Ahir no em vas trucar, i m'estranya, perquè últimament no falles a la cita telefònica, i això que teníem pendent de sortir a la festa major de La Bastida. Estic preocupat. L'alcohol no pot ser perquè ets un puto abstemi, no et drogues encara que sovint em fas dubtar amb la "marxa" que portes, fa temps que no vas amb dones i ja saps el perquè, ets massa perfeccionista, busques una dona ideal que no existeix, i si la trobes et durarà com a molt una nit, perquè al segon dia d'estar junts t'adonaràs que també fa caca al wàter i es tira pets com tothom.
Si no són les dones, l'alcohol, ni les drogues, perquè collons no m'has trucat. Potser és que al final t'has adonat que tanta salut no és bona i t'has begut aquella merda de botella de Bombay Saphire que vas comprar a Andorra per convidar els amics a Gin tònic, exportada dels USA via Milà, i que més que ginebra sembla colònia Barón Dandy amb matarrates. Ja t'ho vaig dir que et van fotre el pèl, a Andorra no s'hi pot comprar res de beure, però se t'agraeix el detall i la intenció era bona. O potser al final m'has fet cas i has passat de tanta Princesa inexistent i has convidat la teva companya de feina a casa, ja saps qui vull dir, a un gin tònic de la Saphire, i amb el globo a cardar tota la nit, encara que després de tant temps no crec que aguantessis una marató així, estàs fort, això és cert, però també hi ha allò que en diuen "gatillazo" i ja saps que passa quan tens els collons tan plens....bé deixem-ho. Sigui pel que sigui, m'has fotut la festa major enlaire, així que me n'he anat a dormir i au!
Espero que tinguis una bona excusa d'aquestes, no em vinguis amb t'has quedat dormint que pel matí havies d'anar a escalar, perquè ja saps que en un món com el nostre el tio raro ets tu, puto tio sa.
Tens raó, sóc un tio raro; però no és del tot dolent.
Sento haver fallat a la cita telefònica, però em sembla recordar que ja et vaig comentar els plans que el meu assessor en festes majors, el Sugar Boy, havia preparat per ahir divendres, i ho va encertar. Vam anar a la Pobleta de Bellveí a escoltar i ballar amb l'Oscar Baron & The Scarelvis Band, tribut a l'Elvis, i el grup SexiPhonics (no tenen vergonya i s'atreveixen amb tot, molt bons!!).
Ara bé, no crec que em qualifiquis de raro per haver anat a la Pobleta de festa major. Estimat amic, no busco una dona ideal, busco una dona mínimament original. No busco un androide que ni cagui, ni es tiri pets. No sóc psicòleg, ni ganes; no conec a totes les dones, ni ganes; tampoc pretenc tenir la veritat absoluta, només algú que et faci trempar i amb qui compartir un projecte de vida comú. Segurament tens raó quan dius que sóc massa perfeccionista, però qui no ho és tenint la llibertat de comprometret als 35 anys?
La ginebra i altres licors representen els desitjos i esperances que vaig tenir quan vaig aterrar al Pallars. Va ser la primera compra que vaig fer, com aquell que entra en un apartament de lloguer estant de vacances i l'omple tot pensant amb allò que més li agradaria fer. Prop d'un any després t'adones que per molta ginegra que compris, els amics no venen a casa, que les nòvies no venen soles, i que les intencions conten però en rares ocasions... I es que com diu aquell escalador, la vida del lleó solitari és molt dura...
Com dedueixes, ahir tampoc va ser, quina novetat!!. Espero que el dia que toqui no tingui un “gatillazo”, i es que diuen que això del sexe és com anar en bicicleta, que encara que faci molt temps que no montis un mai se n'oblida. Mentre hi ha vida hi ha esperança i per això avui aniré a la festa major escollida per l'amic Sugar Boy.
dimonivermell |
dimarts, 21 d'agost de 2007 | 12:16h
Apreciat colega Guillem:
Tot el que has escrit, filosóficament es molt bó. Si, la veritat es que mai quedat acollonit de les vostres paraules pregnades per les tecles de l'ordinador. Ara bé, menos tecles d'ordinador i més sexe, que amb ell, la vida cambie.
Pel que fa trucar al Ramón, ni cas, es pare de familia numerosa i ja té prouta feina en canviar "dodotis", jajjaja. Dis que sí, vesten a la Pobleta, a Salàs, a Esterri, a on vulguis, però asbrabat una mica, que les retencions de llet, són dolentes per moltes coses.
Com diu un de Llavorsí, CATXAR MATALLAR, PALLARS SOBIRÀ.
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
Tens raó, sóc un tio raro; però no és del tot dolent.
Sento haver fallat a la cita telefònica, però em sembla recordar que ja et vaig comentar els plans que el meu assessor en festes majors, el Sugar Boy, havia preparat per ahir divendres, i ho va encertar. Vam anar a la Pobleta de Bellveí a escoltar i ballar amb l'Oscar Baron & The Scarelvis Band, tribut a l'Elvis, i el grup SexiPhonics (no tenen vergonya i s'atreveixen amb tot, molt bons!!).
Ara bé, no crec que em qualifiquis de raro per haver anat a la Pobleta de festa major. Estimat amic, no busco una dona ideal, busco una dona mínimament original. No busco un androide que ni cagui, ni es tiri pets. No sóc psicòleg, ni ganes; no conec a totes les dones, ni ganes; tampoc pretenc tenir la veritat absoluta, només algú que et faci trempar i amb qui compartir un projecte de vida comú. Segurament tens raó quan dius que sóc massa perfeccionista, però qui no ho és tenint la llibertat de comprometret als 35 anys?
La ginebra i altres licors representen els desitjos i esperances que vaig tenir quan vaig aterrar al Pallars. Va ser la primera compra que vaig fer, com aquell que entra en un apartament de lloguer estant de vacances i l'omple tot pensant amb allò que més li agradaria fer. Prop d'un any després t'adones que per molta ginegra que compris, els amics no venen a casa, que les nòvies no venen soles, i que les intencions conten però en rares ocasions... I es que com diu aquell escalador, la vida del lleó solitari és molt dura...
Com dedueixes, ahir tampoc va ser, quina novetat!!. Espero que el dia que toqui no tingui un “gatillazo”, i es que diuen que això del sexe és com anar en bicicleta, que encara que faci molt temps que no montis un mai se n'oblida. Mentre hi ha vida hi ha esperança i per això avui aniré a la festa major escollida per l'amic Sugar Boy.
guillem
Apreciat colega Guillem:
Tot el que has escrit, filosóficament es molt bó. Si, la veritat es que mai quedat acollonit de les vostres paraules pregnades per les tecles de l'ordinador. Ara bé, menos tecles d'ordinador i més sexe, que amb ell, la vida cambie.
Pel que fa trucar al Ramón, ni cas, es pare de familia numerosa i ja té prouta feina en canviar "dodotis", jajjaja. Dis que sí, vesten a la Pobleta, a Salàs, a Esterri, a on vulguis, però asbrabat una mica, que les retencions de llet, són dolentes per moltes coses.
Com diu un de Llavorsí, CATXAR MATALLAR, PALLARS SOBIRÀ.