SONET PER A LLUÍS MARIA XIRINACS
Del desert a l'ombra només hi ha un pas
amic, amant de la llibertat pura.
Un vent molt gelat ens porta l'ocàs
velant la llum a la nació futura
plorant rere teu perquè potser augura
milers de rondalles dient fracàs
d'aquesta teva, nostra, de tots, lluita
contra enemics que ens han volgut de glaç.
Somnia en pau, germà, que la fretura
dallant i dallant amb l'eterna falç
que de tu hem après a fer-ne mesura
en la guerra dels mots, mai de la sang,
amb tu o sense tu ja mai no s'atura:
hem de ser lliures, com el teu esguard.
DF
com el seu esguard, de llibertat pura i de coherència...Voldríem ser.
una és una "mirada" que m'agrada,
l'altra crec que és un desmunt innecessari.
El millor, el descans que convides,
per plantar cara als glaçadors?