Estes passades eleccions ens van oferir participar en un gran pacte –deien-, i nosaltres què, per innocència, encara ens creiem això de la política vàrem preguntar, un pacte, per a què? amb quin objectiu? a quin àmbit? La resposta era clara, fer fora al PP de la Presidència de la Generalitat valenciana, dir-li adéu, deien també. I la pregunta tornava a surar, pacte, per a què? amb quin objectiu? i a la resta d’institucions (ajuntaments i Diputacions)? La resposta no podia ser més clara, i el temps ho ha confirmat per desgràcia, un pacte per a garantir la seua presència a les Corts valencianes, un pacte amb cap altre objectiu que garantir la seua presència a les Corts valencianes, i l’àmbit, doncs no podia ser altre, que sols les Corts valencianes, a la resta d’institucions cadascun d’ells –els promotors d’aquest pacte- confiaven en les seus pròpies forces, i creien garantida la seua representació sense cap tipus d’aliança prèvia, no importava si el PP podria continuar governant aquestes institucions. A la fi de tot plegat, això resultava el menys important.
Tot això ens ho adornaven, i continuen adornant de cara a les eleccions espanyoles de març del proper any, amb missatges del tipus que cal la unitat de l’esquerra situada a l’esquerra del PSOE, com si poguera existir esquerra a la dreta del PSOE.
Ara fa més de trenta ans que Joan Fuster va dir allò de “el País Valencià serà d’esquerres o no serà”, i des d’aleshores n’hi ha qui vol fer d’aquesta frase un veritat absoluta i inamovible en el temps, són precisament els que ens llancen de manera continua els missatges d’unitat de l’esquerra al País Valencià. Missatges que provenen sempre, i fixem-nos, des d’aquells que entre altres coses propugnen no sols aplegar a acords amb verds i federalistes dins de les seues polítiques d’aliances, sinó que els seu vertader repte és integrar el ecosocialisme i el federalisme. El seu objectiu es definir un projecte clar, identificable i obert, per a l’esquerra espanyola, faltaria més.
En aquest darrer Debat de Política General, en diuen del “estado de la Nación”, Agustí Cerdà, President d’Esquerra-País Valencià i portaveu d’Esquerra al Congrés de Diputats espanyols, ho ha deixat ven clar, l’Espanya plural és la mateixa que l’Espanya unitària, i en ella els valencianistes no tenim lloc, perquè, per molt que insistisquen, no som espanyols. Ja ho deia Josep Pla, allò més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, no per ser d’esquerres o de dretes, sinó, precisament, per la seua condició nacional d’espanyol.
Doncs, ja hem vist que hi ha qui no s’ha adonat i qui continua visquent d’aquesta confusió provocada i interessada. D’altres quan ens fem la pregunta, què és allò més semblant a un valencianista d’esquerres? Tenim una resposta clara, un valencianista de dretes, i no pas un espanyol d’esquerres, com ens volen fer creure.
És aquesta confusió el nostre mal com a país. Si no tenim clara aquesta diferència no avançarem com a país, i restarem segrestats per una esquerra espanyola que només pensa en treure profit d’aquella frase de Joan Fuster.
El País Valencià serà allò que decidirem els valencians i les valencianes lliurement, siguem d’esquerres o siguen de dretes.
I què fem per aplegar a aquest moment de poder decidir lliurement? La resposta sols la podrem trobar en la unitat d’acció i electoral del valencianistes, d’esquerres i de dretes, fins assolir una majoria social que aposte per fer efectiu el dret a decidir. Una unitat on hauran de coexistir i conviure els diferents projectes polítics que creuen en el futur lliure del País Valencià, tot i mantindre cadascun d’ells la seua independència i autonomia organitzativa, es tracta, en definitiva, de fer un gran comboi per fer possible aquesta travessia.
Per què allò que ens uneix, el futur del País Valencià, és més del que ens separa. I per què allò què ens importa de debò és el futur i no el present, que demà serà passat.
P.S.: no vull deixar passar l'oportunitat de recomanar-vos una visita al blog del retrobat Jaume Renyer
Me'n alegro molt de llegir-te de nou i t'agraeixo la recomanació que fas als teus lectors adreçant-los al meu blog. Venen temps complicats i la complicitat de companys de veritat com tu serà més necessària que mai. Una abraçada.