"Si a Xirinacs els temps polítics i vitals li haguessin anat diferents,
hauria pogut ser Macià. Trajectòria indiscutible, dignitat nacional,
suport popular,... potser Xirinacs fou Macià l'any 1977. Com Macià fou
Macià l'any 1931. Però Macià morí el 1933, dos anys després i la seva
mort engrandí el mite, mentre que Xirinacs sobrevisqué quaranta anys
al Xirinacs mite. I les societats no sempre saben trobar el
reconeixement i el lloc per aquells que un dia els varen liderar i
representar."
De Jaume Ciurana.
________________________________________
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007
De Jaume Ciurana.
________________________________________
En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007
aquells que, des del poder o des de les tribunes d'opinió, han fet de
la claudicació de Catalunya una norma d'obligat compliment. Tan cec és
el seu egoisme, tan cínica és la seva deserció, que són incapaços de
percebre el galdós paper que els reserva la història." Víctor Alexandre
Vull, d'una manera simple i dolguda, fer memòria, de 2 grans pèrdues.
TOT ESTA PER FER, TOT ES POSSIBLE miquel martí i pol
ACTE DE SUBIRANIA lluís mari xirinachs
Vaig plorar, ploro i ploraré.....encara
Lluís