En certs blocs i també en un diari digital, ha sortit el rumor de que Antoni Bassas deixa el matí de Catalunya Radio. Els rumors diuen que l'ajuden a deixar el programa líder en audiència de Catalunya degut a que no és prou agraït al Tripartit.D'altre banda, els rumors diuen que serà en Manuel Fuentes el substitut.
Per acabar-ho de adobar, també diuen que el director de l'Avui, en Vicent Sanchis el fan plegar per massa independentista i que posarien en Antoni Bassas com a director.
(continua)
Com tot rumor i més l'estiu un s'ho de prendre amb molta prudència, però atès els precedents canvis que han hagut a
Però el què em fot més de totes aquestes histories és que ja no saps que pensar quan un professional qualificat, què és troba en una posició delicada en relació amb els poders polítics i econòmics, deixa una feina. A les hores et costa molt creure que ho fa per pròpia voluntat i no perquè “l’han convidat” a marxar.
Es aquí , un dels retrets més grans que faig al govern d’entesa d’esquerres: Que posem en dubte la llibertat de premsa i la independència dels seus professionals.
Estem vivint un monopoli polític que ara comença a dominar la societat mitjan el poder de la premsa després de tenir el control de quasi tot el diner públic, de tenir amics ben col·locats en moltes empreses, bancs i caixes i el control dels sindicats.
Si seguim així acabarem com a Mèxic amb el PRI o “Partido Revolucionario Institucional” què inicialment fou un partit socialista i revolucionari, però durant més de 70 anys va dominar la “democràcia mexicana” gràcies al control absolut de tots els mecanismes del poder (premsa, diners públics, empreses, sindicats...etc). Sempre tenia les votacions assegurades. No fou fins més tard degut a una crisis econòmica del 94, la revolució camperol o Zapatista i que la comunitat internacional junt amb els Estats Units varen forçar per a una major transparència democràtica en les eleccions del 2000, que el PRI va acabar perden el poder que tenia.
A Catalunya tenim l’anomena’t GE o “Govern d'Entesa" per Catalunya què a part de
A les hores tots contents a Espanya: “El problema catalan habr¡á pasado a la historia”, ara “todos a trabajar juntos para que España (Madrid) sea el pais unido y libre por el deseo de Dios.”
Espero que tal com vaig dir en el bloc ¿Potser fa falta que s'enfonsi la Sagrada Família perquè reaccionem?, que “vingui una revolució que exigiria d’una vegada per totes que és passes el ribot als actuals representants polítics de tots els partits per deixar-ho tot net com una patena de botiflers, de vividors, de sicaris i de tota mena de personatges que només és donen en les nacions colonitzades. Una revolució que portaria irreversiblement a
Espero que no tingui que caure
Podeu trobar els rumors en aquest blocs:
Joan Arnera (les intencions mecàniques)
Salut
I això no és pas culpa teva o meva, sinó de que no h han fet pas bé, més aviat molt malament, tant que fins i tot el que no és culpa d'ells automàticament tothom d'entrada els culpabilitza.
La credibilitat es mínima i només per això ja caldria un relleu.
El que espero que gràcies a tot aquest desgavell, la ciutadania reaccioni i demani un canvi real, abans de caure en la mexicanització de Catalunya o pitjor amb la italianització de la política, tal com he llegit en un article en l'avui de fa un parell de dies.
Salut i endavant!
Fa uns mesos - arrel de la política lingüística que volia endegà l´ínclit Conseller d´Educació-, en mig del programa, i un cop feta la crítica per part d´en Bassas,Ernest Maragall va interrompre el programa per intervindré, i va tenir una picabaralla amb el Toni.Ell com a bon periodista que es, es va reafirmar en les seves opinions i va collar en el Conseller.
Serà per això?, tant debò que no ho sigui.
Si tenim en compte com les gasten els socialistes del que va succeir amb el periodista Jordi Barbeta quan va denunciar les presumptes amenaces del director de l'Oficina de Comunicació de Presidència del president de la Generalitat , Toni Bolaña. No és estany que en Bassas també ha sentit aquest tipus de pressions i si a més a més del que tu dius del fet amb el Maragall, les denuncies de Jordi Barbeta foren també en la tertúlia del programa d'en Bassas.
En fi, Jordi el més fotut és que ERC no pot dir que no és còmplice del que esta succeint, ans el contrari, només gràcies a ella el PSOEC (és una aportació teva molt bona) té el poder per destruir el poc que queda de llibertat de premsa en el nostre país.
Tant criticar la censura, i ara els anomenats d'esquerra son els que la practiquen d'una manera més nefasta: La marginació de tots els que no son afins als seus interessos independents de la seua vàlua com a professionals.
Hola Manel:
El propòsit bàsic no és que en Bassas ho haja fet malament i (NO) hi haja treballat suficientement (in)dependentment. El Toni Bassas que me l'escolte sovint és pot circumscriure dins d'allò previsible dins del PSC. Una pinzelladeta convergent, una altra partitpopular, una brotxada gruixa de psoe, una altra miggruixa pssssc. I una estomacada a erc. Adobat això sí amb passió culera. Que sempre queda d'allò "más catalán". Que fiquen en Fuentes al Matí ja és més que dubtós si bé ho penses. Fóra més fàcil recuperar Josep Cuní que una altra cosa.
L'important és el desplaçament d'en Vicent Sanchis, veí meu en els anys d'infantesa. Siga dit de passada. Amb una idea de Nació completa, com solem pensar ací baix -els del rotllo-, que té totes les espectatives de reeixir. Si més no periodísticament. I amb diners dels Lara, El Godó, etc. I això és el que se'm fa més estrany que veure el Montilla i el Camps dins dels Palaus de les Generalitats.
Recordeu el recolzament exprés d'en Vicent Sanchis per part de Carod i Pujol fa unes jornades ?
I jo ja he dit, i assenyalat, prou aquesta nit.
Enhorabona pels articles que ens vas donant a tastar.
Meeeeeeel !, Manel
PS: Veieu com cal fer pinya amb ERC & CONVERGÈNCIA (sense la Unió de Jose Antonio, que ens tallarà l'allioli !)
Catalunya Radio fa temps que no l'escolta , degut a que no puc sintonitzar-la a Alemanya.. Però en canvi el diari Avui, sempre el llegeixo cada dia per internet.
Des de fa uns anys el diari Avui és un dels pocs referents que els catalanistes tenim per trobar tota mena d'articles i sobretot opinions molt sensibles amb el moviment independentista i dels països catalans.
També és veritat que fa uns anys l'Avui era una mica parcial amb CiU en sentit positiu i en canvi amb ERC no tant. Però des de que en Vicent fou anomenat director aquesta tendència va anar lentament canviat i ara és pot dir que és forca més imparcial que abans, malgrat que no el suficient.
Respecte al Països Catalans, reconec que l'Avui potser mai ha tingut una voluntat clarament de arribar ésser un diari nacional per tots els territoris de parla catalana. malgrat que inicialment si que ho va intentat, al final s'ha tingut que concentrar amb el principat i sobretot amb Barcelona.
El problema realment serà com els nous amos intentaran espanyolitzar l'Avui i a partir d'aquí, si que em sentiré molt sol!
Meeeeeeeeeee!!, Josep. Tu al sud i jo al nord, sense cap estel que ens guiï!!
PS: Front Nacional: Perquè això passi, s'han de canviar moltes persones tant a ERC com a CDC, ja no és només una qüestió programàtica, sinó que és una qüestió d'enemistat personal.
Gràcies pel comentari!