Persisteix la pluja
i dissol el que de tu queda
als territoris breus que habites.
Cau, com cauen els minuts, la pluja
i dilueix el record de les cases on has viscut,
i l'aboca a la pendent incerta
dels torrents que arrosseguen els dies.
Cau, com cauen els minuts, la pluja
i et preguntes si al capdavall
hi haurà terres on les aigües s'encalmin,
meandres i deltes plàcids
on trobar amb qui compartir el foc,
el vi i el silenci, la poesia que per dins flueix
com aquesta pluja que cau, encara,
persistent en els dies.
De tot hi ha. Hi ha pendents incertes i torrents, i hi ha meandres i un delta ple de vida. I la pluja intermitent que sempre arriba.
Que sempre arriba i, alhora que alimenta la terra, fa més rica la nostra estada. La pluja que nodreix, també, la mirada que reposa sobre el territori que ens conté.