iluro |
divendres, 17 d'agost de 2007 | 23:57h
M'assabento per la premsa de la mort de Max Roach, gran bateria i compositor de jazz que potser no té el reconeixement dels grans però que tocà amb tots ells. [...]
Roach era un d'aquells músics que un descobreix gràcies a la informació
dels crèdits dels discs, una de les grans diferències entre els extensos i artístics vinils i els resumits i freds compactes.
Escric aquest apunt adjuntant-hi una actuació amb el pianista Billy Taylor. Tot i no ser pròpia, el seu títol (Per a què sóc aquí) és molt significatiu. Roach va venir per a moltes coses. I complí abastament en totes elles. La seva vida està lligada al desenvolupament de la història del jazz però també participà activament en la defensa dels drets humans i involucrà la política en el seu art (per exemple, un treball amb títol evident: Deeds, Not Words, 1958).
Llegeixo que en el comunicat de la seva mort s'ha fet saber que traspassà mentre somniava. Segur que, tot i estar malalt, era un esplèndid somni amb una magnífica banda sonora.
Com a petit homenatge particular afegeixo un encertadíssim vídeo (I Had a Dream, 1977) que combina la força de la veu d'un altre gran somniador, Martin Luther King, amb la forma d'expressió de Max Roach, el ritme de la seva bateria.
Escric aquest apunt adjuntant-hi una actuació amb el pianista Billy Taylor. Tot i no ser pròpia, el seu títol (Per a què sóc aquí) és molt significatiu. Roach va venir per a moltes coses. I complí abastament en totes elles. La seva vida està lligada al desenvolupament de la història del jazz però també participà activament en la defensa dels drets humans i involucrà la política en el seu art (per exemple, un treball amb títol evident: Deeds, Not Words, 1958).
Llegeixo que en el comunicat de la seva mort s'ha fet saber que traspassà mentre somniava. Segur que, tot i estar malalt, era un esplèndid somni amb una magnífica banda sonora.
Com a petit homenatge particular afegeixo un encertadíssim vídeo (I Had a Dream, 1977) que combina la força de la veu d'un altre gran somniador, Martin Luther King, amb la forma d'expressió de Max Roach, el ritme de la seva bateria.
