Fa unes setmanes en Ramon Saumell, compilador del
bestiari popular dels Països Catalans, em va demanar informació sobre alguns
elements fantàstics del Corpus de Xàtiva: dracs, cavallets… i la Tortuga!
A l’acabament del franquisme, la celebració del Corpus de
Xàtiva havia quedat reduïda pràcticament a la processó religiosa. De l’antiga
esplendor de personatges bíblics i mítics que recorrien la ciutat en la vespra
(Cavalcada del Convit) i en la festa (Processó del Corpus), solament
sobrevivien els vells i tronats gegants. Refermats sobre la paret de l’Hospital
Vell encara despertaven la curiositat i l’admiració dels més menuts. I els
nanos, més arruïnats encara per la prolongada desídia i consegüent degradació, s’atrevien ballar públicament al so del ta-ninà,
taninà, i nosaltres els escarníem amb
una tonada popular que acabava proferint la sentència que “gegants i nanos
s’han aufegat”. Prompte va inciciar-se la recuperació del Corpus de Xàtiva en
aquells primers anys de postfranquisme, i avui és una de les manifestacions
populars més brillants del calendari xativí. A primeries dels vuitanta van
fer-se gegants i nanos nous, els diversos centres educatius de la ciutat s’encarregaren
–i s’encarreguen– de recuperar i
transmetre cada any les diferents dances. S’hi han anat afegint el Raïmot, els
Cirialots, l’Arca... Un any fins i tot va eixir un drac efímer. Gràcies a
l’esforç de la Bicicleta Teatre
i de l’IES Josep de Ribera, es representen diversos misteris: La Degolla, Sant Cristòfol, Adam
i Eva, El sacrifici d’Abraham…
No obstant aquesta espectacular recuperació, en bona part
deguda a l’Associació d’Amics del Corpus, quan en Ramon Saumell em va demanar
informació sobre la Tortuga
em vaig adonar que al Corpus de Xàtiva li queda per recuperar el que va ser,
sense cap mena de dubte, el seu personatge més emblemàtic i diferenciador.
Existeix ben pocaconstància gràfica de la
Tortuga: un parell de fotos i prou. Se sap que pertanyia al
gremi dels Fusters i que va ser cremada com una falla l’any 1922, al Bellveret,
en l’anomenada Costa del Castell, justament perquè els llibrets de falles
d’aleshores en donaren notícia, i perquè ens ha pervingut una fotografia que en
dóna fe. És la que il·lustra aquest post, i l’he treta del llibre Història de les Falles de Xàtiva, de
Josep Sanchis i Martínez, publicat per fascicles pel desaparegut setmanari
local Noticias 7 Días. El capítol en
què ens informa sobre l’origen i la fi de la Tortuga no pot ser més aclaridor 1922. Una falla atípica: La Tortuga dels Fusters.
Segons Josep Sanchis, va ser construïda l’any 1821 i va costar “200 reales de
vellón”. Va morir, doncs, a la provecta edat de 101 anys. Diu també Sanchis al
seu llibre que estava “formada per una gran closca de fusta, que en la part
superior duia una figura de Sant Jaume a cavall amb l’espasa alçada matant un
musulmà, estava dotada de rodes, que li permetien ser arrossegada, bé des de
dins, bé des de fóra, per persones. Aquelles que ocupaven l’interior llançaven
fulles de paper amb missatges per uns forats circulars que foradaven la
closca…”.
L’escriptor i impressor xativí Blai Bellver li va dedicar
unes dècimes que podeu llegir obrint l’arxiu corresponent d'ací baix. I caldrà fer constar que en la descripció que hi fa no diu que sobre la closca hi porte cap Sant Jaume Matamoros, com afirma Josep Sanchis, i això sembla que es veu a la fotografia, sinó un innocent angelet.
Gràcies Toni per ensenyar-nos cada dia coses noves sobre el nostre poble, és un plaer conèixer coses tan oblidades, però al mateix temps tan nostres. Sempre un plaer.
Jo tinc un dubte, m'agradaria saber com recuperar aquelles manifestacions culturals del nostre poble lligades a l'esglèsia, sense contribuir, publicitar ni donar suport a aquesta entitat tan cohenta. Ho dic perque a les festes del meu poble el dia del "lepo" fan la processó on eixen gegants i cabuts, fan balls valencians...
En l'àmbit de la llengua catalana aquest tipus de monstre es diu "cuca-fera". Açò de "tortuga" sona massa culte. Caldria escorcollar a l'arxiu municipal si tenia un altre nom.
I em consta que el mot cucafera el coneixen per aquesta part del territori. No obstant, en la poca documentació que existeix apareix sempre anomenada Tortuga, o "tortugot", com li diu a les dècimes que li dedica Blai Bellver.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Gràcies Toni per ensenyar-nos cada dia coses noves sobre el nostre poble, és un plaer conèixer coses tan oblidades, però al mateix temps tan nostres. Sempre un plaer.
un socarrat.
Jo tinc un dubte, m'agradaria saber com recuperar aquelles manifestacions culturals del nostre poble lligades a l'esglèsia, sense contribuir, publicitar ni donar suport a aquesta entitat tan cohenta. Ho dic perque a les festes del meu poble el dia del "lepo" fan la processó on eixen gegants i cabuts, fan balls valencians...
Josep de la Ribera
yo vui venir ala estrena
Ramon Saumell