El començament del període de vacances d’aquest any ha estat entretingut. Primer va ser l’apagada a Barcelona, amb tota la sèrie de conjuntures i teories. Després varen ser els embussos quilomètrics a les carreteres, seguit dels constants problemes de rodalies de Renfe.
L’apartat més amè ha estat el derivat de l’apagada de Barcelona. Les opinions han estat de tots els colors; que si no es fa la MAT això passarà a tot Catalunya, que si les inversions de REE i d’Endesa no són el que toca, que si som un país del tercer món, que l’avaria no ha de tardar tres dies, que si la Generalitat no havia fet els deures,... Per colors, els de les cares dels diputats al Parlament que varen presenciar les compareixences de Manuel Pizarro i Luis Atienza. Pizarro els va deixar clavats a
Pizarro va interpretar un paper d’actor. Va fer literalment teatre, i ho va realitzar molt bé. Va presentar els fets de l’apagada com una conseqüència de les pertorbacions (60 diu ell) de la xarxa de transport d’alta tensió; per demostrar-ho es va treure del barret uns informes emesos per l’Escola d’enginyers industrials de Barcelona, per l’Escola tècnica superior de la universitat de Comillas i un altre de l’Escola tècnica superior d’enginyers industrials de Sevilla. La seva intervenció va estar plena de dades i arguments. Llegint-ho es veu que estem davant d’un advocat que explica el cas a un jurat per veure si el convenç. És evident que havia treballat molt bé el discurs i que és un president que fa molt bé aquest paper de convèncer el contrari. A més hi posa molta passió quan exposa (“para mi es muy claro,...con absoluta rotundidad,...con toda solemnidad,...”). En la part final de la intervenció explica les quantitats que Endesa inverteix a Catalunya des que ell és president de la companyia a l’any 2002. Explica també que l’índex de qualitat de subministrament elèctric, el Tiepi, ha millorat en un 50% del 2002 al 2006, passant de les 3 hores de llavors a 1,79 hores a l’any passat. Aprofita l’ocasió per demanar un preu més alt per la feina de distribució, “...pues sigan congelando la distribución hasta ver cuanto aguanta! Eso es lo que tenemos y eso es lo que hay... dígame usted qué nivel de calidad quiere y yo le digo qué régimen de retribución queremos”. Finalment es refereix a les dificultats de fer noves línies “la cuestión de la energía es algo que exige arrestos, hace falta una especial complicidad con las personas que estén a cargo de los gobiernos que hay en cada momento,...yo estoy agradecido al gobierno anterior porque había una línea de las Gavarres que llevaba desde el año 90 hasta el 2001,...y gracias a los arrestos del presidente Pujol que mandó a los Mossos d’Esquadra se pudo hacer esta línea.”
Luis Atienza va ser més tècnic, menys teatral i més caut en la seva intervenció. Va explicar que un cable no es trenca només per pertorbacions, que això s’haurà de provar al laboratori; explica que el fum que sortia de les caixes de terres de la subestació de Maragall era normal, diu que no entén com Endesa pot ensenyar informes d’universitats si la informació dels oscil·lògrafs
Les dues intervencions són importants per les coses que diuen; també per les que no diuen clarament. Intentaré fer un esquema de
Ens trobem, doncs, amb una xarxa que havia funcionat prou bé en els darrers anys, malgrat la manca d’inversió. El Tiepi, el temps d’interrupció equivalent a la potència instal·lada, mesura el temps de les interrupcions en les xarxes d’AT i de MT superiors a 3 segons. Aquest índex havia millorat des d’una mitjana de 6 hores a l’any 1991 fins a 1,7 hores a l’any passat. Només ha fet falta un succés com l’apagada del 23 de juliol per desmuntar tota l’estadística i ensenyar la realitat de
Seran la CNE i la Direcció d’Energia de la Generalitat que facin públics els seus informes i diguin quina part de la culpa té cada empresa en l’apagada. Això té importància per veure qui paga les pèrdues derivades de l’accident. Però el que és més important és prendre consciència de les mancances en la xarxa i de la manca de mallat per part de tothom. Aprendre la lliçó, aprendre que el col·lapse de la xarxa pot ser fatal per l’economia del país, que un transformador no es refà en un dia, sinó en mesos.
Han estat importants també algunes declaracions de polítics. No només les que va fer immediatament el conseller de l’àrea Antoni Castells sobre la necessitat de la MAT, sinó sobretot les que va fer Joan Puigcercós d’ERC propugnant-la com essencial, i les que acaba de fer Jordi Guillot d’ICV, dient que s’ha d’arribar a un consens en el traçat de la MAT.
M’agradaria que la novel·la de l’estiu “Les elèctriques es tiren el cable pel cap” fos seguida per una altra novel·
