Trobar respostes. Un paper, un full, teclat, monitor, mans, ulls, gestos.. Tant se val. Podem buidar-nos els mars i assecar el rius esperant respostes, desfer-se els boscos arbre a arbre, col·leccionar lectures en milers de llibres escrits amb plomes magistrals i no entendre les respostes.
Tal vegada la resposta no és la que esperem escoltar i donem nova empenta a la sínia. O pitjor encara: al no ser la resposta allò que esperem escoltar o bé fingim no escoltar-la o no ens ho permetem salvaguardant-nos, salvaguardant-nos, salvaguardant-nos...
Aquí neixen les pors als silencis propis i aliens no fos cas que en descuit ens sentíssim la veu pròpia aixecant-nos la faldilla o baixant-nos els pantalons.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Moltes vegades no volem escoltar la veritat que és dins nostre, per pors diverses.