Una dona atabalada, excitada diria jo, crida a l'estació de l'aeroport perquè els potencials usuaris i resignats clients de Renfe no estiguin desinformats. La dona duu una armilla d'aquelles fluorescents que ara tothom porta a sobre, ja siguis un conductor penjat a la carretera amb problemes de motor, ciclista o motorista sense problemes, ja siguis policia, operari de qualsevol servei, manobre, venedor d'entrades en un concert o et dediquis a la professió més insòlita. L'armilla groga no te la treu ningú, i, pel que es veu, et concerneix un estatus especial. La qüestió és que la dona, a part d'armilla llampant, té una xapa amb la i d'informació i, a sota, la indicació "Renfe". Oh, perill! A més, va dotada d'un walki-talki (s'escriu així?). La seva funció és indicar als usuaris i resignats clients de Renfe que pugin a una flota d'autocars que la companyia ferroviària té estacionats davant de l'estació. Si li dius la teva destinació, la informadora estressada et diu "estació de França" o "estació de Sants" i t'indica l'autocar que t'hi durà, en funció d'on vulguis anar. Volia dir "sempre i quan hi vulguis anar", però no seria correcte, perquè no tens dret d'elecció. Ja tens el bitllet de 3,10 euros a la mà, i cara de tonto. Resignat usuari —i no només resignat client—, també. Per tant, autocar tant sí com no.
Com que aquest és un país una mica d'estar per casa, ja m'enteneu, just davant de l'accés als autocars llogats per Renfe i als quals ens dirigim per indicació d'una dona també llogada per la companyia amb motiu de no sé quina crisi... hi ha vorera aixecada per obres que dificulta el trànsit entre el món ferroviari virtual i el món de l'autocar de socorrs. Els autocars ho arreglen tot.
(La foto indica la rasa, la vorera en obres, part de la flota d'autocars, etèctera. Ja us podeu fer una idea de la imatge del bonic retorn a Catalunya. Entre que se t'acaba el viatge i que et trobes aquest pati, més valdria tornar a agafar el primer avió i fugir. Però no ho farem. La fotocrònica continua.)
Com que aquest és un país una mica d'estar per casa, ja m'enteneu, just davant de l'accés als autocars llogats per Renfe i als quals ens dirigim per indicació d'una dona també llogada per la companyia amb motiu de no sé quina crisi... hi ha vorera aixecada per obres que dificulta el trànsit entre el món ferroviari virtual i el món de l'autocar de socorrs. Els autocars ho arreglen tot.
(La foto indica la rasa, la vorera en obres, part de la flota d'autocars, etèctera. Ja us podeu fer una idea de la imatge del bonic retorn a Catalunya. Entre que se t'acaba el viatge i que et trobes aquest pati, més valdria tornar a agafar el primer avió i fugir. Però no ho farem. La fotocrònica continua.)
Val, sí. Jo també pateixo diàriament les rodalies de renfe i les apagades (sols se'n parla quan és gran i a Barcelona) constants d'Endesa, i abans d'ahir el Prat.
I?
40 anys de desinversió conscient i consentida porten a això. Ara posaran quatre pegots i tothom content perquè haurem millorat. D'aquell cofoïsme de ser l'avantguarda d'una Espanya atrassada ara som els súbdits agraïts per poder seguir tirant encara que sigui com l'autonomia 11a. I a tothom li estarà bé, un cop la cosa millori un pèl, el suficient per poder seguir tirant com sempre i sense tensions vitals molestes.
Com a poble d'esclaus, sense ànsia ni ambició, no mereixem més. Així que a callar, que protestar i no actuar és de nens mimats.
Ben tornat, Saül, a Montillalàndia, la terra promesa dels caganers i dels enculats. Jo vaig estar dues horetes de res esperant les putes maletes mentre ens canviaven de cinta cada dos per tres. SOM LA RIOTA DE L'UNIVERS.
Hauríem de començar a pensar en organitzar SERIOSAMENT alguna mena de Revolta 2.0 que mobilitzés TOTES les forces vives (si en queda alguna) del país. Abstenir-se partits polítics. Això ja passa de mida.
La cançó de l'enfadós i la queixa estèril ja cansa. Internet pot ser la via més ràpida i efectiva contra el desori que ens aclapara. A veure si ens posem les piles. Bústia de suggeriments: tonibanez@hotmail.com
http://www.catorze.com/blog/el-criterio-hotmail/
Bústia de suggeriments: trosdequoniam@gmail.com
Aquí en tens un altre:
tonibanyes@gmail.com
Va bene?