En un festival de rock que feien al País Valencià no fa gaire, les actuacions musicals començaven a les sis de la tarda i acabaven a les set de matí, o sigui que començaven d’hora i acabaven tard, perquè una nit de marxa sol començar cap a les dotze i, de promig, acabar a les quatre o les cinc.
Si t’ho mires científicament, això dels horaris de sortir de marxa,és una cosa ben absurda,. Els ecologistes haurien de dir-hi alguna cosa, perquè es busquen precisament les hores que no hi ha sol, i es malbarata energia elèctrica a dojo. Seria força més racional, per exemple, que la farra comencés cap a les dotze del migdia i acabés a mitja tarda, i en acabat, tots a sopar. O que comencés a les vuit del matí, tots frescos i ben pentinats, i acabés a les tres de la tarda, que ens esperen per dinar. La veritat és que és divertit pensar-ho.
La gent que va de marxa, en general, no fa aquests horaris perquè de dia hagi de fer altres activitats, sinó que passa el cap de setmana dormint. Per exemple, si surts divendres a la nit, el més normal és que, el dissabte al matí, com a mínim, te’l passis al llit.
Una altra cosa que crida l’atenció és que quan algú ha sortit de marxa i li preguntes que com va anar, una resposta que vol dir que s’ho va passar molt bé és que vas tornar a les set del matí. En canvi, si has tornat a les dues o les tres vol dir que t’avorries, i si et diu que a quarts de cinc va plegar, cal preguntar ¿Però t’ho vas passar bé?
Jo només vaig a les discoteques quan fem un sopar de feina. Des de fa tres anys, tinc la meva pròpia empresa i decideixo quin dia ho fem, però quan treballava a altres empreses, la sortida era una tortura. Solia ser dijous, un dijous que no m’havia llevat a les set de matí, m’havia passat tot el dia treballant, que no podia tornar a casa a canviar-me abans de sopar perquè visc a 35 quilòmetres de Barcelona, i anant bé arribava a casa a les dues de la matianada, i això fen-te l’antipàtic i posant d’excusa els nens i la reunió de demà a les nou.. I al cap de cinc hores, santornemi. En teoria, no pots beure gaire més que un parell de cerveses, i com que no prenc drogues, em resultava físicament impossible aguantar mitja hora a una discoteca.
Tinc tendència a quedar-me afònic, o sigui que a les discoteques no puc parlar. El bum-bum-bum només es pot aguantar amb un parell de cubates a sobre, o amb una cosa més forta, tret que siguis un superhome, o una superdona.
Sortir de nit ha deixat de tenir l’aura de transgressió que tenia vint o trenta anys enrera. Està més que institucionalitzat, i ho fan gent de cinquanta cap amunt com si fos el més normal del mon.
Avui, per ser transgressor, has de ser catòlic, o monàrquic, o masclista, o portar corbata, o ser partidari que els nens treballin a partir dels sis anys. O sortir de marxa al migdia.
