Encara no hem aconseguit descobrir com funciona el router de la casa, si s que funciona, i no tenim cap manera de connectar-nos a internet. Noms queda el recurs dels cibercafs, aix doncs que no podr publicar tant com tenia previst. De totes maneres, veiem tantes coses que ser difcil de resumir. Avui, per exemple, he vist el mur. No s perqu l'anomenen "mur" en singular, perqu en realitat es tracta de set-cents trenta quilmetres de paret de formig que no formen un sol mur, sin molts. No s una frontera que separa Israel dels territoris ocupats, avui en Jamal Juma', de Stop the Wall, ens ha explicat com el mur divideix Cisjordnia en tres zones allades entre si que, al seu torn, tamb queden apartades de Jerusalem Est. Per anar d'una de les zones allades a l'altra, hi ha una sola porta de manera que per anar al poble del costat pot ser que s'hagi de fer mig centenar de quilmetres i passar per la capital, Ramallah.
La cosa ha quedat clara quan hem passat pel punt de control de Qalndia. Erem en un taxi compartit i ens han fet baixar i passar el control militar a peu. Llavors hem vist el mur davant nostre, de ms de vuit metres d'alada i amb torres de vigilncia, un parell de tancs i soldats amb subfusells. Hem passat d'un en un i hi havia poca gent, perqu era una bona hora, per ens han escanejat les bosses i hem passat per l'escnner de metalls a punta de can.
Que no pugui publicar cada dia no vol dir que no escrigui... aix s d'ahir a la nit:
Una boda en un terrat
Mentre escric aix, la msica d'un grup siri omple mig barri rab de la part antiga de Jerusalem. La puc sentir des del dormitori de la casa que hem llogat en un carrer on no s'hi perden els turistes. Quan tornvem de la porta de Jaffa, d'enregistrar unes escenes, hem sentit la msica que venia d'un terrat i no ens hem pogut resistir de preguntar si hi podem pujar. Ens han fet passar i ens han donat un tamboret i suc de tamarid. No hi havia gaires forasters ms, sis o set que tamb es deurien haver sentit atrets per la msica. I, a part de l'Helena, que anava amb nosaltres, i dues o tres noies ben rosses, tot eren homes. Es tractava d'una boda i en principi, la festa era noms per als homes, per ning ha dit res a l'Helena. Les dones la celebraran dem. Com era d'esperar, a la festa no hi havia alcohol per enlloc i tothom ballava animat com si es tracts de l'ltima festa. Tamb hem vist voleiar algunes banderes verdes.
