Sí, la data és la correcta. 4 de setembre de 1713. El passat dimarts vaig intervenir en un acte públic en commemoració dels fets del 3, 4 i 5 de setembre del 1713, dates en que les tropes borbòniques de Felip V, van ocupar, saquejar i incendiar la, en aquell temps encara, vila de Terrassa, un any abans de la caiguda de Barcelona.
En l'acte, organitzat per Esquerra, vaig acompanyar a en Carles Caballero, portaveu comarcal de les JERC, que va fer un discurs de contingut molt social, i a en Jesus Viñas, que va ser un dels primers objectors de consciència als anys 70 encara durant el franquisme i que va glossar la figura d'en Lluís Maria Xirinachs, persona amb la que va coincidir i col·laborar en la seva lluita pacifista i de dignitat personal i col·lectiva.
La meva intervenció, com sempre preparada a corre-cuita en el camí entre Vic i Terrassa, va voltar els fets històrics del 1713 a Terrassa, els 30 anys de la manifestació del 77 amb un milió i mig de persones al carrer, i dels 13 anys que fa ja que vam instituir la commomoració del 4 de setembre del 1713.
L'any 1994, l'independentisme encara no tenia representació al consistori, quan vam demanar permís a l'Ajuntament per realitzar un acte recordatori del 3, 4 i 5 de setembre de 1713 a la Plaça de la Torre del Palau, l'Ajuntament de Terrassa ens va denegar el permís, en un acte de prepotència que aquella època ens tenia acostumats. L'acte el varem fer sense autorització.
Des del 2003 amb l'entrada d'Esquerra al govern municipal, l'Ajuntament organitza un acte oficial aquesta data, com a inici dels actes de la Diada, amb un concert a la Plaça Vella, la lectura d'un manifest i una intervenció del director del Museu de Terrassa recordant els fets (va ser i és un dels punts de l'acord de govern).És un bon exemple de que el gran canvi polític, o un dels més importants, en aquests anys en la ciutat ha estat el pas de l'independentisme polític de la marginalitat a la normalitat social i política.
La imatge que acompanya la crònica correspon a la portada del diari "Més Terrassa" en la qual vaig eixir, amb el Carles, amb el punys alçats. Tot un orgull.
