Introito:
La ressaca de l'esfrondrament de l'anomenat socialisme real ha deixat un panorama d'estupefacció i desorientació, d'una banda, i de l'altra un eufòric capitalisme, mudat ara amb noves denominacions: neoliberalisme, economia de mercat, pensament únic... La vella divisió de la societat en classes dominants i classes dominades persisteix, vencedora de les diferents escomeses de què ha estat objecte des de les esquerres, de tots els assalts dels desposseïts. Les estructures de sempre, amb totes les seves injustícies inherents, resisteixen intactes: unes classes minoritàries, i a més endogàmiques, molt fortes, subjugant una immensa majoria de classes assalariades. Ens caldria preguntar-nos per què és així, d'on els ve aquesta força granítica. Els ve de la riquesa que tenen acumulada, de les seves propietats, és clar. Però el cert és que ningú té temps en el curs d'una vida, partint de zero, de fer-se ric fins a fer-se massa poderós: s'ha de partir necessàriament d'una situació d'avantatge, i aquest avantatge el dóna l'herència. Les regles de joc actuals, a través del sistema hereditari establert, no sols permeten sinó que afavoreixen l'amassament de grans fortunes en unes poques mans, gairebé sempre les mateixes. Hi ha una minoria rica que acumula dividends sense parar, i les seves fortunes passen de pares a fills; i hi ha una majoria de desheretats que no poden llegar als seus fills més que el fruit d'una vida de treball (això els que han tingut feina, és clar, els que han pogut treballar). Aquesta és la clau, que explica molt bé moltes de les coses que passen cada dia al món. Si els béns, les propietats, els fruits del treball dels homes fossin heretats no solament pels fills dels propietaris, sinó pels fills de tothom, és a dir, si els joves fossin els hereus universals, si l'herència fos un bé, un dret de l'home, la societat, sense deixar de ser la que és, deixaria de ser tan agressiva i el món seria un lloc finalment vivible.
[Aquest text i els que segueixen formen part de la proposta que vaig presentar al Fòrum Català per Repensar la Societat http://www.novacis.org/croniques.htm que es va celebrar els anys 1998 i 1999 a Barcelona, auspiciat per l'associació EcoConcern i organitzat i realitzat per Nova - Centre per a la Innovació Social http://www.nova.cat/ Es pot trobar el text sencer a: http://herenciauniversal.blogspot.com/ ]
Diagnòstic:
El fet que hi hagi classes socials i que aquestes siguin font de tants problemes ens obliga a plantejar-nos el perquè de l'existència mateixa de les classes socials, què les genera i per què són tan immutables. Allò que permet i fomenta la divisió de classes és el sistema hereditari vigent: a través de l'herència es transmeten les grans fortunes, que així queden blindades en mans dels seus posseïdors, i també es transmeten les situacions de misèria o de precarietat econòmica dels desposseïts. D'aquesta manera, les persones veuen injustament afavorides o injustament hipotecades les seves perspectives de futur només per l'atzar de la naixença. El talent, la voluntat i el treball queden inexorablement mediatitzades pel fet absolutament aleatori del naixement; la societat es mostra incapaç de donar a tots els seus membres una autèntica igualtat d'oportunitats.
Objectius:
L'objectiu és clar: que entre els drets dels ciutadans figuri —i no pas en últim lloc— el d'heretar, no per haver nascut en el si de tal o tal altra família, sinó pel simple fet d'haver nascut com a persones humanes. La societat ha de poder garantir a tots els joves, en el moment de la seva emancipació, una sèrie de béns, immobles i/o pecuniaris, perquè puguin començar a tenir una vida independent i amb recursos per obrir-se camí dins la mateixa societat. Per això caldria que els nostres conciutadans es mentalitzessin que poden deixar darrera seu un món una mica més just, només exercint la seva voluntat sobirana de testar: testant a favor de la societat, a favor dels joves, que són la societat de demà.
Instruments:
A diferència d'altres opcions, aquesta no demana cap esforç: la persona que llega els seus béns a una altra no es desprèn de res. Durant la seva vida en disfruta, i després els cedeix a una altra que en pugui continuar fent ús. Aquest hereu tradicionalment sol ser de la mateixa família, d'acord amb els sistemes hereditaris usuals. Les persones s'haurien de convèncer que testant a favor de la comunitat no solament no farien un tort als seus familiars més joves, sinó que els afavoririen, ja que els deixarien en herència un món amb menys desequilibris i per tant amb menys tensió, pel fet que tothom hi tindria la seva oportunitat, i la competència entre semblants deixaria de ser ferotge. Caldria una solució política que acollís i fomentés aquesta possibilitat, però si no és així —la política sol anar un pas darrera de la societat, i la legislació dos—, la societat civil pot crear els seus propis instruments: una fundació, una xarxa de caixes populars o qualsevol estri semblant que comencés a fer realitat aquesta proposta. Tanmateix, hi ha una raó de pes que pot ajudar a reflexionar: si aquesta proposició tingués algun dia el rang de llei, aleshores la llei —que ha d'estar al servei del poble— garantiria el repartiment equitatiu de la riquesa —i per tant el reequilibri continu de la societat—, a través de l'herència universal, i fomentaria la circulació de capitals. L'estalvi passaria a ser el "pla de pensions" de cadascú.
[BCN, abril de 1999]
--- La base de la meva exposició és que tots els ciutadans, arreu del món, ens veiem obligats a jugar un joc les regles del qual inclouen la trampa. Això és inacceptable per principi, però encara més en vista dels resultats que dóna: només cal mirar què passa al món cada dia, com evolucionen les coses.
Es tractaria, en definitiva, de suprimir aquesta possibilitat de fer trampa: que la lluita per la subsistència sigui una lluita noble, lleial; una competència estimulant, i no pas una competitivitat estressant i generadora de conflictes, com passa ara.
--- Les característiques d’aquest projecte serien:
* És possibilista: es pot posar en marxa ara mateix.
* És viable, perquè tothom pot entendre que l’esforç que demana és mínim, si no nul, i que en canvi els beneficis poden arribar a ser enormement importants i decisius: pot donar com a resultat una societat no pas nova, però sí completament renovada.
* És compatible amb el sistema vigent i ho seria també amb totes les alternatives presentades en aquest Fòrum. Es tracta d’una reforma des de dins, però radical.
--- Els objectius pretesos:
* L’objectiu general és no pas el de suprimir el dret a heretar, com pot semblar, sinó tot el contrari; que tothom pugui heretar la part que li correspongui del patrimoni col·lectiu. És a dir, que heretar sigui un Dret universal, de tots els homes, pel sol fet d’haver nascut com a persones humanes i ciutadans del món. Cal, doncs, crear aquest patrimoni col·lectiu, i això està a l’abast de tothom a través de l’acte personal i sobirà de testar, de fer-ho a favor del col·lectiu de cada comunitat (poble, ciutat...). Sobre la part “sentimental” de les possessions transferibles (la casa paterna, el negoci familiar, etc) els parents directes (fills, en primer lloc) hi tindrien opció preferent, com és natural.
* Que l’atzar del naixement, doncs, no sigui un privilegi per a alguns (la riquesa, per definició, no pot ser una qüestió de majories) i un handicap per a la resta de ciutadans.
* Aconseguir, consegüentment, una autèntica i real igualtat d’oportunitats per a tothom.
* Que tothom tingui el seu lloc de treball i que cada feina (útil) tingui algú que la faci: tothom al seu lloc de treball i un lloc de treball per a cadascú.
* El sistema proposat hauria de tenir necessàriament aquests efectes:
-Seria un distribuïdor permanent de la riquesa creada.
-Seria antiespeculatiu: s’acabarien les propietats desaprofitades.
-Donaria fluïdesa a l’intercanvi i al moviment de capitals (sense fer desaparèixer, però, l’estalvi, que passaria a ser l’assegurança per a la vellesa, el “pla de pensions” personal dels ciutadans).
-Preservaria el principi democràtic de “un home, un vot”, que l’actual i previsible febre de fusions entre macroempreses multinacionals amenaça de buidar de sentit.
-El sistema polític piramidal s’invertiria, perquè aniria “de baix a dalt”, i la política esdevindria menys retòrica i més eficaç.
-Acumular fins a l’infinit deixaria de tenir sentit, i per tant el perill de les macroconcentracions com a nous senyors feudals aniria minvant fins a desaparèixer.
-S’evitarien molts conflictes generacionals, ja que no tindria lloc el xantatge (explícit o implícit) que és inherent a tota herència paterna.
--- Els possibles instruments:
· Efecte “taca d’oli”: fer que l’exemple s’estengui.
· Plantejar aquesta pregunta: ¿Estaríeu d’acord amb un sistema socioeconòmic que universalitzés l’herència -i per tant que l’anivellés- a canvi que no us cobrés impostos mai més (en vida)? Remarquem que la pregunta és plantejable al Parlament, en forma d'iniciativa ciutadana, amb el sol aval d'una determinada quantitat de signatures.
· Estudi exhaustiu de possibilitats, a nivell universitari i/o professional: càlcul matemàtic, amb tot el suport informàtic necessari (una primera experimentació virtual).
· Iniciativa política i/o popular:
-Popular: fundació, fons comunitari, xarxa de caixes populars...
-Polític (seria l’objectiu a aconseguir, ja que arrossegaria i garantiria tots els altres): promulgar una nova Llei de successió, primer que empari i estimuli el nou sistema, i finalment que l’instrumentalitzi: tot continuaria igual (no hi hauria cap trauma, cap cataclisme) excepte el sistema hereditari, que passaria de ser l’origen de molts desequilibris i desordres a ser la clau d’una nova vida de les persones i d’una societat renovada, més sana i integradora.
· Informació i mentalització. La disposició legal recent sobre l’ordre dels cognoms paterns pot ajudar a trencar l’esquema mental de la successió per línia paterna.
· La lògica matemàtica: la dèria de voler sortir de la massa i formar part del grup de privilegiats és una quimera suïcida. Tanmateix, el sistema que dissenyem aquí crec que precisament donaria peu a tota classe d’originalitats, perquè, donant recursos als joves, els faria aflorar la creativitat (artística, artesanal, mecànica, científica, etc).
· Visualització, virtualització: cine, còmic, novel·la, exposició didàctica...; l’escola.
· Prospectiva: com hauria evolucionat la realitat si haguessin existit aquestes altres condicions que proposem?
L’objectiu d’aquesta planificació seria, parafrasejant Marx, “crear un sistema social on cada nen que porti en ell mateix el geni de Mozart o Rafael pugui esdevenir Mozart o Rafael; en cas contrari, assassinarem Mozart o Rafael en aquests nens”.
En tot cas, tothom té la perspectiva de la seva pròpia experiència personal o la dels nombrosos casos que tots podem conèixer per valorar les possibilitats reals que enclou la proposta presentada en aquest Fòrum. Personalment només hi veig un inconvenient, i és que potser trauríem arguments a novel·listes com ara la inefable Agatha Christie i en general a bona part de la novel·la negra clàssica, però crec que això també ho podríem superar...
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
A nivell teòric la teva idea em sembla genial, doncs igualaria econòmicament als nostres descendents.
No obstant, i amb ganes de discutir, hi veig alguns problemes a l'hora de posar-ho en pràctica.
1. Com es podria fer una llei sobre l'herència universal si els que decideixen quines lleis es fan i es desfan són els que tenen més calers?
No hauríem de canviar abans el sistema capitalista i individualista per què la gent trobés sentit a treballar no només per jo ser feliç sinó per fer feliç a tothom?
2. Feta la llei feta la trampa. Si jo fos ric, i conseqüentment egoïsta, regalaria en vida tot el que he adquirit als meus fills, aixi quan morís ells ja ho tindrien tot i per tant, a la caixa de l'herència universal s'hi acumularien les teranyines.
3. Així com el comunisme en els països on s'ha implantat s'ha trobat amb la pega que desmotiva a la gent en el sentit que: "per què haig d'estudiar o de currar si total guanyaré lo mateix i les meves oportunitats de millorar la qualitat de vida són nul.les?".
Si l'herència universal es dugués a la pràctica, la gent no perdria en part també la motivació que actualment tenen de treballar per deixar als fills una casa... o el que sigui?
Bé, ja em respondràs
Fes