Som camí de l'estació de França. Anem en autocar. Dos joves turistes holandesos amb ganes de festa també s'han enfilat a l'autocar. La destinació és la mateixa que la nostra: Calella. Els propòsits, ben diferents. Ells hi van de vacances mentre nosaltres en tornem. Ells faran sol i platja i, de nit, molt de mal discotequero, mentre nosaltres descansarem a casa. Els nois anaven perduts. No és per a menys. Això de l'autocar no figurava entre els seus càlculs. Els hi diem que estiguin tranquils, que ja els guiarem perquè anem a allà mateix.
Per la ronda litoral, a quarts de nou de diumenge, afortunadament s'hi va prou bé. És el segon diumenge d'agost. L'autocar ens fa passar pel passeig de Colom. L'allau humana de les Rambles de Barcelona a la façana marítima té forma de turista, més que mai. Turistes a pertot. L'autocar llogat per Renfe s'atura a pocs metres de l'estació de França. Ironies de la vida. S'atura just davant de la seu de la delegació de l'Estat a Catalunya, l'edifici històric al Pla de Palau al costat de l'estació. Ja és curiós que l'autocar ens deixi allà mateix: davant de les portes de l'Estat, la seu que ocupa el patidor Joan Rangel. Un edifici on, per cert, s'hi ha instal·lat el resident a Barcelona Víctor Morlán, entrevistat avui a La Vanguardia, per cert.
Una filera d'autocars ocupa tot el carril de carrer davant de la vorera. Des de la delegació del govern espanyol fins a l'aparcament de l'estació de França. De les cues d'immigrants que busquen papers a una altra mena de col·lapse: el dels autobusos, turistes i resignats usuaris i clients de Renfe.
Per la ronda litoral, a quarts de nou de diumenge, afortunadament s'hi va prou bé. És el segon diumenge d'agost. L'autocar ens fa passar pel passeig de Colom. L'allau humana de les Rambles de Barcelona a la façana marítima té forma de turista, més que mai. Turistes a pertot. L'autocar llogat per Renfe s'atura a pocs metres de l'estació de França. Ironies de la vida. S'atura just davant de la seu de la delegació de l'Estat a Catalunya, l'edifici històric al Pla de Palau al costat de l'estació. Ja és curiós que l'autocar ens deixi allà mateix: davant de les portes de l'Estat, la seu que ocupa el patidor Joan Rangel. Un edifici on, per cert, s'hi ha instal·lat el resident a Barcelona Víctor Morlán, entrevistat avui a La Vanguardia, per cert.
Una filera d'autocars ocupa tot el carril de carrer davant de la vorera. Des de la delegació del govern espanyol fins a l'aparcament de l'estació de França. De les cues d'immigrants que busquen papers a una altra mena de col·lapse: el dels autobusos, turistes i resignats usuaris i clients de Renfe.
Com no ho dius, desconec si finalment vares arribar a Calella. Si ho vares fer es que la diosa "fortuna" t'acompanyava, un parell d'hores més tard segur que la turmenta t'ho hagués impedit. Fins aquest matí no s'ha pogut obrir la NII entre Premià i el Masnou, per tant els trens segur que també han patit.
Benvingut a casa!