El darrer acte de dignitat d'en Lluís M. Xirinacs diu així:En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
.
.
He viscut esclau
setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per
França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
La victòria de Xirinacs
El Baró de Teive, l'heterònim suïcida de Pessoa, clou la seva obra L'educació de l'estoic amb aquest paràgraf: Com
el gladiador, condemnat pel seu destí d'esclau a posar-se damunt
l'arena, saludo, sense que s'estremeixi el Cèsar que hagi en aquest
circ envoltat d'estrelles. Saludo de front, sense orgull, perquè
l'esclau no pot tenir-ne; sense alegria, que no pot ésser fingida per
un condemnat. Així i tot, saludo, perquè no vull faltar a la llei
encara que tota llei em manqui. I,
tot acabant de saludar, em clavo al pit el glavi que ja no em servirà
per a combatre. Si el vençut és el que mor i el vencedor el que mata,
amb això, confessant-me vençut, em declaro vencedor.
Aquesta mort conscient i voluntària representa l'epígon més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs
ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la
indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se'n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!
La victòria de Xirinacs
El Baró de Teive, l'heterònim suïcida de Pessoa, clou la seva obra L'educació de l'estoic amb aquest paràgraf: Com
el gladiador, condemnat pel seu destí d'esclau a posar-se damunt
l'arena, saludo, sense que s'estremeixi el Cèsar que hagi en aquest
circ envoltat d'estrelles. Saludo de front, sense orgull, perquè
l'esclau no pot tenir-ne; sense alegria, que no pot ésser fingida per
un condemnat. Així i tot, saludo, perquè no vull faltar a la llei
encara que tota llei em manqui. I,
tot acabant de saludar, em clavo al pit el glavi que ja no em servirà
per a combatre. Si el vençut és el que mor i el vencedor el que mata,
amb això, confessant-me vençut, em declaro vencedor.
Aquesta mort conscient i voluntària representa l'epígon més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs
ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la
indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se'n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!
No us equivoqueu! No tingueu cap mena de retret als polítics catalans, perquè en tot cas són això, només polítics, uns personatges que han fet de la vida dels catalans i les injustícies que diàriament es cometen en contra de la llengua i cultura catalanes, una professió. Un ofici que té com a únic objectiu cobrar i rés més.
Som molt ineptes si després de la mort de Josep Maria Xirinacs, pensem que els polítics han de fer alguna cosa, perquè no són rés més que uns vividors que esperen únicament que vinguin les pròximes eleccions per tornar a tenir el sou que no es mereixen, i deixen apartats els problemes reals de la gent, com el fet de ser víctimes de la seva incompetència.
Quants cops m'he trobat davant d'un polític repetint la mítica frase de Jordi Pujol "Aixó no toca", alegant que com que s'acosten eleccions no es poden mullar en cap tema, perquè això podria fer decantar negativament la balança electoral...
Vergonya els hauria de fer exercir de polítics sense tenir cap altre objectiu que el de seguir ocupant el càrrec. FESTIGOSOS EMBUSTEROS!
Ens ha deixat un lluitador. Que el seu exemple de dignitat causi l'efecte desitjat en els que hi quedem. Endavant cap una terra lliure !!!
Roser i Josep-Lluís (Tarragona)
Per desgracia el seu exemple de dignitat no tindrà capa efecte en la classe política, espero que si en la ciutadania. Hem perdut un lluitador, no un esclau.
http://elracodelsdesproposits.blogspot.com/
Salut i paciència
Al costat de tot el seu treball, com ens diu: al llarg de tota la seva vida adulta, sense contemplació als qui neguen aquests drets i deures, cal seguir la seva feina.
Gràcies Lluís Maria Xirinacs Damians per la teva manera de ser.
I per plantar cara a tant de bèsties.
Visca Catalunya Lliure!
Tens tota la raó Jordi, en Carod sa turnat "BOTIFER" jo crei-ya mol a bell peró ara estic mol desabuda, i el meu pamsamen es no butarlo més, i buta en blac fins que surti un partit indepanden amb els pansamens de Xirinacs, que ès mol dificil
LA SORTIDA POLÍTICA D'AQUEST PAÍS ES REUNIR ELS CONVERGENTS I ELS REPUBLICANS: PACTE DE LA CONVERGÈNCIA REPUBLICANA, ÉS LA ÚNICA SORTIDA PER FER ESTATUTS GENERALS I SORTIR-NOS DEL JOU ESPANYOL I DESPRÉS FRANCÈS.
NO ES POT VOTAR EN BLANC: O VAS A VOTAR I ET MULLES, O ET QUEDES A CASA.