Ací teniu una segona entrega de les meues reflexions de vacances, potser siga la darrera (relexió de vacances, és clar), puix el dilluns torne a la feina amb plena dedicació. Fins i tot aquests quin ze dies he tingut que dedicar algún moment a la solucionar algún tema pendent.
Hi han opinions, reflexions, pensaments, etc., que no es poden dir, almenys públicament, en el moment sinó que pertoca per oportunisme dir-les més tard. Tot i que al encertar-les quedes com un "pedant" i haga qui et diga allò de "a ous vistos, bou", però que hi farem, si la política valenciana és a hores d'ara més fàcil d'endevinar que la loteria primitiva o que fer un 12 a la quiniela del diumenge.
Així, alguns companys/es i amics/gues saben que tenia la certessa que el PP revalidaria la majòria absoluta al País Valencià a les darreres eleccions del 27 de maig, tot i que no de manera tan ample.
I és que com deia, no cal ser un especialista d'anàlisi electoral, per olorar a l'àmbient que el resultat final anava a ser el que era.
No vaig a entrar a avaluar el resultat electoral, doncs ah estat el que ha estat, però si que farè esment a l'enquesta que fa realitzar al ràdio Cadena SER, en ella hi havia una dada que comfirmava el meu presentiment, i era que nomès prop d'un 60 per 100 de l'electorat del PSOE i un 75 per 100 de l'electorat d'EU confiaven, respectivament, en un canvi polític a la Presidència de la Generalitat valenciana. Amb aquests nivells de confiança de qui es declara votant que les opcions que pretesament han d'encapçalar aquest canvi no es pot afrontar unes eleccions tant ajustades com en principi es preveien, i el resultat no podia ser altre.
Els únics que de veritat creien en la possibilitat del canvi polític va ser precissament l'electorat del PP, i així ho demostrava cada dia, amb la seua actitud activa en bé de sumar votants, fins al darrer minut. El resultat, més d'1.000.000 de vots.
Però, haurem de fer-nos la següent pregunta, i jo me la vaig fer a l'endemà: a qui van votar les classes populars d'aquest tros de País? la resposta era clara i contundent, al PP. Les classes populars al País Valencià voten popular. I per què?
Eixa pot ser la pregunta més interessant què m'haga fet fins ara, i que de ben segur la seua resposta ens podrà donar les pistes per a construir el discurs polític que en ajude a fer la travessia cap a la sobirania.
Així ens trobem que el PP ha tornat una cert nivell d'autoestima al poble valencià, ha situat al Cap i casal, i per extensió a la resta del territori, al mapa mundial amb la Copa del Amèrica i la Formula 1, i transmeteix a la ciutadania un projecte de modernitat per aquest territori, eixos sobre el que s'asentava el discurs nacionalista als anys 70-80.
I nosaltres que fem, doncs ser arrastrats per eixa esquerra que centra el seu discurs en un conservacionisme del País Valencià més propi d'aquells que ens volen convertir en una reserva natural de la humanitat, amb indigenes inclosos, que no pas el d'una esquerra amb vocació de convertir el País Valencià en un país d'Europa, amb tots els uts i ets que això comporta.
Cal, doncs, recuperar la iniciativa en la recuperació de l'autoestima i en les propostes de modernitat per aquest tros del país.
Benvolgut Ferran, el reiterat comentari de que ERPV ha d'abnadonar qualsevol vincle amb ERC neix bé des de la ignorància del que és Esquerra bé des de la mala fé i des de la voluntat de evitar qualsevol articulació política dels Països Catalans.
Confie que el teu cas, és des de la ignorància del que és Esquerra. ERPV o Esquerra al País Valencià no té cap vincle amb ERC simplement perquè és el mateix. ERPV és una federació més d'Esquerra. Els militants del País Valencià d'Esquerra pertanyen i participen dels mateixos òrgans de direcció (Consell Nacional, Conferència Nacional i Congrés Nacional) que qualsevol militant d'Esquerra, siga del Principat, de la Catalunya Nord o de les Illes.
Ara per ara, ERPV és sols una federació territorial, però tal com avance el nombre de militància i l'estrucutra comarcal vaga completant-se de ben segur que per operativitat organitzativa el que ara és una sola federació territorial esdevindra en diferents federacions regionals, com existeixen la federació regional del Ebre, la de l'Alt Pirineu o la del Penedès.
Explicat això, i per tal de evitar nous comentaris als respecte, almenys des de la ignorància, dir-te respecte a la teua demanda d'integrar-nos al Bloc que, no creus que si els militants d'Esquerra al País Valencià, i jo porte militant des de la tardor de 1991, ens sentirem representats pel Bloc enlloc d'estar en un lloc estariem en un altre. Els partits polítics són instruments per assolir objectius, i ara per ara els objectius del Bloc i d'Esquerra no són els mateixos. Amb això no dic que siguen diferents, i és en auqesta coincidència on hem de saber trobar els ponts que ens permetisquen sumar esforços en fer possible els nostres respectius objetius polítics.
Per això, aposte per fer possible un comboi, el mès gran i ample possible, per fer la travessia fins al darrer obejctiu que tingam en comú, i què una volta aplegats a eixe punt cadascu de nosaltres puga continuar el seu viatge, però sense que cap de nosaltres es tinga que baixar de cap vehicle i quedar-se "a la fresca". I que durant la travessia cadascú puga fer el seu vehicle el més gran, perquè això farà més fort el comboi, i aplegarem més ràpid al final del viatge, que no pot ser d'altre que l'exercici al dret de decidir lliurement els valencians i valencianes el nostre futur.
Només des del respecte perquè tots continuem treballant per als nostres respectius objectius podrem sumar esforços que no quedaran en rés. N'estic ben segur.
A Catalunya li interessa un País Valencià fort, unit, amb autoestima i independent com puga ser-ho Portugal o Montnegre.
A Catalunya no li interessa un País Valencià invalid, dependent, dividid, fluix i alienat.
Totes les polítiques que siguen per reforçar l'autoestima dels valencians en general redunda en benefici del País Valencià i per tant de Catalunya, per acabar deixar-ho caure en les mans espanyolistes de sempre.
Com polítiques negatives què provoquen l'efecte contrari, com el no reconeiximent de la denominació valenciana de la llengua al mateix nivell amb la doble denominació Català/Valencià als respectius territoris.
Contra el que sempre han pensat alguns això reforça la llengua al País Valencià i per tant també en beneficia Catalunya.
Des d'un punt de vista politic i sociologic el País Valencià és considera un territori més com ho puga ser Catalunya, Provença, Gascunya, Alvèrnia, Llenguadoc, ... i per tant incloure en la denominació recent de Països Catalans ens perjudica i du un dalt baix politic al País Valencià.
L'esquartarement de Catalunya n'hi que vore'l més aviat respecte de la Catalunya del Nord i Andorra i ses illes i la franja del ponent respecte de la terra ferme.
o que estic molt espés, que també potser, però no entenc, Ferran, la relació dels teus comentaris amb el contingut de la meua reflexió.
És una visió politíca de conjunt on un País Valencià respectat e independent sempre trobarà en les classes populars grans lligams i vies de relació i convinència amb Catalunya.
Mentre que una Catalunya amb una imatge impossitiva, avassalladora o irrespectuosa amb el País Valencià sempre dificultarà els lligams davant les classes populars.
Partint del fet que tot el que redunda en l'autoestima pel País Valencià i no deixar-lo en mans espanyolistes és beneficiós tanmateix per Catalunya.
La manca d'un discurs nacional i economic coherent al País Valencià lliure de lligams, què ens fassa sentir-nos un país amb plenitut i capacitat ressolutiva pròpia.
Trencar amb els lligams externs dels espanyolistes dolent i pancit i els lligams externs pancatalanistes què duen a les classes populars a cert rebuig.
Afavorir una cultura d'ordenació del territori sostenible amb respecte als espais naturals. I deixar els espillets que han enmirallat la societat valenciana de l'America's Cup i el Circuït de F1, per afavorir en el profit particular dels interesos del Partido Popular a la Comunidad Valenciana, ja cauran pel seu propi pes, només és qüestió de temps.
Els dicurs què té una dependència dolenta dels espanyolime mé ranci com un discurs negatiu de depedència pancatalanista que actua com a rentat d'imatge dels panespanyolistes de cara a les classes populars.
La capacitat de generar un discurs propi al País Valencià, defensan els seus interesos del país, davant les classes populars sense influències dolentes externes.