Dissenyes o cuines?. Tries els objectes culinaris que compres pel seu disseny?
DISSENY I SOTTSASS
Es parla, despectivament, de cuina de disseny- que vindria a ser una cuina sense arrels, tan cosmpolita que s’ assembla a tants barcelonins de l’ “esquerra caviar”, adeptes a totes les causes menys a la del país. L’ Any del Dissney, les clases especials d’ Eina, sovint incideixne en aquest camp,, a vegades de forma me´s snob que raonable o documentada. no obstant, no ens ha plantejat cap proposta estimulant en el camp de
la cuina. Voldria recordar, no obstant, un dels arquitectes i disenyadors que més s’ ha interessat per aquest tema: es tracta d’ Ettore Sottsass. Vàrem tenir ocasió d’ entrar-hi en contacte, per darrer cop, l’ any 83, quan es va presentar una mostra – “La darrera oportunitat d’ ésser avantguarda” a l’ espai Santa Mònica de la Generalitat de Catalunya. Sempre he esta interessat en aquest camp, sobre el qual he fet cursos, classes i conferències, n’ he organitzat mostres i fins i tot vaig formar per de la junta d’ ADI-FAD.
Aquest dissenyador italià és dels que s’ ha interessat més pel tema de la cuina- en tots els seus aspectes, tant el del disseny, naturalment, com el de la teorització i de la importància donada al menjar-. Ha manifestat coses tan interessants com aquesta: “Quan em conviden a sopar a casa d’ uns amics o a casa de senyors o també als restaurants, de seguida que puc,quan puc, si puc, vaig a veure com és la cuina.
No vaig a veure al cuina per xafardejar o per provocar-me visions una mica còmiques o una mica tristes, vaig a veure els cuines perquè les cuines me les imagino com aquells llocs i aquells passadissos rere l’ escena d’ un teatre, on es prepara amb calma, amb por, amb alegria (alguna vegada),amb presumpció, amb misteri, l’espectacle; l’ espectacle que sempre ha de ser meravellós...Jo veig la cuina com aquell lloc, una mica misteriós, on en realitat es preparen els ingredients per a una mena de sagrada representació, per a un ritual que es repeteix cada dia”. Cal dir que els objectes de cuina o servei de taula dissenyats per Ettore Sottsass són d’ allò més depurat i fins imaginatiu que ha creat el disseny contemporani.
A Catalunya també en tenim exemples importants, com el setrill Marquina, el wok Castey, a part de peces de mobiliari per a cuina i bar, des de les més d’ arquitecte o tècniques fins a les més enjogassades o “d’ artista” com Mariscal. Sense oblidar el camp dels petits electrodomèstics, com són cafeteres exprés, batedores, etc.
Es parla, despectivament, de cuina de disseny- que vindria a ser una cuina sense arrels, tan cosmpolita que s’ assembla a tants barcelonins de l’ “esquerra caviar”, adeptes a totes les causes menys a la del país. L’ Any del Dissney, les clases especials d’ Eina, sovint incideixne en aquest camp,, a vegades de forma me´s snob que raonable o documentada. no obstant, no ens ha plantejat cap proposta estimulant en el camp de
Aquest dissenyador italià és dels que s’ ha interessat més pel tema de la cuina- en tots els seus aspectes, tant el del disseny, naturalment, com el de la teorització i de la importància donada al menjar-. Ha manifestat coses tan interessants com aquesta: “Quan em conviden a sopar a casa d’ uns amics o a casa de senyors o també als restaurants, de seguida que puc,quan puc, si puc, vaig a veure com és la cuina.
No vaig a veure al cuina per xafardejar o per provocar-me visions una mica còmiques o una mica tristes, vaig a veure els cuines perquè les cuines me les imagino com aquells llocs i aquells passadissos rere l’ escena d’ un teatre, on es prepara amb calma, amb por, amb alegria (alguna vegada),amb presumpció, amb misteri, l’espectacle; l’ espectacle que sempre ha de ser meravellós...Jo veig la cuina com aquell lloc, una mica misteriós, on en realitat es preparen els ingredients per a una mena de sagrada representació, per a un ritual que es repeteix cada dia”. Cal dir que els objectes de cuina o servei de taula dissenyats per Ettore Sottsass són d’ allò més depurat i fins imaginatiu que ha creat el disseny contemporani.
A Catalunya també en tenim exemples importants, com el setrill Marquina, el wok Castey, a part de peces de mobiliari per a cuina i bar, des de les més d’ arquitecte o tècniques fins a les més enjogassades o “d’ artista” com Mariscal. Sense oblidar el camp dels petits electrodomèstics, com són cafeteres exprés, batedores, etc.
Avui és té molt més en conte la salut i els productes naturals com a fonts nutritives saludables i la practicitat econòmica del temps de cuina què les barretxes alimentàries més barroquitzades de la cuina tradicional.