Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és una dels escriptors més originals de la nostra literatura, ja que hi aporta temes mai no tractats (la presència de catalans a Indo-xina (A les rambles de Saigon -1996), a Algèria (Les lletres d’amor no serveixen de res -1997, La presonera d’Alger -2002), a la Primera Guerra Mundial (La guerra dels cornuts) com també una mirada sorneguera, irònica, que busca constantment la complicitat del lector, la qual cosa el fa especialment interessant. Però, a més, l’obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística volem fer un comentari sobre la seva obra darrera Els taxistes del tsar -2007.
En aquesta obra Bezsonoff, “el millor novel·lista d’expressió catalana de Nils” ─segons les seves pròpies paraules─, ressegueix la seva història familiar, a partir del seu avi rus, Mitrofan Bezsonov, que se’n va anar de Rússia després de la revolució i que va anar a viure a París, on va conèixer una catalana del nord. L’obra, per tant, és una recerca pel passat rus de l’autor, però també una reflexió constant sobre la seva catalanitat i sobre la catalanitat (o no) de la seva família nord-catalana.
Com dèiem, l’humor de Bezsonoff[1] ens ajuda a entendre què ha passat (i què passa) amb la nostra llengua a la Catalunya que depèn de França. Una de les primeres referències que hi trobem és ja tota una perla. D’entrada, l’autor afirma, sense embuts, que “sempre m’he sentit català. Però ja que ningú a França, més enllà de Besiers, llevat d’algun professor de castellà rancuniós, no sap res de Catalunya, sempre s’han pensat que jo era rus”.
Bezsonoff, com molts nord-catalans, prové d’una família de funcionaris, en aquest cas militars (tant el seu pare com el seu avi). De fet, aquesta és una constant en territoris poc desenvolupats econòmicament que, a més, l’Estat francès ha sabut utilitzar per crear el sentiment de pertinença a França: “Així, de trasllat en desplaçament, col·locant catalans a la Bretanya i Alsàcia, alsacians al Rosselló i Còrsega, corsos a Saigon i al Pais Basc, bascos a Savoia i Provença s’han desintegrat les velles províncies que podien amenaçar la integritat de la República. Han creat un nou home, l’homo gallicus. I li han donat una nova llengua ─el francès─ i una nova religió: la creença que França és la pàtria dels drets humans...”.
Per aquest motiu, no ens pot estranyar que una de les àvies de Bezsonoff, Jeanne (nascuda el 1905!), només entengués la llengua dels seus pares però no la parlava, en tot cas només la xampurrejava. De tant en tant, “amollava una frase, amb un accent francès espantós, l’accent dels joves d’avui que encara saben català al Rosselló”. De fet, la Jeanne, nascuda ja fora de Catalunya ─a Chartres─, era filla d’un sergent de cuirassers, Jean Baux, que era fill de Rigardà, un poble del Conflent, igual que la seva dona, l’Anna Pujol. Tal com afirma Bezsonoff, “ben educada pels mestres respublicans”, Anna Pujol “menyspreava la llengua pròpia que parlava amb el seu home, exigint que s’adrecés en francès als seus fills. Fou, doncs, la primera renegada d’una llarga nissaga”. En aquest sentit, un dels germans de la Jeanne, François Baux (casat amb un aristòcrata de Vinçà) va arribar a ser batlle de Bulaternera els anys del govern de Vichy, i tot i que va ser un home apreciat, la gent d’aquest poble del Rosselló li “retreien que no dominés el català. El parlava amb l’accent de Chartres, però el coneixia suficientment per donar malnoms als veïns”. Un ús, com veiem, únicament col·loquial, més aviat vulgar, de la llengua...
Un altre cas d’abandonament lingüístic seria el de les germanes Paysà (una de les quals arribà a ser regidora), les quals, “malgrat els seus orígens rurals, (...) s’expressaven sempre en francès. El francès de Bulaternera, per això, difícil d’entendre al nord de Salses”. Una de les germanes, treballadora de banca, havia arribat a ser regidora...
Pel que fa al seu avi rus, afirma que, segurament, “no li devia fer nosa sentir català a tot arreu quan s’estava a Perpinyà i estiuejava a Rigardà” (venia d’un imperi on es parlaven moltes llengües més a part del rus). Els seus “sogres, acostumats a viure França endins, es vigilaven i parlaven en francès. Tan bon punt en Mitrofan sortia a la plaça (...), l’onada calda de la llengua catalana l’esquitxava en tot moment”. De fet, en Mitrofan “parlava francès millor que la majoria dels catalans” (d’aquella època a Catalunya Nord).
Pel que fa als avis materns, els de Nils, i en concret pel que fa al padrí Montalat, Bezsonoff afirma que “l’he conegut, l’he estimat. És gràcies a ell que parli català”.
Una altra idea sobre la llengua que incorporà Bezsonoff és la que l fa dir a la cosina germana de la seva àvia Jeanne, la qual li recrimina que utilitzi el mot mainader i no el mot genuí nord-català “mainatger”. “El català es perd a casa nostra i parli més amb catalans de l’altra banda que d’aquí dalt... Sudegi malgrat meu” confessa Bezsonoff.
El canvi lingüístic de Catalunya Nord és clarament explicat a l’obra: “Intel·lectualment, entenc l’abandó lingüístic però, sentimentalment, em costa d’admetre que una persona pugui renunciar a parlar la seua llengua als fills. Al tombant de la Segona Guerra Mundial, els catalans del Rosselló, que havien resistit, durant tres segles, als vents de la història van afluixar. S’observa el mateix fenomen a l'Alguer, contemporàniament, a la Louisiana amb el francès, als territoris polonesos i russos de l’antiga Prússia oriental”.
Oficialment, per tant, Bezsonoff té dues àvies “franceses”, un avi francès nat de pares “espanyols” i un avi rus. “Gràcies al joc de mans català”, es declara tres quartes parts català. Un quart rossellonès, un quart conflentí, un quart empordanès (“però queda aquest quart rus que em mira amb un somriure mofeta”). Sigui com sigui, i malgrat que quan parla amb parisencs Bezsonoff se sent el nen de Massy (on va viure), quan parla provençal se sent a casa a tot Occitània, per damunt de tot es declara català (“som català”, afirma). En canvi, la seva germana sempre s’ha sentit més russa que catalana. I pel que fa a llengua catalana, mai no l’ha parlada (Bezsonoff només li ha sentit tres frases i quatre cançons). Mai no s’ha interessat per l’occità, malgrat viure a Cannes i a Tarbes, però ara voldria aprendre rus! (per parlar-lo amb en Joan Daniel, que l’està aprenent).
El llibre permet a Bezsonoff retrobar una part dels seus orígens (en aquest cas el rus), però també proclamar la seva catalanitat, amb la fina ironia que el caracteritza: “D’on vinc? Qui sóc? , segon un article divertit de l’Antoni Puigverd a El País. El meu cognom (...) sempre ha constituït una nosa, una barrera a la meua catalanitat... Si m’hagués dit Pierre Chevreuil o Manuel López García González, ningú no qüestionaria la meua catalanitat. (...) No fotem! Com es pot ser català amb un nom rus i un passaport francès?”. Bo i això, el final del llibre és taxatiu: tot visitant un museu rus i mirant una vella icona que representava el patró de Moscou, afirma “sant Iuri. El sant Jordi dels catalans, matant el drac i els meus dubtes identitaris. Jo venia del país de sant Jordi...”
En definitiva, un llibre interessant que ens permet conèixer molt millor la realitat de la nostra llengua a Catalunya Nord i la complexitat de la identitat en contextos com els nostres.
Pere Mayans
[1]Quan parla del nom del seu avi, deixa anar, sense voler-ho, unes frases com les següents: “A hores d’ara, Mitrofan és un nom que fa tuf de Rússia imperial. (...). És un nom tan devaluat que el posen a animals. A l’octubre del 2006, Sa Majestat Don Joan Carles I, de viatge a la regió de Vologda, es va encarar amb un ós embriac, amansit i llanut. El monarca el va abatre sense saber que aquest ós es deia Mitrofan...” . O quan afirma, després de veure soldats russos prenent notes en un museu,“no m’imagino legionaris de Ceuta al Prado admirant una crucifixió del Greco”.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
