|
Xiprer Com els gran rèptils extints, dret en la desemparança aboca tota la llum dels dies damunt el brogit dels viatgers. Escalpel feridor enfonsa amb mi els seus talls a la terra, al zenit exacte del cel dissecciona les arrels de l'ombra. Traspua miratges d'eternitat, essències de pluja i de fang sobre els petits déus vanitosos. De la mentida em parla amb la veu neta. Vers els vèrtexs del temps neixen del xiprer, els camins... |
Accés de l'autor
Categories
Llicència de creative commons Els meus enllaços1. ELS MEUS LLIBRES
2. ...I ALGUNA ANTOLOGIA
3. QUè SE N'HA DIT?
4. EN VíDEO I PARAULA
5. MéS BLOCS I BLOGS
 
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
Ja fa molt de temps que m'agrada col·leccionar xiprers. De tant en tant en planto, però també els recullo en forma de text o de fotografia. Ara, amb el vostre permís, recullo els xiprers dels dos comentaris vostres per a la meva col·lecció i us ofereixo el d'aquesta fotografia que vaig fer a Granada.
Punt que acompanya un camí fins a un horitzó concret, muralla que abraça el vent que baixa desbocat els dies d'hivern. Vet aquí dos records de la meva memòria.
Dret en la desemparança---Aboca tota la llum dels dies. Un fragment d'un poema meu del 98 diu així:
Al capaltard la fosca
s'empassa la ciutat.
El xiprer es retalla
a l'horitzó, fugaç,
foragitant els dards
que el sol li ha vessat...
.../...
L'innombrable silenci
besa, zelós, l'atzar..