Poètiques robades
Poder-ho dir tot.
Pensaments
i sentiments i sensacions.
I accions.
I mastegar-los.
I de veritat
omplir-los
i d'aquest Petit Déu Vanitós
agafar les regnes
i saber el secret de les seves misèries
i del seu miracle saber, també, el secret
i profanar tots els retombs del cervell
i profanar tots els plecs del cos
i sentir el pensament
com un magma de teixits que es fonen
i viure'ls
i sentir-los
i adquirir-ne una consciència física
i ser capaç
de tocar
de tocar el poema
i de furgar
de furgar amb els dits
sota la seva pell
i de palpar
de palpar les seves carns...
perquè Déu és la carn
i a una velocitat vertiginosa,
llançar-te les paraules
i incrustar-me en tu
que m'escoltes.
I traspassar-ho tot
i traspassar-te
com la tremolor de l'aire
que la sageta obre
i sentir amb tu
que queda la vibració,
i que la raó ja no compta
només la ferida
on copula
la paraula
amb el cos:
és el poema,
és poesia,
sang que flueix
càlidament i espessa.
És besar-te,
mossegar la besada.
Gràcies pel poema i les referències. M.A. Riera i Valente són també poetes meus estimats i llegits. Sentir amb tu que queda la vibració....