Els dies passen com llamps i quan m'en vull adonar ja hem avançat una setmana en el calendari. Aquí tot va bé. Aquests dies han passat moltíssimes coses entre tormenta i ruixat. L'Àlex va tocar uns violins genials el dimecres passat, la Rosa Pou gravar veus en cinc cançons el dissabte. Ahir mateix, en Xavi Lozano, tot i que no estava previst en principi, va gravar unes flautes (noruega, sudamericana, xinesa, hindú, eslovaca...). La veritat és que totes les col·laboracions han estat de luxe per a allò que m'havia proposat.
La flauta, el vent, l'alè, la vida, s'està obrint espai i s'està convertint en un dels trets característics del cd. La veritat és que tothom que va passant per aquí i escolta alguna cosa, reacciona amb sorpresa. I estic content que sigui així. La meva intenció no és repetir uns esquemes que funcionen, sinó fer-los evolucionar i sorprendre'm jo el primer, i els musics que hi participen. Així podem fer que sigui divertit per a tots nossaltres i que puguem transmetre aquesta energia als qui ens escolten. No crec en les fotocòpies i cada moment que vivim és diferent, no pot ser que no canviem, no m'ho crec, si estem vius.
Queden encara algunes sorpreses. Sóc d'aquells que creuen que no es pot parar de gravar fins que s'acaba la mescla. Ja sé que és un mal de cap pels tècnics però estarem amb el micro obert fins l'ultim dia.
Ara ja portem cinc cançons mesclades.
Les cançons son:
En pau; una cançó pròpia de la que ja coneixeu la lletra a través d'aquest mateix blog.
Tròpic, adaptació d'un poema de David Castillo.
Kom, un poema preciós de Dolors Miquel.
La propera veu, la única versió del cd.
MAtaró-Llavaneres, segons un poema de Jordi Cornudella.
JA veieu que hem començat per la poesia..., queden dotze temes de gran diversitat.
Us mantindré informats, espero que tant content com ho estic ara.
Molta llum.
Per cert, aquesta és una altra prova de portada, amb fotografia de Juan Miguel Morales i disseny de Bet Casals. Què us sembla, us agrada més que l'anterior?
N'hi ha més
llum
gerard
He llegit el comentari del Jesus i no ser quan vas parlar això del canvi de cantant ni del nom del grup però encara que hagin canviat de cantant no vol dir que hagin de canviar de nom de grup.
Ho fan molt bé amb el Salva i sona més roquero i tot!
Al que no em puc estar de dir és que jo també pensava que s'acabaria l'n'b sense el Pemi però que continuaria a prop d'ells a les bones i a les dolentes com ho vaig estar amb vosaltres quan es va acabar el grup de Sopa i quan el Joan va morir, encara ploro ara quan escolto les seves cançons, i ahir quan van fer el reportatge per la tele (canal 2) quan vau tocar al Zeleste al 23-4-91 encara més, per veure'l a ell amb cabell llarg, igual que el Cuco, i quan el final va sortir Sau amb vosaltres i Los Rebeldes cantant una cançó enconjut encara més!!!
Inclos et vaig defensar-te a tu personalment quan la Glòria et va fer les banyes amb el Xavi Fortuny, i per això penso que el Xavi no havia d'escriure cap comentari en el teu blog ni en el meu que ja està més mort que viu.
Perquè ningú em deixa comentaris de cap tipus només 4 persones i encara gràcies.
No obstant crec que el Jesus te rao en que hauries d'anar elgun concert d'ells t'ho passaràs molt bé!!
Un peto molt gran guapissim!!
Núria
Nomès volia afegir un comentari més, d'un altre tema, que potser no és el lloc més adient aquí, però ja que ha sorgit la controversia... No estic d'acord amb el comentari dels lax. Malauradament, tornar a ser Sopa de Cabra és molt dificil ja que la desaparició del Ninyin és molt diferent que a la del Pemi. Crec que s'ha de ser molt valent per fer un pas com han fet els lax, tot i no tenir el vocal (que normalment acostuma a agafar tot el caire protagonista del grup), voler a tirar endavant amb tota la il.lusió del món. Hi ha gustos i opinions per tots, evidentment, però crec que el cas dels Sopa amb el del Lax és molt diferent. Jo no era massa seguidora dels lax, però tinc que dir que m'han engantxat molt i que el Salva Racero està fent un gran treball. Sort
No dubto del gran treball del Salva i ho celebro i el felicito des d'aquí.
+ i + llum
g
Quina il.lusió descobrir que en un temps proper sortirà a la llum el teu nou treball..., amb ganes de tenir-lo a les mans, palpejar-lo, tafanejar-lo i sobretot escoltar-lo i gaudir del moment i deixar-nos endur per les sensacions i emocions...
Sentir algunes cançons, i dic sentir i no escoltar, et tele transporten a llocs recondits, a emocions amagades inconscientment i per moments et fan vibrar i oblidar d'on ets i a on ets, submergir-te i esvair malsons... Algú molt proper a mi, un dia em va dir que les cançons no són realitat,i és ben curiós perquè aquesta persona escriu i sempre em diu que són el reflex de la quotidianitat, una mica incoherent tot plegat, no??
Considero que les cançons moltes vegades transmeten allò que no sabem expressar..., i la bellesa de les paraules, connexes entre elles, acaronant una melodia dolça o suggerit pel seu significat poden transmetre molts sentiments... (uff, quin rotllo, no??)
Canviant de tema..., volia comentar que la segona portada em transmet més serenitat que la primera. La primera, amb les lletres esbojarrades semblen que hagin de caure sobre en Gerard (de fet fa cara de por i tot, jeje), la postura no és tant relaxant com la segona portada, on està en una postura més serena, sembla que t'hagis endinsat en una lectura apassionant... Bueno és un punt de vista més..., i les lletres blaves amb segell m'encanten, trenquen amb el color sèpia i pausat de la composició..
I personalment, m'alegro que apostis per aquest tipus de portada, com més "artesana", darrerament no es veuen massa d'aquest tipus...
Bueno, perdona pel rotllo, no ho he pogut evitar i molta sort en el teu treball. Hi ha gent que encara creiem em les teves lletres d'horitzons i somnis...
M'agrada trballar de forma "artesanal", com tu dius. Però no només la portada, també la resta. Sense editar, quan algú s'equivoca es torna a començar i ja està. Ni autotune, quan un no afina, s'ajusta bé els nivells i la mescla d'auriculars i es repeteix fins que surt tan bé com un pot arribar a fer-ho. De totes formes en aquest cd, vam gravar 4-5 instruments a la vegada i hi ha moltes primeres preses. És molt natural i orgànic. Generalment el que està fet de forma "artesanal" dura molts anys més que el que es fa de forma "industrial", en tots els àmbits.
Un petó amb llum
gerard
L'altre dia al club de tv3 em vaig endur una gran desilusió al sentir com parlaveu dels lax'n'busto. Com pots tu, que desprens aquest aire de lliberal i de idees obertes carregar tota la màgia i la feina d'un grup en la figura del cantant? ja !! quin poc nivell
Molt trist, no sé si sou gaire amics, suposo que no i si ho ereu dubto que et tornin a trucar ni per felicitar el Nadal
M'he tornat a llegir el meu missatge i demano perdó pel tó i la manera d'escriure. Només volia plasmar la meva opinió però m'ha sortit així de xunga, tinc un mal dia.
Tot i aixi continuo pensant que va ser lleig la manera en que vau enfocar el tema, tot i que són opinions i respectables al.lucino bastant amb aquesta "percepció" , em va sorprendre molt negativament
Hola Marc
Si no recordo malament, en la tertulia musical de "El Club d'Estiu", van plantejar el tema del retorn de les bandes. Em van preguntar si Sopa de Cabra tornaria algun dia, i vaig dir que era impossible perque faltava un dels membres fundacionals de la banda, el Joan Cardona(Ninyin). Per tant, vaig dir, si algun dia tornessim a fer alguna cosa junts, em semblaria més lògic posar el nom dels membres: "Thió, Quintana, Bosch i Lisicic", per exemple, o canviar de nom. Igual que vaig dir que no m'agradava que els QUEEN fessin un disc nou i una gira amb el mateix nom, sense el Freddy Mercury, tot i que el nou cantant, el Paul Rodgers em sembla un gran cantant. També vaig dir que no veia al SAU sense el Carles Sabater, o als U2 sense el Bono.
És només la meva opinió, i quan em van preguntar pels LAX'N'BUSTO, havia de ser coherent amb el meu punt de vista. Han fet un molt bon treball i potser una manera de fer entendre a la gent que es tractava d'una nova etapa amb un nou cantant, hagués estat dir-se LAX'N, per exemple. Si no, es poden donar malentesos, i així el nou cantant estaria més alliberat per treballar, sense l'ombra del passat aportant continues i inevitables comparacions.
És simplement el meu punt de vista i així el vaig expressar, amb la coherència que necessito per conviure amb mi cada dia. No pretenc sentar catedra sinó només expressar-me lliurement. I no crec que els companys s'hagin d'emprenyar per això. Sembla que tu sí.
Ho sento per tu. Com deia Oscar Wilde, la millor manera de fracassar com a persona és voler tenir content a tothom.
Molta llum Marc
gerard
Hola Gerard he llegit aquest comentari i m.han parlat una mica del programa " el club" i no he pogut resistir la temptació de donar la meva opinió. Parlo a títol personal, no en nom dels meus companys.
Va haber uns anys en que el nostre guitarrista, Cristian, va patir uns problemes d.oïda i una tendinitis tan fortes que el van fer deixar el grup. No vaig escoltar cap veu, inclosa la teva, reclamant el canvi de nom de la banda.
Sortosament en Cristian va tornar. No estava previst però primer va començar tocant una estoneta, després dues i actualment toca en tots els concerts.
En Pemi Fortuny decideix plegar...."con la iglesia hemos topado"
Llavors hem d.escoltar tot un seguit de veus, inclosa la teva, criticant la nostra continuïtat com a grup de RNR. ( segons tu lo normal era canviar el nom a laxn?¿)
Consideres que el PSOE hauria d.haber deixat d.existir sense en Pablo Iglesias o en Felipe Gonzalez? el PSC sense en Joan Reventós? el pacifisme sense Ghandi? el cinema sense John Ford?.......
Mai podré entendre aquesta manera de voler simplificar el món.
Suposo que, com a cantant, defenses el teu gremi de la millor manera segons el teu parer però, humilment, crec que t.equivoques.
Pretenent separar al cantant de la resta de membres d.una formació fas perdre tota la solera, vida pròpia i il.lusió a aquesta. El que fas és ridiculitzarla i minimitzarla. El que fas és trencar l.encant d.aquesta. El que fas és convertir.la en un objecte de consum on l.etiqueta i l.envoltori són més importants que el contingut. El que fas és un acte de negació del col.lectiu davant el lider.
La cosa és tan senzilla com " fes el que tu vulguis i deixa.m fer el mateix" i això no ho va dir ni l.Oscar Wilde ni en Proust ni en Henry James.
Tan sols reclamo la mateixa llibertat per fer el que vulguem que tu mateix vas reclamar quan Sopa de Cabra va decidir enregistrar un disc en Castellà ( també m.agradaria recordarte que jo vaig ser un dels que públicament i repetidament va defensar el vostre dret a escollir)
LNB no more quan un dels seus membres, lliurement, decideix plegar. Al contrari, davant aquest problema vam decidir apostar fort i intentar fer el millor disc que haguèssim fet mai.
Espero que algun dia m.entenguin tots aquells que opinen com tu.
Mentrestant m.encantaria convidarte a qualsevol dels nostres concerts on viuràs en primera persona l.experiència d.una banda amb renovades il.lusions i amb un “pedazo” cantant anomenat Salva Racero.
Estarem encantats ( com ho hem estat sempre) que vinguis.
Una abraçada
Jesus Rovira
Benvingut al blog
Em sap greu que m'hagis interpretat tan malamament.
I també a Oscar Wilde, una de les persones que va saber aturar el temps per sempre més amb el seu art.
Ell sempre va fer el que va voler, i això el va portar a morir a la presó de Reading. Per això reivindicava la llibertat i defugia les servituds.
No em descobreixes res de nou quan em parles del Salva Racero, una bellíssima persona que vaig conèixer fa més de 10 anys de la ma dels "Gossos". Ell em va regalar el meu primer mòbil, i sempre que l'he vist ha tingut una energia positiva i engrescadora.
Quan intento donar un punt de vista constructiu, t'ho prens com una atac personal i no ho entenc. És només el meu punt de vista, insisteixo, i no té cap més importància.
No considero que ens poguem comparar amb un partit polític, ni amb el 7è art, ni amb un geni i ideòleg universal com Gandhi. Estem parlant de grups de musica popular que no hem inventat res de nou, i que el que fem es basa molt en la personalitat dels seus components. Perquè quin estil de música hem inventat? Què fa que la gent reconeixi la nostra música als primers compassos? Generalment és la veu, l'instrument més singular, únic i irrepetible que existeix.
Sempre he entès la relació de banda com un matrimoni a 3, ó a 4, ó a 5, ó a 6...Em costa pensar que es pot substituir la parella sense canviar el matrimoni, però insiteixo, és només el meu punt de vista. Cadascú a casa seva fa el que vol, i per això no seguirem mai com a Sopa de Cabra.
Quan vam fer el disc en castellà vam tocar fons fins al punt d'haver de començar de nou. Segurament va ser la nostra més gran cagada però alhora, el més gran acte de llibertat. Vosaltres us ho vau repensar i vareu acabar traduïnt l’Emiliano Zapata al català. Repeteixo, cadascú a casa seva fa el que vol, i com deia Mr, Wilde, la millor manera de fracassar és volent fer content a tothom. El que ha d’estar content és un mateix . O sigui que, fes el que vulguis per a la teva satisfacció i la dels que la vulguin compartir. No hi ha res pitjor que triomfar amb una cosa que no et satisfà.
Hi ha molts exemples de bandes que han canviat de cantant i han mantingut el nom també. Per exemple:
KING CRIMSON, una banda que durant més de trenta anys ha anat canviant de cantant i que basa el seu concepte en la figura del genial guitarrista Robert Fripp. Cada nou cantant suposava una nova estètica lírica, gràfica i musical, un concepte renovat explícitament. En aquest cas el concepte estava per damunt dels seus components.
DEEP PURPLE, una banda històrica que va canviar diverses vegades de cantant i que és un dels puntals creatius del Rock dur, basat en la sonoritat virtuosa de cadascún dels seus components i en unes composicions estratosfèriques, i en la personalitat dels seus components. Mai s’ha superar la formació original, ni tan sols amb un cantant de tècnica superior com David Coverdale.
AC/DC, potser una de les darreres grans bandes de Rock. Van tenir la mala sort de patir la mort del seu primer cantant, i van buscar un substitut que l’imita més o menys. Per sort Angus Young compartia lideratge amb Bon Scott i el cop no va ser tant fort. Han fet alguns dels millors albums de Rock de tots els temps. Amb Bon Scott, és clar.
Per acabar, Jesús, no recordo haver dit mai que pleguéssiu, quan en Christian va tenir problemes auditius, i tampoc quan en Pemi ha decidit plegar. Només he dit que el públic agraeix que se li donin pistes. Jo no us he de dir quin nom us heu de posar o deixar de posar. Només és una opinió per afavorir la feina del nou cantant, sota el meu punt de vista.
És el mateix que li vaig dir al Cuco quan van començar amb Kabul Baba i els van voler vendre com els hereus de Sopa de Cabra(“El gruix de Sopa continua”). Era una putada per a en Nil Torres, el seu cantant en aquell moment, i per a la seva implicació creativa.
Res més. He dubtat abans de contestar-te, perque no volia alimentar cap “mal rollo”. Crec que és millor parlar i expressar-se amb tota la naturalitat i transparència del món.
Us desitjo tota la sort amb el vostre projecte. Una abraçada forta al Salva i a la resta de companys.
No em dónis més importància de la que tinc: només soc un company de feina amb una senzilla i personal opinió no vinculant.
Molta llum i fins ben aviat.
Quan surti el proper treball: TREU BANYA, ja us el faré arribar.
Sort i sempre benvingut!
gerard
volia dir-te que discrepo una mica amb tu gerard, si em permets es clar.
No pots dir Gerard que no et donin tanta importància, suposo que ja saps que desde el primer moment en el que acceptes seure't en una cadira de TV3 les teves opinions són rellevants, ho saps de sobres...per tant entenc perfectament que els lax hagin reaccionat. M'he llegit tots els posts i crec gerard que no l'has entès molt bé, el misstage dels lax em va semblar sublim i esperava una resposta teva a l'altura. Al teu missatge li he trobat a faltar un gram de humilitat i un excès de mala llet, amb tot el respecte
Com a fan de tots dos t'he de dir que no infravaloris tan al públic, si vas als concerts dels lax te'n adonaras que la gent no ha necessitat cap pista.
Hagués estat bonic veure com utilitzaves la teva "tribuna mediàtica" per enviar-li's un missatge de suport, tot i aixi, i per sort de tots, els lax com sempre se'n han sortit sense cap recolzament i de quina manera !!!!
Molta sort amb aquest nou disc "treu banya", espero poder venir a veure't en algun concert
No m'he pogut estar de afegir un comentari al tema del canvi de cantant dels Lax'n, perquè penso que tot és molt més sezill. En música popular, entre Paco Ibañez i els Tower of Tower hi ha un univers de conceptes i maneres de definir una filosofia artística. Entre Lax'n'Busto i Sopa de Cabra no n'hi tanta, però també n'hi ha força. Tu ets un poeta, compositor, "frontmen", cantant carismàtic, personatge mediàtic, tens discurs, etc, etc, i per tant la teva substitució a Sopa de Cabra no te sentit en absolut. El cas del Pemi Fortuny i el mateix concepte de banda a Lax'n'Busto no tenen res a veure, com molt bé deus saber.
Crec que el teu comentari-opinió seria vàlida en alguns tipus de grup o proposta musical, però en d'altres no. Com molt be descrivies hi han casos en la història: Komg Krimson, Deep Purple, AC/DC, Iron Maiden, Génesis, Black Sabbath, Pink Floyd, Raibow,... Normalment es tracta de grups més de rock que de cançó d'autor o pop. El cas dels Lax'n'Busto està en aquesta línia.
Només discreparia una mica en que tant a Deep Purple com a AC/DC, les subtitucions, des d'un punt de vista de projecció pública, van igualar i en alguns aspectes superar les primeres versions.
Tothom pot opinar, només faltaria, però emetre judicis de valor en aquest sentit respecte de grups tant propers i coetànis... em sembla.... no sé... no trobo la paraula...
Com molt be deies, una cosa tant persona i irrepetible com la veu, no pot generar masses comparacions, i la màgia o no que hi pugui haver en un grup de rock, menys. Un tipus de cantant com tu és insustituïble en qualsevol concepte de banda de rock, però no és extrapolable.
Segur que estàs d'acord.
Espero que et surti un disc molt maco que superi els anteriors.
Salutacions,
Xavi Fortuny
Per a mi , per exemple, malgrat la projecció o les vendes, Deep Purple sempre seran els del Made in Japan.
No tinc conciència d'haver fet cap judici de valor. I si és així , no era en absolut la meva intenció.
Espero que tots poguem seguir fent el que més bonament creiem.
Jo també us desitjo molta sort amb el vostre projecte.
Salutacions a totes i a tots.
gerard
No m'he pogut estar de afegir un comentari al tema del canvi de cantant dels Lax'n, perquè penso que tot és molt més sezill. En música popular, entre Paco Ibañez i els Tower of Tower hi ha un univers de conceptes i maneres de definir una filosofia artística. Entre Lax'n'Busto i Sopa de Cabra no n'hi tanta, però també n'hi ha força. Tu ets un poeta, compositor, "frontmen", cantant carismàtic, personatge mediàtic, tens discurs, etc, etc, i per tant la teva substitució a Sopa de Cabra no te sentit en absolut. El cas del Pemi Fortuny i el mateix concepte de banda a Lax'n'Busto no tenen res a veure, com molt bé deus saber.
Crec que el teu comentari-opinió seria vàlida en alguns tipus de grup o proposta musical, però en d'altres no. Com molt be descrivies hi han casos en la història: Komg Krimson, Deep Purple, AC/DC, Iron Maiden, Génesis, Black Sabbath, Pink Floyd, Raibow,... Normalment es tracta de grups més de rock que de cançó d'autor o pop. El cas dels Lax'n'Busto està en aquesta línia.
Només discreparia una mica en que tant a Deep Purple com a AC/DC, les subtitucions, des d'un punt de vista de projecció pública, van igualar i en alguns aspectes superar les primeres versions.
Tothom pot opinar, només faltaria, però emetre judicis de valor en aquest sentit respecte de grups tant propers i coetànis... em sembla.... no sé... no trobo la paraula...
Com molt be deies, una cosa tant persona i irrepetible com la veu, no pot generar masses comparacions, i la màgia o no que hi pugui haver en un grup de rock, menys. Un tipus de cantant com tu és insustituïble en qualsevol concepte de banda de rock, però no és extrapolable.
Segur que estàs d'acord.
Espero que et surti un disc molt maco que superi els anteriors.
Salutacions,
Xavi Fortuny
Som humans i rectificar és de savis, Marc.
Molt ben fet!!!
Ramon
hola a tots!
Escric per donar la meva humil opinió de la portada, sempre he pensat que és molt difícil triar una portada perque és el que farà que es venguin més discos, és l´aparador principal!
Al triar una portada s´ha de pensar en la gent que normalment no és seguidora del músic, perquè els seguidors la compraran sigui quina sigui la portada. Jo triaria una portada que reflecteixi el que em trobaré en el disc.
Per a mi aquesta última portada, que és molt guapa, em parla d´un disc intimista, hermètic, poetic, conceptual... Si el disc va en aquesta línea És perfecta!!!
Gerard espero que la meva reflexió et serveixi d´alguna cosa
Un petó per tothom
Hi som ben a prop, Ona. La portada no crec que sigui aquesta ni l'anterior però si que tirarà més per aquesta línia. Tens raò, és un disc intimista, hermètic,poètic i conceptual, però vol contenir un viatge que passa per móns intensos i paisatges diversos. Estem afinant la portada a poc a poc però em sembla que ja gairebé la tenim.
Gràcies, Ona
1 petó amb llum
gerard
Hola Gerard. Sóc l'Oriol de Molins de Rei. Veig que prepares nou disc, cosa que em sembla una agradable notícia. Ens vam saludar per Nadal al Fnac de plaça Catalunya quan t'acabaves de comprar Els Pilars de la Terra. Tenia curiositat per saber si t'ha inspirat per fer alguna reflexió en algun tema nou. En tot cas endavant amb el nou projecte i que és un plaer seguir creixent amb la vostra música.
Oriol
Recordo el moment i potser si que alguna s'em va quedar d'aquells ambients que descriu "Els pilars de la terra". Aquest esperit itinerant, la vida arran de terra...No m'ho havia plantejat, però potser sí, més que en un tema en l'ambient, repeteixo.
LLum
i gràcies
g
Perdona la molestia i les repeticions dins el meu missatge.....serà l'emocio'!
T'esperaré a L'Alguer
(M'hauràs de dedicar Pell de lluna...la canço' amb la qual t'he conegut)
Txau (salut de L'Alguer)
LLUNA
Hola Gerard,quina il.lusio' que m'hagis contestat al missatge anterior!
Fa temps que he posat el teu link al meu blog (POEMES DES DE L'ALGUER) i si tu mires l'arxiu (al mes de febrer) he traduit en italià la teva canço' Hores bruixes Ore stregate.M'encantes tu i la teva veu! Molta sort pel teu nou CD. (perdona el meu català)
M'encantes tu i la teva veu!Molta sort pel teu nou CD
Que be que ve...
Potser l'idea era no il.lustrar excessivament el títol, però tens raò que es mereix un lloc. Ho tinc en compte.
A la web que estic preparant també hi serà present: el cargol.
He fet una cançó per ell, la que dona títol al cd: TREU BANYA. Em sembla que li agradará.
Un petó
Amb llum
g
Ostres tú, quin flaix! nim'havia adonat que havia fet aquest error ortogràfic, ejem! Sort que per aquests mitjans la vergonya no s'expressa amb acoloriments. L'atabalament, l'aire, moltes coses al cap, qué hi farem. Diuen que tot és causalitat. Van vinguent els Bés. Bons auguris, bons vents. Fins ara
B
petó amb boom
g
veig que l'energia flueix i que això va "viento en popa, a toda vela!"
he tengut la sort d'haver passat les darreres tres setmanes al far west irlandés, des d'on en alguns moments vam tenir-te molt present.
era com veure les imatges de la teva música!
especialment, a les illes d'Aran (a més de motius obvis amb aquest nom!) que amaguen una extranya mescla de llum, silenci i pau.
n'aniré posant fotos al meu f'log
en quant a les portades, a mi m'atrau més aquesta darrera, suposo que per un motiu de colors. és més càlida i més íntima que l'altra. a mi em transmet les mateixes papallones a la panxa que quan vas a obrir un llibre antic, engroguit pels anys, ple de saviesa i aventures. :)
però tu mateix!
pot ser ens veiem a porreres!
M'apunto aquestes illes d'Aran i faré un cop d'ull al teu f'log.
Et faré cas, per allò de les papallones a la panxa.
Rellum
g
Bona nit Gerard, amics i amigues,
Intueixo que les emocions que ens estàs transmeten, són les mateixes que té el "Treu banya". M'encanta que deixis fruir els teus sentiments i els dels teus companys. El nou disc ho reflectirà de ben segur. Tinc moltes ganes de poder-lo escoltar i comprar. Però les coses bones es fan esperar.
Gràcies per deixar-nos veure un trosset del vostre treball per una escletxa plena de llum!
Amb afecte,
Ramon
Ens diem coses, Ramon
llum
g
Gràcies Gerard, com sempre.
Amb afecte,
Ramon
I ja que hi sóc, també opinaré sobre la portada: la primera és més clara, més lluminosa, més en la línia del primer treball però amb una evolució (sense fotocopiar)... En fi, ja ens aniràs explicant...
Molta màgia
Us mantindré al cas de les novetats.
Apassionant per a mi també contestar-vos
més llum
g
Coincideixo plenament amb el comentari del o de la "3a", ja és això. La lletra la teva i a mà, com els autògrafs.. I si pots afegir el títol de les cançons o els crèdits o potser fins i tot el títol crec que seria genial
Natural, despullat, com crec que tens la intenció de que sigui el disc no?
Petons i llum!! (em deus un link :)
Tot a ma, vinga...
Et dec un link
llum
g
Home ho deia per una cosa que dius tu sovint, que és que quan escrius d'una determinada manera "és com anar despullat pel món". Era per això :)
I sip.. tot a mà ....
molta llum
g
Hola,
Si no m'equivoco he vist que una de les teves cançons, la del poema del Cornudella, va sobre Mataró i Llavaneres. Només era per dir-te que soc el director de la biblioteca municipal de Llavaneres i de segur que comprarem el teu disc quan surti.
Salutacions.
Manel
Gràcies pel teu missatge
Estic pendent de contactar amb el Jordi Cornudella perque em doni permís per editar el seu poema fet cançó.
Espero que no hi haurà cap problema.
El poema és fort i més que parlar de Mataró o Llavaneres, és un esclat de mala llet que em va fer pensar en la sensació que pot tenir algú quan es queda atrapat en un embús de carretera o en un "incident" de la Renfe, que l'obliga a invertir una quantitat escandalosa de temps per fer un mínim trajecte.
Per pròpia experiència, puc dir que de vegades l'esclat és tan potent que acabes repassant tota l'impunitat i la prepotència del món en tras minuts, com penso que és el cas d'aquest poema.
Agraït un cop més
g
Hola Gerard, torno a ser la Núria, et vaig escriure fa poc (un dia més abaix) i ara t'escric perquè he vist que has tornat a escriure per explicar la trajectòria de la grabació del disc.
A mi personalment m'agrada més aquesta portada. El motiu? La trobo més menys "moderna", més acollidora. L'anterior sobresortia el blanc (=llum) i les lletres però aquesta potser transmet aquella nostàlgia del temps que ja ha passat i alhora el camí que queda per recórrer (pel detall de les formigues que van traçant el camí). Així doncs, no ens hem d'oblidar que l'important és el camí per recòrrer, no el destí final...
Bé, és la meva modesta opinió...Suposo que estaries apanyat si haguèssis de fer cas a tothom que hi diu la seva...
Un petó mooolt gran Gerard, que, sense saber-ho ni saber qui sóc, dones llum a la meva vida
Muaaaack!!
Ben entès
Les portades dels tres treballs anteriors son blanques, el color de la iniciació. Tancada aquesta etapa, em disposo a madurar el discurs musical per trencar el blanc i arriscar cap a uns terrenys més a prop de la terra, com el cargol que es desplaça arran.
Ben orgànic i ben viu
llum
g
Personalment m'agrada més l'anterior, i si la lletra de les cançons, credits, etc.. tb estiguessin escrites "a mà" crec que quedaria més ... no sé com dir-ho... Escriure a mà o màquina, fer servir condó o no... m'entens la diferència..???
Per gustos els colors.
Una abraçada.
petons siderals
Molta llum!
Un petó amb llum
g
Doncs a mí aquesta portada em recorda la del últim disc de Rosendo Mercado, com de l' Edat Mitjana... Personalment m'agrada més l'estil de l'anterior portada pero preferisc la foto d'aquesta última...
Per cert, Gerard, que et sembla aquesta notícia:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/juego/emular/Bob/Dylan/elpepucul/20070816elpepucul_1/Tes
faràs alguna cançò?
...acaronen les parpelles...