La moda fa que des del renta-sóls fins al detergent de la roba, passant pel lleva-taques, han de tenir sabó de Marsella. Què és, realment un dels sabons més famosos de tot el món?.
EL MEU SABÓ DE GRÈCIA
La primera vegada que vaig anar a Grècia- i d’ això ja fa força anys-, l´únic “souvenir” que em vaig emportar (i dels pocs que em permetia la meva migrada butxaca d’ estudiant) va ser una pastilla de sabó d’ oli d’ oliva. Encara la guardo com un tresor al fons d’ una calaixera, ja que ni vaig gosar a fer-la servir: m’agradava la seva olor, que volia conservar per sempre, la seva forma i les lletres en relleu amb caràcters grecs. Més tard, en altres viatges, em vaig poder rescabalar: vaig descobrir que aquella humil pastilla de sabó comprada en in poblet de l´Àtica havia esdevingut un reclam turístic, i es venia, al triples del seu preu, ben embolicada ne bonics papers i estotjos. Jo, però, en continuava comprat als pobles, a lloure. Després, a casa, me n’ enamorava la seva durabilitat (que el feia semblar un sabó kasher o jueu)-, tan diferent dels sabons cosmètics convencionals i, per descomptat, la seva suavitat, enfront de la’ escassa finor del sabó a base de brou bufat o greix de perol que es feia a casa una matàvem el porc: anava del perfum i el pòsit clàssic de al Grècia antiga i moderna a la d’ un país molt més aspre i salvatge, que és el meu.
Més tard, en ampliar-se el meu cercle de viatges, a Síria vaig descobrir una altra meravella, encara més antiga: el sabó d’ Alep que, a part de tenir oli
d’ oliva, com el sabó grec, té almenys un 20% d’ oli de baies de llorer, aquesta planta també sagrada i clàssica, com l´olivera. A més, els elaboradors més gelosos de la tradició, que han perpetuat una fórmula mil.lenària de generació en generació, encara el fan sense utilitzar la sosa (l´ingredient corrent, tant del sabó d’ oli com del que fèiem a casa), sinó cendra de salicorn. Aquesta planta, que també es troba al nostre litoral, té una il.lustre història: el cuiner Mestre Robert de la refinada cort del Regne de Nàpols- en Ferran Adrià del segle XV- ens diu que amb aquesta cendra es fa un cristall pera copes de vi que detecta, per mutació del color, si aquest porta un verí.
I, tancant el cercle, en un viatge al país de les cigales, Provença, vaig descobrir, finalment, un altre sabó d’ oli
d’ oliva: l´anomenat sabó de Marsella. Una sabó les regles de fabricació del qual ja són fixades el 1688 per Lluís XIV, i que viurà la seva edat d’ or al segle XIX. La moda d’ allò natural torna a posar en circulació aquest sabó a partir de la dècada dels 70, ara, però, convertit en un objecte de moda més- sovint sense les garanties d’ elaboració com cal, amb oli
d’ oliva, ja que s’ hi pot fer servir oli de coco o copra -. I, a més, la indústria dels detergents el descobreix i fabrica tota mena de productes- des de neteja-sòls i detergents per la roba- que contenen, suposadament, sabó de Marsella, quan, en la major part dels casos, sol ser un simple perfum químic. A Provença, no obstant, encara queda algun fabricant espars (com Marius Fabre, de nom ben occità) o algun artesà que n’ elabora; aquests també fan sabó dit d’ Alep.
Notes pràctiques
Els sabons d’ oli
d’ oliva són excel.lents per a la pell, que nodreixen, protegeixen i desinfecten i, fins i tot van bé per al cabell. Sol anar bé a les persones amb èczemes i pells delicades. No provoquen al.lèrgies ni irriten.
Hi ha gent que l´utilitza com a pasta dents, i els va molt bé per les genives.
També són un bon desinfectant per a les petites ferides.
El sabó d’ Alep, per la presència d’ oli de llorer es diu que va bé per a l’ acné, l´èczema, la caspa i fins i tot
la psoriasi. També serveix d’ excel.lent xampú.
Altres usos: es diu que una pastilla de sabó de Marsella posada sota el llit va bé per la rampa i el reumatisme (?). És excel.lent per a rentar la roba, incloent la dels nadons, així com per treure’n les taques. Sempre se n’ hauria de tenir el lavabo.
També s’ atribueix al sabó d’ Alep virtuts anti arnes i corcs.
(Algunes d’ aquestes indicacions, com són les referents a ´higiene, les he comprovat personalment, i són certes).
A l´hora de comprar sabó de Marsella, però, comproveu que ha estat fet amb oli
d’ oliva; n’ hi ha de fals, fet amb oli de coco (sabó de coco) o copra, que a França sol ser de colro verd. Aquí, però, el “sabó de coco”- també un bon hidratant- és de color blanc.
El sabó de Marsella es presenta en estat pur o amb diversos perfums: violeta, ambre, musc, poma, lavanda, etc, ne aquest darrer cas, n’ hi ha un de curiós que inclou brots d’ espígol naturals dins la massa del sabó. Compte en fregar-vos la pell!. Té, això sí, una flaire deliciosa.
La primera vegada que vaig anar a Grècia- i d’ això ja fa força anys-, l´únic “souvenir” que em vaig emportar (i dels pocs que em permetia la meva migrada butxaca d’ estudiant) va ser una pastilla de sabó d’ oli d’ oliva. Encara la guardo com un tresor al fons d’ una calaixera, ja que ni vaig gosar a fer-la servir: m’agradava la seva olor, que volia conservar per sempre, la seva forma i les lletres en relleu amb caràcters grecs. Més tard, en altres viatges, em vaig poder rescabalar: vaig descobrir que aquella humil pastilla de sabó comprada en in poblet de l´Àtica havia esdevingut un reclam turístic, i es venia, al triples del seu preu, ben embolicada ne bonics papers i estotjos. Jo, però, en continuava comprat als pobles, a lloure. Després, a casa, me n’ enamorava la seva durabilitat (que el feia semblar un sabó kasher o jueu)-, tan diferent dels sabons cosmètics convencionals i, per descomptat, la seva suavitat, enfront de la’ escassa finor del sabó a base de brou bufat o greix de perol que es feia a casa una matàvem el porc: anava del perfum i el pòsit clàssic de al Grècia antiga i moderna a la d’ un país molt més aspre i salvatge, que és el meu.
Més tard, en ampliar-se el meu cercle de viatges, a Síria vaig descobrir una altra meravella, encara més antiga: el sabó d’ Alep que, a part de tenir oli
I, tancant el cercle, en un viatge al país de les cigales, Provença, vaig descobrir, finalment, un altre sabó d’ oli
Notes pràctiques
Els sabons d’ oli
Hi ha gent que l´utilitza com a pasta dents, i els va molt bé per les genives.
També són un bon desinfectant per a les petites ferides.
El sabó d’ Alep, per la presència d’ oli de llorer es diu que va bé per a l’ acné, l´èczema, la caspa i fins i tot
Altres usos: es diu que una pastilla de sabó de Marsella posada sota el llit va bé per la rampa i el reumatisme (?). És excel.lent per a rentar la roba, incloent la dels nadons, així com per treure’n les taques. Sempre se n’ hauria de tenir el lavabo.
També s’ atribueix al sabó d’ Alep virtuts anti arnes i corcs.
(Algunes d’ aquestes indicacions, com són les referents a ´higiene, les he comprovat personalment, i són certes).
A l´hora de comprar sabó de Marsella, però, comproveu que ha estat fet amb oli
El sabó de Marsella es presenta en estat pur o amb diversos perfums: violeta, ambre, musc, poma, lavanda, etc, ne aquest darrer cas, n’ hi ha un de curiós que inclou brots d’ espígol naturals dins la massa del sabó. Compte en fregar-vos la pell!. Té, això sí, una flaire deliciosa.
Coincidim també amb el sabó, un dels meus souvenirs de França i Grècia ha estat sabó per a mi i els meus amics...una delícia, sabó de bon de veres.
Jo també n'estic una mica farta de la febre del pseudosabó de Marsella... La meva mare i una de les meves tietes comenten que, per allà als anys de la guerra i la posguerra, era ben comú fer encara el sabó a casa (suposo que procedint d'un poble de les Garrigues tenien cert aventatge!), això sí, amb sosa.