VilaWeb.cat
 
tomeumarti | dijous, 23 de desembre de 2004 | 15:41h
A continuació teniu un poema que vaig fer poema en homenatge al patriarca de les lletres catalanes JM Llompart, un mes després de patir un accident de moto en que em vaig rompre la mà dreta.

HOMENATGE A LA MÀ DRETA DEL CASTELAO MALLORQUÍ, JOSEP MARIA LLOMPART

"A poc a poc es mor la meva mà"
Josep Maria Llompart

Que no mori mai
el fruit de la teva mà destra,
tremolosa, blanca i suau.
Que visqui per sempre
la mà noble del nostre Castelao!

Que no mori mai
el teu verb ver, pur, etern.
Fidelíssim, vellutat i emmidonat.
Aigua clara, llima esmolada.
Espiga tendra.

Que no mori mai
la paraula teva, neta, sòlida, puntual.
Subtil i pulcríssima.
Mocador amb randa de seda virolada.

Que no mori mai
la llengua dolça i atupada,
tres vegades afirmada abans de pondre's el sol:
català, català, català.

Que no mori mai
l'amor plàcid, esguard pur,
a vegades finestra closa,
a vegades cobricel de domàs.

Que no ens matin mai
la terra amor, rosa negra,
vena vessada, tènue tapís assolellat.
Fester de lluna i flama encesa.

Que no mori mai, Llompart, el teu record.

Tomeu Martí i Florit
16 de maig de 2003

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829