El comiat a Lluís Maria Xirinacs té un ampli ressò a la xarxa. Aquí trobareu informació de mitjans digitals i versions electròniques de mitjans escrits en català. Destaco algunes. El Punt titula Multitudinari comiat a Xirinacs. L'Avui opta per Adéu multitudinari a Xirinacs, ja un símbol. El Periódico informa Més de 2.000 persones assisteixen al funeral i a l'homenatge a Xirinacs. La blocosfera en va plena, de referències a Xirinacs. Aquí trobareu apunts de tota mena. (Alerta que també n'hi ha de la blocosfera més rànciament espanyolista.) Avui és dia de triar i remenar continguts blocaires a Poliblocs, Bitàcoles, Catapings, MésVilaweb i La Tafanera. (Amb menys ensurts.)
En Marc Roca escriu la seva crònica del funeral i homenatge a Xirinacs. En Toni Ibàñez escriu la crònica (amb moltes fotos) i les seves reflexions. A Nació Digital també trobareu vídeos del funeral i homenatge, en què hi ha participat Víctor Alexandre: Ara ens toca a nosaltres (comiat a Xirinacs). Tribuna, Directe, Racó Català i Vilaweb no han decebut en la cobertura informativa. De les televisions (nacionals o no, públiques o privades) més val que ni en parlem. No hi ha res a fer. S'imposa la connexió en directe (amb els diners que costa!) per saber com una iaia de l'Ebre fa una arrossada abans que no pas el funeral que aplega el catalanisme.
Aquests dies els mitjans espanyols han presentat Xirinacs com un "amic de terroristes" (El Mundo), mentre d'altres destacaven la seva "contribució consitucional" (El País). D'altres (La Vanguardia) hi passen de puntetes, dedicant més contingut en el web que en el paper (una foto amb peu).
Per als mitjans espanyolistes, el debat d'ara és l'assistència de Josep Lluís Carod al funeral a Santa Maria del Mar. La Generalitat, amb el seu president en funcions Carod, ret homenatge institucional als "amics dels terroristes", vomiten. C's i el PP el primers. Carod (ERC) no era pas l'únic polític, ja que també hi eren —com a màxims exponents de cada partit— Felip Puig (CDC) i Dolors Camats (ICV), i la notòria absència del PSC, si bé Ramon García-Bragado hi assistia com a alcalde de Barcelona en funcions. Però és Carod qui, com ja és habitual, s'endú les clatellades de la premsa de la dreta espanyolista.
Lluís Maria Xirinacs, que va ser Macià el 1977, segons Jaume Ciurana, és la veu de la consciència nacional. Ara més que mai. Josep Maria Pasqual va escriure ahir Xirinacs incòmode, i avui Salvador Cot El segon Xirinacs. Interpretacions de primera.
Material
Xirinacs: wiki, perfil, biografia, parlament i vídeos
Ara, independència: Comunicats amb motiu de la mort de Lluís M. Xirinacs
En Marc Roca escriu la seva crònica del funeral i homenatge a Xirinacs. En Toni Ibàñez escriu la crònica (amb moltes fotos) i les seves reflexions. A Nació Digital també trobareu vídeos del funeral i homenatge, en què hi ha participat Víctor Alexandre: Ara ens toca a nosaltres (comiat a Xirinacs). Tribuna, Directe, Racó Català i Vilaweb no han decebut en la cobertura informativa. De les televisions (nacionals o no, públiques o privades) més val que ni en parlem. No hi ha res a fer. S'imposa la connexió en directe (amb els diners que costa!) per saber com una iaia de l'Ebre fa una arrossada abans que no pas el funeral que aplega el catalanisme.
Aquests dies els mitjans espanyols han presentat Xirinacs com un "amic de terroristes" (El Mundo), mentre d'altres destacaven la seva "contribució consitucional" (El País). D'altres (La Vanguardia) hi passen de puntetes, dedicant més contingut en el web que en el paper (una foto amb peu).
Per als mitjans espanyolistes, el debat d'ara és l'assistència de Josep Lluís Carod al funeral a Santa Maria del Mar. La Generalitat, amb el seu president en funcions Carod, ret homenatge institucional als "amics dels terroristes", vomiten. C's i el PP el primers. Carod (ERC) no era pas l'únic polític, ja que també hi eren —com a màxims exponents de cada partit— Felip Puig (CDC) i Dolors Camats (ICV), i la notòria absència del PSC, si bé Ramon García-Bragado hi assistia com a alcalde de Barcelona en funcions. Però és Carod qui, com ja és habitual, s'endú les clatellades de la premsa de la dreta espanyolista.
Lluís Maria Xirinacs, que va ser Macià el 1977, segons Jaume Ciurana, és la veu de la consciència nacional. Ara més que mai. Josep Maria Pasqual va escriure ahir Xirinacs incòmode, i avui Salvador Cot El segon Xirinacs. Interpretacions de primera.
Material
Xirinacs: wiki, perfil, biografia, parlament i vídeos
Ara, independència: Comunicats amb motiu de la mort de Lluís M. Xirinacs
També va sortir aquesta necrològica a The Independent
http://news.independent.co.uk/people/obituaries/article2866745.ece
Miscel·lània sobre Lluís Maria Xirinacs a "Els dies i les dones"
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60508 (Funerals)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/60320 (Poema d'homeatge)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/12838 (Detenció 2005)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/12936 (Detenció 2005)
A kaos aquests dies també ens hem fet ressó de la mort d'en Xirinacs. Ahir varem fer un recull de fotos i informacions sobre el funeral (no es material propi però alguns lectors ens van enviar fotos seves i l'agencia ANNA va fer un bon reportatge).
Ho podeu veure aquí: http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=39783
Fingits profetes
parlaran per mi,
raucs inútils
d’un fals dolor,
negats al plor,
al plany, al crit
d’uns esclaus
que arrosseguen
segles de covardia.
Accepteu-me
el final victoriós
de la meva contesa:
d’aquesta llavor
creix, per l’arrel
del pensament,
sacsejat l’arbre
de la meva mort,
la vostra vida lliure.