La meua padrina sempre diu que al món hi ha tres tipus de persones: homes, dones i cuiners. I, collons si té raó. A casa tenim restaurant, d'aquells de tota la vida que en diuen, i per la cuina hi he vist passar molts cuiners, tants que molts ja ni els recordo. Persones molt diferents, però amb un tret comú que aporta a la personalitat de cadascun d'ells el fet de ser cuiner, la mala hòstia i la prepotència. Evidentment, les coses han anat canviant en els darrers temps, abans els cuiners vivien tancats en les catacumbes dels restaurants, en llocs bruts i foscos, i és clar, l'única manera de sobreviure a aquell estat d'abandó i oblit era fer-se notar, i els crits i els cago-en-deus sonaven contínuament, sobretot contra l'altra part de l'equip del restaurant, el servei de sala. Jo he vist volar peces senceres d'entrecot, olles, paelles i tot tipus d'estris, per sort no ha passat mai res de greu. El millor amic dels cuiners d'aquella època era el vi, la cervesa i el brandy, i no exactament per cuinar.
Quan entrava un nou cuiner, generalment jove, a treballar, la novatada que se li feia era tant bèstia que a partir d'aquell dia ja no faria res més que cagar-se en déu i esperar l'arribada d'alguna altra víctima per poder-lo putejar igual que els més antics feien amb ell.
Ara, les coses han canviat una mica, hem passat de la mala hòstia a la prepotència. Ara els cuiner ja són algú, de fet és creuen els més importants del món. Ja no estan tancats en les fosques cuines d'abans. Ara estan de cara al públic, que es vegin els artistes! Ara són els reis del mambo! Segueixen "cuinant" amb cervesa i amb vi, hi ha coses que no canvien, i segueixen putejant tant com poden els que estan per sota seu, no sigui que algun dia els hi fotin el tro, per molt que s'omplin la boca amb discursos sobre el seu art amb l'excusa d'obrir-se als demés.
Abans eren uns dèspotes, malparits, però feien la seva feina. Ara hem d'estar tots pendents de la seva inspiració, fins al punt que no us estranyi veure algun dia a la porta d'un restaurant: Tancat per falta d'inspiració del cuiner. Tornarem a obrir tan aviat torni del Congrés de Gastronomia, o s'acabi de llegir l'últim llibre del Ferran Adrià. Disculpin les molèsties.
Ramon Aytés "la ramoneta"
- Dedicat als "Xusqueros" (amb carinyo) dels meus companys de la Xicoia.
Crec que s'ha anat d'un extrem a un altre.
Ara, hi ha una càrrega de tonteria en aquests cuiners de disseny, que no te l'acabes d'una tirada.
Normalment, tanta inspiració, tanta creació i tanta collonada seveix per amagar que no saben fer un ou ferrat com toca. Jo n'estic fart de veure restaurants de suposat disseny. No són més que una kk disfressada. Però kk a tots els efectes.
Quin és aquest resturant que dius que és de tota la vida? El recomanaries?
inspiració, ferran adrià???? on collons vius tú a la cyti de la crem de la crem?, no home no, tu vius, justament a 8 km de jo, i allí passe lo mateix que aquí, m'explico:
situació: Pallars Sobirà
Començant per aquí, amic Ramón, tai de donar una mica de raó. Es cert que avans tot funcionave d'una altra manera, ara i gràcies a no se qui, les coses van canviant. Ten raó que "SOM" uns artistes, que hi farem es la nostra feina a l'hora de cuinar, pero l'artista no es rés, si el qui porta el plat, et fa el toque del mestre, tu ja m'entens, tornar-lo a fer un altre cop, malgrat tot, també canvien les coses a la sala, avans, molts restaurants amb cofies, devantals de "puntilla", i altres coses que no es poden explicar, ara en canvi, i afortunadament, les coses també canvien, porten robes més modernes, són els portagonistes a l'hora de veure el client, i s'esblaien dient-li tot el que saben, si tenim un vi de la ostia fet amb raim de figa verge, que si el puro es un 234 de partagas recient importat de Cuba, que si el whisky aquest, te l'has de fotre amb aquesta copa, o amb aquesta altra, que si amb gel , si no amb gel, donen les clases de com utilitzar i com menjar-se el menjar del plats, que si amb aquest cubert de dins cap a fora, de sota cap a dalt, vage, que també temin una mica de sort, ELS ARTISTES, DE TENIR ELS PROTAGONISTES I ACTORS D'ESCENA AL RESTAURANT.
pel "xusquero" més guay de tota la Xicoia, i ______________________
dimonivermell
Dessmond, la majoria dels restaurants del Pallars Sobirà, són el tipus que et parla el Ramon.