de lectures i traduccions “La Inmaculada Decepción”
i, a poc a poc, Pujol em va captar l’atenció en una situació domèstica ben
desfavorable per a ell, ja que estava gaudint majúsculament amb troballes
lúdiques apassionants (veure, per exemple, la fila que feia la musa de Charles Bukowski en
una fotografia – així com els seus poemes de contra-amor-- podria haver-me
mogut a desconnectar davant l’entrevista de qualsevol altre polític català o
valencià).
Jordi Pujol transmetia en les seues respostes vivaces una gran
experiència: el coneixement ciclopi de Catalunya, la praxi equilibrada que es
postula espontàniament en lideratge després d’haver trobat el punt intermig,
l’autoestima franca d’algú que es creu el país i opta per un possibilisme
eficient, el seu afany admirable per reclamar sentiments col·lectius legítims, la
il·lustració del propi punt de vista amb un anecdotari realista i significatiu,
la intel·ligència instrumental que brilla a estones amb pensaments utòpics,
l’equànime visió de conjunt sobre la taula d’escacs on es debat el passat, el
present i el futur d’un país que ell ha presidit durant tants anys.
Hi havia
una diferència substancial entre l’entrevista que feia anit Mònica Terribas a
Jordi Pujol i la que li va fer en el seu dia a Pasqual Maragall: mentre
Maragall s’acariciava obsessivament l’orella i ronronejava com un alumne
retardat al que no li plau fer tots els deures i compareix amb l’actitud blasé d’algú que té mandra de parlar (i
per això l’entrevistadora va haver de fer més preguntes del compte: per a que
l’entrevistat anara esquivant-la amb negligència), Jordi Pujol per contra anava
tan pletòric d’idees que fins i tot reconvenia a Mònica Terribas per a que el
deixara expressar-se més encara i així anar arrodonint les respostes. Les audiències
del País Valencià, en especial els electors i simpatitzants del Bloc
Nacionalista Valencià van tindre anit una oportunitat preciosa per a acaparar –
més encara-- l’oxigen de la salubritat democràtica, per a rebre una injecció d’entalpia
entusiasta i per a ser esguitats amb l'aigua clara de la digna decència que implica l’estil
català de fer les coses.
ADDENDA: ¿COM SABER QUE ESTÀS DAVANT
UN NACIONALISTA VALENCIÀ SENSE HAVER PARLAT MAI
DE POLÍTICA?
Hi ha una diferència substancial entre
qualsevol nacionalista espanyol i qualsevol nacionalista valencià: la diferència
sura en la conversa, fins i tot sense tocar temes de política o d’ideologia. Per
a una persona que assumeix una lleialtat increbantable envers l’Estat Espanyol,
la majoria dels temes de la conversa són limitats, estan predefinits i
subjugats per l’omnipresència mediàtica d’un punt de vista molt jeràrquic, el
nacionalista espanyol expressa pocs dubtes, es sosté en afirmacions de
semblança individualista però que en darrer terme no impliquen qüestionaments
profunds, es deixa dur per una corrent majoritzada de punts de referència tòpics
i superficials i, en conseqüència, el grau d’elaboració del seu discurs
acostuma a ser de curt recorregut.
El nacionalista valencià tendeix a l’exhaustivitat
col·loquial, explora molts pros i contres, fa l’entra-i-surt de la totalitat, els
seus feed-backs poden ser incessants o almenys imprevisibles, es planteja
preguntes que no estan en l’ordre del dia estatal, ha de construir un punt de
vista completament des del no-res, usa i abusa de major liberalitat i major capacitat
de maniobra verbal, acostuma a escenificar un individualisme ple de contingut i
d’autenticitat.
Aquesta diferència fins i tot es nota en l’estil del bon humor:
el bon humor d’un nacionalista espanyol desencadena o bé una rialla prepotent
que aspira a xapigar a qualsevol que passe a prop seu (amb una evident aplicació
selectiva de prejudicis indiscriminats) o bé és una rialla dessubstanciada,
deixada anar, autocomplaent, sostinguda per una quantitat molt xicoteta d’informació
friccional; en general, és una rialla que es desvia molt poc d’un substrat ètnic
que apel·la a la unanimitat i el tancament aferrissat de les postures. La rialla d’un
nacionalista valencià, pel seu compte, a voltes és una sàtira esbossada amb
tendresa que obri moltes comportes del realisme pragmàtic, altres voltes és una
rialla que depén d’una ironia enjogassada que manté incòlume el dret a existir
de l’objecte burlat; moltes voltes es revela com una rialla que posa en valor
dades més àmplies, interrelaciona factors molt apartats i que en la síntesi còmica
gaudeixen del benefici d’una originalitat més evolucionada i civilitzada.
Els feixistes blavers del PP valencià adoctrinen els romanesos perquè esdevinguen separatistes anticatalans; a la Viquipèdia en romanès s'hi diu que el "el valencià és una llengua diferent al català" i tota mena de bajanades semblants, i dubte molt que darrere d'això no n'hi haja cap blaver... així, quan els romanesos apleguen al País Valencià ja tenen ben inculcadet el virus del separatisme anticatalà!
marticabre |
dijous, 6 de setembre de 2007 | 16:09h
No t'enganyis: el que vas veure i gaudir no és la 'via catalana' de fer les coses. Hi ha moltes vies catalanes, tantes com catalans. El que vas veure és la manera de fer les coses de Jordi Pujol i, en certa manera per extensió, de CDC.
La manera com el tripartit mana sense guanyar les eleccions és una altra 'manera catalana' de fer les coses. I ja has vist en Maragall. I et falta en Montilla!
Per a quí treballen els 'amics catalans' al País Valencià? o els 'altres castellans' per defecte.
Ferran |
dijous, 6 de setembre de 2007 | 15:30h
Una de les conseqüències polítiques més dolentes pel País Valencià ha estat voler considerar de forma absolutista el com una part de Catalunya.
Al contrari que passa amb el gallecs del BNG que mai s'ha considerat una part de Portugal, no han tingut el complexe artificial de considerar-se secessionistes o traïdors.
Per això ara els gallecs són on són i el PP és on és al País Valencià.
De tal forma que els 'amics catalans' al País Valencià, s'han convertit en els 'altres castellans absolutistes' per defecte, que li fan el paper al PP al País Valencià.
Blogaire avançada: posts enriquits, textos radiants de plasticitat ambivalent, do de generositat documental. La madrilenya més xula de la catalanitat: sociòloga i multilingüe, mestra de resiliència. Sagacitat honesta, consciència sensitiva, esperit resolutiu. Molt bona xiqueta.
Equànim i objectiu, farcit de suggerències raonables i de constatacions depurades. Autor de diversos blocs literaris molt ben escrits: Aforismes, Anoharra, Diccionari Catalús, Haikus, Rimbaud, Talleret d'Art, ... Tot un mestre
Articles sobre l'actualitat per Josep Selva. Un estil modèlicament personal: prosa de factura lleugera amb moltes connexions neuronals per a que les idees volegen per damunt el previsible
"Filosofar és vivificar": blog de teoria i crítica literària molt exigent i ben documentat, destil·la els cànons amb una qualitat alta i amb un coneixement profund dels "maîtres à penser". Síndic de la cultura occidental, ha concedit el premi Dardos, entre altres, a Anotacions Rizomàtiques.
La Comtessa d'Angeville: l'alé vital al sud del Sud, una xica culta i entusiasta que escriu amb molta passió i fa "road-movies" (="mogudes rodades") en els límits de l'abisme valencià
Blog de Llorenç Carreres dedicat sobretot a la literatura. "Som allò que llegim i tenim el que dam" (Ponç Pons). Magnífiques troballes culturals, articles molt interessants, múltiple erudició tot terreny per a gaudir millor del plaer dels llibres
Recull col·lectiu de les blogosferes de les Comarques Centrals Valencianes. Col·laboracions satíriques i entrevistes sornegueres des de Xàtiva, tot donant-li marxa a l'absurd reversible de la valencianitat.
Poemes, recitats en àudio, cançons líriques, troballes estètiques, dissenys exclusius. Annabel Martínez Zamora, sociòloga i autora de "Los pájaros que crié en tu nombre", és la interpel·lació poètica d'Alacant. Molta qualitat i sinceritat creativa. Blog premiat per la Universitat d'Alacant.
Toni Ibañez: iniciatives enèrgiques i propostes obertes, dietari molt actualitzat d'un filòsof i escriptor guardonat amb premis importants. Creador del concepte de "catosfera" i d'un diccionari de "blogologia"
Anotacions, debats i articles ben documentats de Joan-Carles Martí Casanova, expert en turisme, dinamitzador cultural i intel·lectual independent, des d'Elx-Guardamar: l'extrem sud de la llengua catalana
Blog de lletres catosfèriques de Josep Manel Vidal: "Quant tinc un poc de temps sóc “agitador cultural”. Entre classes i “agitacions” vaig deixant caure paraules, com en un rosari, i puc fer fàcilment el camí de tornada als paradisos perduts"
"Inputs filosòfics per a ments inquietes". Comentaris, articles, reflexions i notícies sobre l'actualitat del pensament. Secció "El llibre que ve". Disseny atractiu. Imprescindible per a estar al dia sobre el que es cou en la filosofia del present i del futur
La web "De Carcaixent" fa un recull exhaustiu dels articles que expliquen la trajectòria vital, la bibliografia i les mostres d'afecte per Joan Pellicer (1947-2007), lluitador i etnobotànic valencià
Espai sobre literatura i natura de Sílvia Tarragó Castrillón, autora dels poemaris "La vida vençuda" i "Raïls escapçats", així com del recull de relats "Ciutats de l'impossible" i la novel·la "La Veu del Roure". Ha estat llibretera durant 14 anys. En aquest blog difon lectures i textos creatius.
Notes personals d'Emili Morant Llorca, des d'Almoines (la Safor): discurs autobiogràfic sincer i ben concatenat, amb "esprit de finesse" i "esprit de geómetrie"
L'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat fa vibrar la llengua catalana amb un patrimoni lèxic excepcional i un doll d'enunciació líquida ben revitalitzat
L'home de teatre de més llarga trajectòria al PV. Dramaturg valencià. Criteri independent i innovació temàtica. Les seues obres magistrals segueixen explicant la contemporaneïtat més recent.
La sociòloga i actriu amb més "vis còmica" de les comarques del Sud: monòlegs, fotos, vídeos, espectacles, radionovela "La dona de l'alcalde". Fent país amb rialles intel·ligents
Apunts diaris enginyosos sobre la vida quotidiana, les lectures i els pensaments d'una xica de la Safor. Espontaneïtat i do de la improvisació, realisme biogràfic i honestedat creativa
Materials de classe i bloc de comunicació per als alumnes de català del professor i magnífic poeta Salvador Jàfer (Escola Oficial d'Idiomes de València). Lexicografia i recursos lingüístics. Molt útil per a observar l'actualització dels blogs valencians que conreen l'idioma.
Blog de Vicent Boscà, dedicat a avaluar els moviments de la poesia actual en la nostra llengua. "El blog ha estat creat per respondre a les exigències de l’assignatura de Poesia Contemporània del Màster del Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana"
Web de Xavier Pons, professor del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València. Disponibles molts documents digitals de treballs seus: conflicte intergrupal, influència minoritària i innovació social, consum de drogues, prejudicis, conducta prosocial i altres temes d'interés en el camp de la psicologia social.
Memòria personal i instantània d'una noia que ja té una edat. Sinceritat i consciència multiplicades per mil: el dietari en català portat al grau 10 de l'empatia
Un magnífic escriptor valencià de Xàtiva exercint l'esperit crític per a dir les coses clares -- negre sobre blanc--. L'anàlisi intel·ligent i lúcida, el contrapunt informatiu
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrits a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana
Bloc amb notícies de les comarques centrals valencianes, articles d'opinió, fotografies, ressenyes de viatges, creació literària... realitzat per Ximo Corts
Amb una majoria absoluta del PP. Alcaldesa Honorífica: la Mare de Déu de les Injúries, "patrona" de la localitat. Regidors nacionalistes en l'oposició: Vicent Llobell i Cèsar Ferrando.
L'Associació d'Allotjaments Rurals de la Muntanya d'Alacant fa una magnífica oferta en cases de lloguer per a turisme d'interior als emblemàtics pobles del nord de la província d'Alacant
Lectures, articles, reflexions i assajos d'Enric Balaguer, veí del poblet de Gines: "haver crescut a la Vall de Guadalest és una experiència transcendental".
Açò és el bloc de la Colla El Pinyol de Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa). Ací tindreu informació sobre les nostres actuacions passades i futures. També trobareu "cosetes" sobre la nostra vila i entorn més pròxim. Des d'ací volem "fer poble i país".
Des de la Vila Joiosa, l'activisme i el coneixement de la Natura de la Marina Baixa: batalles legals per restaurar els drets del medi ambient i iniciatives de divulgació ecològica.
Resums de precipitacions diàries, resums mensuals i anuals dels estats climatològics, episodis de vent i ràfegues: els principals pobles de les comarques valencianes. Meteobotiga. Meteogrames. Models de predicció. Xarxa d'estacions metereològiques.
"La Veu del Bloc Nacionalista Valencià de Callosa d'en Sarrià", una web múltiple de política municipal en la que participen diverses persones amb les seues opinions i projectes: la intel·ligència col·lectiva en xarxa!
Article d'anàlisi dels origens de la repoblació mallorquina a la comarca de la Marina. Divulgat per Antoni Mas i Forners i amb la participació del filòleg Joan-Lluís Monjo, natural de Tàrbena.
Des del 107,8 FM. Disponible en directe a internet. Programació diversa, informació local, música, magazins, línia radiofònica de qualitat. Molt recomanable: "Café Montcau", coordinat per Joan Borja, divendres entre les 16:00 i les 17:00 hores.
El veritable parc temàtic natural de Callosa d'en Sarrià: fonts, cascades i tolls per a prendre el bany dins un paisatge verdíssim de geologia kàrstica
Els feixistes blavers del PP valencià adoctrinen els romanesos perquè esdevinguen separatistes anticatalans; a la Viquipèdia en romanès s'hi diu que el "el valencià és una llengua diferent al català" i tota mena de bajanades semblants, i dubte molt que darrere d'això no n'hi haja cap blaver... així, quan els romanesos apleguen al País Valencià ja tenen ben inculcadet el virus del separatisme anticatalà!
La manera com el tripartit mana sense guanyar les eleccions és una altra 'manera catalana' de fer les coses. I ja has vist en Maragall. I et falta en Montilla!
Una de les conseqüències polítiques més dolentes pel País Valencià ha estat voler considerar de forma absolutista el com una part de Catalunya.
Al contrari que passa amb el gallecs del BNG que mai s'ha considerat una part de Portugal, no han tingut el complexe artificial de considerar-se secessionistes o traïdors.
Per això ara els gallecs són on són i el PP és on és al País Valencià.
De tal forma que els 'amics catalans' al País Valencià, s'han convertit en els 'altres castellans absolutistes' per defecte, que li fan el paper al PP al País Valencià.
.
Mentre que sembla que Joan Puigcercós, Carod Rovira i Joan Ridao representen la via on s'ofegen els independentistes i la nació catalana.
La qual cosa no es sap quina és pitjor.