El ferrer poeta
D'en Joan Velasco de Gandesa —la capital de Terra Alta, bressol dels meus antecessors— en sé gairebé res de res. Tinc entès que fou ferrer i, pel que em sembla després de la lectura de la seua poesia, emigrà i, un cop retornat, l'any 1915 es féu publicar les Poesies gandesanes; es tracta d'un llibret de format 16,5 x 11,3 cm, un plec de setze relligat amb una grapa i coberta tipogràfica sobre cartolina de color (vegeu-ne la il·lustració). El peu d'impremta diu: 'Tip. Bofarull, Cervantes, 2'; tipògraf maldestre, per cert, hi ha molts de pèls al metall i la impressió en resultà descurada i bruta, almenys l'exemplar que en tinc.
Dels onze poemes que s'hi inclouen al recull, n'he triat tres que denoten el pensament i algunes de les passions de l'autor. Com podreu observar si el llegiu, en Joan Velasco —gandesà ben nascut— es mostra amb naturalitat com a patriota català i ens deixa expressa constància de la lluita dels ferrenys avantpassats que s'enfrontaren a la tirania del Borbó. A causa d'aquella agressió franco-espanyola que ens comportà esdevenir esclaus, el castell i les fortificacions de Gandesa foren aterrades i el vall colgat. El mateix baró de Purroi —l'aristòcrata local— morí combatent, espasa en mà, la vespra de l'Onze de setembre del 1714 defensant el Baluard de sant Pere de la capital de Catalunya. Aquest apunt històric el faig intencionadament perquè avui cap gandesà no es vol recordar dels seus gloriosos i aguerrits rebesavis ...els quals a la sang hi tenien quelcom més que vi.
Benvolguts convilatans, fóra demanar massa que el Consistori de la «Molt heroica, lleial i immortal ciutat de Gandesa» manés de posar una placa a la façana de Cal Baró i una altra a la Presó de l'antic castell en homenatge als patriotes gandesans?
|
|
QUI SÓC?
Sóc la ciutat de Gandesa i sóc una font d'energia, sóc casal i sóc princesa de tota la rodalia.
Sóc un poble que té història i un escut que està esmaltat amb títols que'm donen glòria i'l tractament de ciutat.
Mireu-me per tot arreu per plans, costes i cinglades, tot fruitós ho trobareu des dels cims a les vallades.
Sóc aquell poble valent, que no té fre ni clemència, quan la Pàtria, amb sang ardent dóna'l crit d'independència.
Sóc aquella brau Gandesa que va tenir força i pit, per a deturar amb fermesa les hosts del rei maleït.
Sóc qui al gran Napoleó, amb uns quants fills mal armats, al cim de Sant Salvador li va apressar els soldats.
I amb sons propis armaments li causaren tals destrosses, que al veure aquells campaments encar s'alcen de les fosses.
Sóc un poble d'energia, ¡ els meus camps són rics jardins, són fonts de riquesa i vida i l'enveja dels veïns.
A GANDESA
Oh, benvolguda Gandesa! oh, Pàtria meva estimada! tu en tot traspues bellesa, tu ets la meva enamorada.
Jo per tu sento enyorança, perquè del teu cor vaig néixer; jo per tu sento frisança, car per tons carrers vaig créixer.
Que n'ets per a mi d'hermosa, amb aquests carrers tan plans, amb ta historia tan famosa i amb aquests verdosos camps!
Tot lo teu me sap a glòria, tot lo teu per mi és dolcesa, perquè'm porta a la memòria els records de ma infantesa.
Records de dolça alegria que mai més s'oblidaran, records de la llunyania que ja mai més tornaran.
RETORN
Altre cop, Gandesa bella, me convides a gosar; altra volta em meravella veure tons camps esclatar.
Amb quin anhel esperava contemplar tons verds jardins, com admirar desitjava tons encants sempre divins.
Quants records dus a ma pensa d'altres jorns plens d'alegria, quan en ma tendra infantesa lo que era el món no comprenia.
Aquell cel tan sonrosat, aquella dolça alegria, i aquella franca amistat és lo que'm falta avui dia.
Però encar ets riallera com en aquell temps passat, mes ai! mon cor no espera aquella felicitat.
Records de tanta ternura ma vida mai més tindrà, hores de tanta ventura el meu cor mai gosarà.
Recordant tot lo passat ara et torno a saludar; tant que m'havia agradat el temps que no pot tornar.
|
|
