joanvila |
diumenge, 29 de juliol de 2007 | 14:08h
E n molts articles he exposat que l´energia hidroelèctrica és la millor que podem tenir. Ho és des del punt de vista tècnic per la rapidesa amb què actua i per la possibilitat que té d´emmagatzemar energia, i ho és des del punt de vista de cost extern, de cost per l´entorn. Si l´energia elèctrica va ser inventada l´any 1879 per Tomas Edison, la primera central hidroelèctrica va funcionar el 1882 a Appleton als Estats Units.El 20 de juny passat el Sr. Antoni Tahull, expert en energia hidràulica amb una experiència de 35 anys d´exercici, va fer una ponència a la Cambra de Comerç de Girona dins el cicle Energia i Economia.
A Espanya l´evolució de la potència hidroelèctrica ha passat des dels 1.350 MW que hi havia a l´any 1940, fins els 18.900 MW de l´any 2006. Però si a l´any 1940 el pes en potència de la hidràulica en el mix de generació elèctrica era del 78%, l´any 2006 era del 22,5%. A l´any 1970 el pes de l´energia hidràulica era del 60,7% i el 1980, del 43,5%. A poc a poc l´energia hidràulica ha anat perdent pes específic en la producció d´electricitat: l´any passat només va aportar el 7,8% del total d´electricitat consumida.
L´energia hidroelèctrica es produeix en centrals agrupades en dos grups. Les centrals minihidràuliques i les grans centrals. Es consideren centrals minihidràuliques les que tenen una potència inferior als 10 MW. A Espanya tenim 1.758 MW de minicentrals, essent un 9,5% de la potència hidràulica total. Pel que fa a Catalunya, la potència de minicentrals és de 267,4 MW repartits en 319 centrals i amb una potència mitja de 0,84 MW, havent-hi 98 instal·lacions aturades amb una potència de 6,8 MW. Pel que fa a les centrals hidràuliques ordinàries, la seva potència és de 2.030 MW. Tot plegat significa que a Catalunya el percentatge de potència hidràulica és del 13,1%, amb una cobertura del 16% de l´energia elèctrica consumida. Per tant el pes de l´energia hidràulica és força més important que a la resta d´Espanya.
En aquell article sobre el cost de l´electricitat explicava que el cost de generar electricitat, suma del cost d´explotació, d´amortització i del cost extern, era de 75 EUR/MWh per la generació hidràulica, de 131,1 EUR/MWh per l´eòlica, de 214,7 EUR/MWh per la nuclear, de 750 EUR/MWh, per la fotovoltaica, de 948 EUR/MWh pel cicle combinat amb gas natural, i de 2531EUR/MWh per les centrals de carbó convencionals. Si l´energia hidràulica és la que té el menor cost i el menor impacte (específic) per l´entorn, no hem de menysprear el fet que és una generació distribuïda en petites centrals, amb una disponibilitat previsible, contínua, i amb una velocitat de reacció molt elevada. És, de llarg i per molts anys, la millor energia renovable.
Sobta el moviment de contestació sistemàtica dels moviments ecologistes i de l´ACA front les minicentrals hidràuliques davant l´objectivitat i avantatges de l´energia hidràulica. El mateix Pla d´Energia de la Generalitat frena el potencial hidràulic dient que està explotat, que els projectes tenen terminis de maduració llargs, que els aspectes ambientals tenen un llast important, que els aspectes econòmics no són clars i que hi ha un clar rebuig social per l´alteració dels règims dels rius, la pesca esportiva i els esports d´aventura. En aquest punt, el Sr. Tahull es va mostrar profundament pessimista pel bloqueig que hi ha a la nostra societat de l´energia hidràulica i nuclear, dirigint tota la generació elèctrica a la importació de gas natural.
Un punt interessant de la seva ponència va ser quan va explicar que a l´any 1986 a UNESA es va estudiar el potencial hidroelèctric del país, amb els següents resultats: El potencial hidroelèctric tècnicament possible és de 128 TWh (terawatshora, milions de MWh), dels que són potencialment viables des del punt de vista econòmic uns 34 TWh, quan la produïda l´any passat va ser de 23,7 TWh. Es va preguntar, per què si podem fer noves instal·lacions per produir tanta energia hidràulica com la que estem fent, per què no la fem? Va fer un llistat de raons per les quals la hidràulica es veu frenada: efectes de les obres; impacte visual de les rescloses i de les cues dels embassaments quan estan buits; afeccions d´embassaments a poblacions, a terrenys de cultiu, a paratges i a reserves de fauna; línies elèctriques d´evacuació; variacions de la línia d´aigua dels embassaments; desviaments d´infraestructures de comunicacions; barreres de peixos; retencions de materials sòlids; disminució de cabals circulants; disminució de la capacitat de vida d´espècies piscícoles; afecció sobre activitats recreatives (pesca, esports d´aventura, banys); i oscil·lacions brusques de cabals circulants.
A això cal afegir-hi els aspectes positius: disponibilitat d´energia renovable, fiable i de millor qualitat; resposta a variacions instantànies de la demanda elèctrica, donant garantia de disponibilitat; possibilitat d´acumular energia en règim turbina-bomba; emmagatzemament d´aigua per a usos residencials, industrials i agrícoles; laminació d´avingudes de rius (Ter a Girona); possibilitat d´usos recreatius (pesca, navegació, vela, ski aquàtic).
Va explicar que una mancança del sistema d´avui eren les compensacions econòmiques a les àrees afectades pels embassaments; els parcs eòlics les tenen i la hidràulica no.
A continuació va parlar dels cabals de manteniment derivats de la llei d´aigües de 1985. A Catalunya la Generalitat estableix valors de cabal de manteniment del 30% dels cabals naturals, quan en altres comunitats és del 10%. Això provoca pèrdues econòmiques per les centrals minihidràuliques inassolibles, fent tancar moltes instal·lacions per manca de rendibilitat. Les pressions de l´ACA per l´aplicació de plans de fixació de cabals de manteniment són molt fortes.
A parer del Sr. Tahull s´han de fomentar figures com la francesa de Contract de rivière (amb 30 anys d´experiència) entre totes les administracions competencials en els rius, els titulars de concessions administratives, els representants d´activitats de lleure i les associacions ecologistes locals. L´objectiu és la millora mediambiental del tram de riu seleccionat, fent un diagnòstic mediambiental del riu, dissenyant un pla per 5 anys amb la fixació de cabals de manteniment i les mesures i intervencions necessàries en la millora de qualitat i de les lleres dels rius. Es crea un equip tècnic per coordinar el pla d´acció i per fer el seguiment tècnic de l´evolució mediambiental del riu.
Malgrat el pessimisme, el Sr. Tahull es va mostrar esperançat que els «contractes de riu» s´implantin al territori i que l´ACA i la conselleria de Medi Ambient canviïn els seus plantejaments una vegada han canviat els consells de Narcís Prat del departament d´ecologia de la UB pels de Ramon Folch, socioecòleg. Que tinguem sort!
Sobta el moviment de contestació sistemàtica dels moviments ecologistes i de l´ACA front les minicentrals hidràuliques davant l´objectivitat i avantatges de l´energia hidràulica. El mateix Pla d´Energia de la Generalitat frena el potencial hidràulic dient que està explotat, que els projectes tenen terminis de maduració llargs, que els aspectes ambientals tenen un llast important, que els aspectes econòmics no són clars i que hi ha un clar rebuig social per l´alteració dels règims dels rius, la pesca esportiva i els esports d´aventura. En aquest punt, el Sr. Tahull es va mostrar profundament pessimista pel bloqueig que hi ha a la nostra societat de l´energia hidràulica i nuclear, dirigint tota la generació elèctrica a la importació de gas natural.
Un punt interessant de la seva ponència va ser quan va explicar que a l´any 1986 a UNESA es va estudiar el potencial hidroelèctric del país, amb els següents resultats: El potencial hidroelèctric tècnicament possible és de 128 TWh (terawatshora, milions de MWh), dels que són potencialment viables des del punt de vista econòmic uns 34 TWh, quan la produïda l´any passat va ser de 23,7 TWh. Es va preguntar, per què si podem fer noves instal·lacions per produir tanta energia hidràulica com la que estem fent, per què no la fem? Va fer un llistat de raons per les quals la hidràulica es veu frenada: efectes de les obres; impacte visual de les rescloses i de les cues dels embassaments quan estan buits; afeccions d´embassaments a poblacions, a terrenys de cultiu, a paratges i a reserves de fauna; línies elèctriques d´evacuació; variacions de la línia d´aigua dels embassaments; desviaments d´infraestructures de comunicacions; barreres de peixos; retencions de materials sòlids; disminució de cabals circulants; disminució de la capacitat de vida d´espècies piscícoles; afecció sobre activitats recreatives (pesca, esports d´aventura, banys); i oscil·lacions brusques de cabals circulants.
A això cal afegir-hi els aspectes positius: disponibilitat d´energia renovable, fiable i de millor qualitat; resposta a variacions instantànies de la demanda elèctrica, donant garantia de disponibilitat; possibilitat d´acumular energia en règim turbina-bomba; emmagatzemament d´aigua per a usos residencials, industrials i agrícoles; laminació d´avingudes de rius (Ter a Girona); possibilitat d´usos recreatius (pesca, navegació, vela, ski aquàtic).
Va explicar que una mancança del sistema d´avui eren les compensacions econòmiques a les àrees afectades pels embassaments; els parcs eòlics les tenen i la hidràulica no.
A continuació va parlar dels cabals de manteniment derivats de la llei d´aigües de 1985. A Catalunya la Generalitat estableix valors de cabal de manteniment del 30% dels cabals naturals, quan en altres comunitats és del 10%. Això provoca pèrdues econòmiques per les centrals minihidràuliques inassolibles, fent tancar moltes instal·lacions per manca de rendibilitat. Les pressions de l´ACA per l´aplicació de plans de fixació de cabals de manteniment són molt fortes.
A parer del Sr. Tahull s´han de fomentar figures com la francesa de Contract de rivière (amb 30 anys d´experiència) entre totes les administracions competencials en els rius, els titulars de concessions administratives, els representants d´activitats de lleure i les associacions ecologistes locals. L´objectiu és la millora mediambiental del tram de riu seleccionat, fent un diagnòstic mediambiental del riu, dissenyant un pla per 5 anys amb la fixació de cabals de manteniment i les mesures i intervencions necessàries en la millora de qualitat i de les lleres dels rius. Es crea un equip tècnic per coordinar el pla d´acció i per fer el seguiment tècnic de l´evolució mediambiental del riu.
Malgrat el pessimisme, el Sr. Tahull es va mostrar esperançat que els «contractes de riu» s´implantin al territori i que l´ACA i la conselleria de Medi Ambient canviïn els seus plantejaments una vegada han canviat els consells de Narcís Prat del departament d´ecologia de la UB pels de Ramon Folch, socioecòleg. Que tinguem sort!
L’aigua i la intransigència
Tot l’o que amb sentit comú es faci per garantir als ciutadans , aquest be tan preuat i escàs, com es l’aigua , sempre serà poc, tota vegada que el progrés i el creixement provocat per l’esser humà, i moltes vegades amb accions especulatives, ens a de conscienciar , de que si no podem influir per controlar els fenòmens de la natura, si que em de ser capaços de controlar i administrar els recursos naturals que existeixen com son els rius i les aigües plujanes.
Vull fer alçaprem en aquest tema , perquè porto molt de temps insistint a tots els departaments que poden tenir competències , i sobretot l’ACA, que a Catalunya ,”es qui fa i desfà, movent tots els fils fent ballar a tothom al so de la seva musica”,(i amb una efectivitat mes que dubtosa); en la meva insistència , faig referència a la imperiosa necessitat de construir rescloses als rius d’arreu, a fi de intentar obtenir reserves d’aigua , essent un complement d’ajut i estalvi per els envasaments, i a l’hora una garantia d’alimentació per els aqüífers dependents d’aquests rius , i fins i tot els rius que no depenen d’envasaments, perquè tota l’aigua que ens manca en aquests moments i d’altres , es la que deixem que vagi al mar sense control, per manca de planificació,i excés de intransigència ,per part de tots els governs ,i de tots els colors.
S’està construint una línia de tren ,innecessari , d’alta velocitat, que segons es denuncia al diari de Girona del dia 3-9-2005, s’estan pagant sous ,el doble de les empreses de construcció de la zona de l’Alt Empordà,(3200 €) mensuals , això vol dir que amb aquest malversació, s’acabarà el pressupost i no tindrem les vies posades; una inversió que nomes l’aprofitarà un petit sector de la societat , (quan el servei ja esta mínimament garantit),i cobert per altres serveis ferroviaris,( que de ben segur que son millorables ), i que aquestes despeses es podrien destinar a solucionar el tema de l’aigua ,fent rescloses, que tothom , des del mes ric al mes pobre en sortiria beneficiat. No podem estar sotmesos a la pressió que imposa la climatologia , desprès d’aquesta experiència generalitzada; s’ha de procurar , que a part dels embasaments , tenir cabals d’aigua als rius ,que es la única forma de fer front a la climatologia , en cas de ser adversa, i l’exemple el podríem tenir ara , que tot i la precarietat dels embasaments , els rius que dependents d’aquests , tindrien la reserva, tota vegada que encara captarien aigua de la presa.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 4-9-2005 T/. 972640762
En relació amb l’article publicat el passat 29 de juliol sobre els avantatges de les centrals hidràuliques,. Sobre aquest tema, des de l’Agència Catalana de l’Aigua volem fer alguns aclariments:
En cap moment, i com a part d’un Govern que aposta per la sostenibilitat i les energies renovables, l’Agència Catalana de l’Aigua la nostre entitatno s’ha postulat en contra de l’energia hidroelèctrica i l’Agència Catalana de l’Aigua està totalment d’acord aen potenciar l’energia renovable, tenint en compteen el ben entès que aquesta energia ha de ser, alhora, sigui sostenible.
Les minicentrals hidràuliques, en situacions de sequera com les actuals, tenen l’obligació de garantir uns cabals circulants fluid en els nostres rius que assegurin el manteniment de la qualitat de l’aigua. A la conca del Llobregat, en determinades hores de la nit, algunes minicentrals emmagatzemen aigua per a poder turbinar el matí següent, quan comença a produir-se una important demanda d’electricitat. En aquest sentit, l’ACA ha pres les mesures sancionadores adients. Episodis com aquest, que també va succeir fa dos anys durant la sequera de 2005, provoquen que la potabilitzadora d’Abrera –instal·lació que subministra a 128 municipis de l’àrea metropolitana- no pugui captar aigua. Per tant, l’energia hidroelèctrica ha de ser compatible amb el respecte de les determinacions contingudes al Decret de Sequera i, fora de la vigència d’aquest, al Pla sectorial de cabals de manteniment aprovat per la Generalitat de Catalunya el juny del 2006.
El ‘contract de rivière’
A l’article sobre centrals hidràuliques es comenta la necessitat de crear figures com la francesa contract de rivière, que té l’objectiu de millorar mediambientalment un tram de riu amb les administracions competentsncials, , les associacions ecologistes i altres actors implicats. A Catalunya, de manera paral·lela als les primers processos participatius (Ter Superior i Gaià-Francolí), s’està acordant el pla zonal amb els propietaris de les minicentrals i amb les entitats mediambientalistes. Per tant, aquest esforç de fer compatibles les activitats al voltant del riu amb la necessària preservació dels recursos que formen part indissociable del medi aquestja és una realitat a Catalunya.
Cal tenir en compte, també, que en el Ter Superior estem parlant de 110 quilòmetres de riu –des del seu naixement fins a el pantà de Sau-. En aquest tram hi ha 102 minicentrals, de les quals n’estem analitzant 85 estem analitzant en a través del pla zonal.
Cabals de manteniment
En el citat article s’informa que “la Generalitat estableix a Catalunya valors de cabal de manteniment del 30% dels cabals naturals, quan en altres comunitats és del 10%”. Primer de tot Aquesta afirmació és incerta. La resta de comunitats (per ser més concrets, organismes de conca) estipulen com a criteri el 10% a manca de l’elaboració i aprovació d’un Pla que determini els valors de cabals ambientals. Aquest criteri és tan erroni que fins i tot el Ministeri de Medi Ambient està acabant d’enllestir una instrucció tècnica que estableixi la metodologia per a la fixació dels cabals de manteniment, en total consonància amb la que la Generalitat, mitjançant l’ACA, ha emprat per al Pla sectorial. De fet, l’Agència Catalana de l’Aigua és l’únic organisme de conca que disposa d’un pla d’aquestes característiques. Cal remarcar que en un país com Catalunya l’assoliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua passa per disposar d’aigua en els nostres rius i això suposa un canvi en les fonts d’explotació per part dels usuaris i la recerca de noves fonts de subministrament (aigua regenerada, regeneració d’aqüífers, dessalinització, estalvi i eficiència).
L’article també contempla que aquesta mesura “provoca pèrdues inassolibles, fent tancar moltes instal·lacions per manca de rendibilitat”. L’Agència Catalana de l’Aigua no té coneixement de què cap central hidràulica hagi tancat per la implantació dels cabals de manteniment.
L’aigua i la intransigència
Tot l’o que amb sentit comú es faci per garantir als ciutadans , aquest be tan preuat i escàs, com es l’aigua , sempre serà poc, tota vegada que el progrés i el creixement provocat per l’esser humà, i moltes vegades amb accions especulatives, ens a de conscienciar , de que si no podem influir per controlar els fenòmens de la natura, si que em de ser capaços de controlar i administrar els recursos naturals que existeixen com son els rius i les aigües plujanes.
Vull fer alçaprem en aquest tema , perquè porto molt de temps insistint a tots els departaments que poden tenir competències , i sobretot l’ACA, que a Catalunya ,”es qui fa i desfà, movent tots els fils fent ballar a tothom al so de la seva musica”,(i amb una efectivitat mes que dubtosa); en la meva insistència , faig referència a la imperiosa necessitat de construir rescloses als rius d’arreu, a fi de intentar obtenir reserves d’aigua , essent un complement d’ajut i estalvi per els envasaments, i a l’hora una garantia d’alimentació per els aqüífers dependents d’aquests rius , i fins i tot els rius que no depenen d’envasaments, perquè tota l’aigua que ens manca en aquests moments i d’altres , es la que deixem que vagi al mar sense control, per manca de planificació,i excés de intransigència ,per part de tots els governs ,i de tots els colors.
S’està construint una línia de tren ,innecessari , d’alta velocitat, que segons es denuncia al diari de Girona del dia 3-9-2005, s’estan pagant sous ,el doble de les empreses de construcció de la zona de l’Alt Empordà,(3200 €) mensuals , això vol dir que amb aquest malversació, s’acabarà el pressupost i no tindrem les vies posades; una inversió que nomes l’aprofitarà un petit sector de la societat , (quan el servei ja esta mínimament garantit),i cobert per altres serveis ferroviaris,( que de ben segur que son millorables ), i que aquestes despeses es podrien destinar a solucionar el tema de l’aigua ,fent rescloses, que tothom , des del mes ric al mes pobre en sortiria beneficiat. No podem estar sotmesos a la pressió que imposa la climatologia , desprès d’aquesta experiència generalitzada; s’ha de procurar , que a part dels embasaments , tenir cabals d’aigua als rius ,que es la única forma de fer front a la climatologia , en cas de ser adversa, i l’exemple el podríem tenir ara , que tot i la precarietat dels embasaments , els rius que dependents d’aquests , tindrien la reserva, tota vegada que encara captarien aigua de la presa.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 4-9-2005 T/. 972640762