|
A una mort pausada i tranquil·la obrir-li la porta, convidar-la a ocupar els plecs de la pell com un oli que parsimoniosament t'ungís. Sentir l'ossada perdre la consistència càlcica, sentir com el cos es replega en el record dels gestos i la memòria en els contorns del fill que has tingut, en el traç de la tarda quan comença l'hivern i es recolza el sol als cavallons de l'hort i tot és, com ho és a vegades l'oblit de viure, estranyament plaent. |
Accés de l'autor
Categories
Llicència de creative commons Els meus enllaços1. ELS MEUS LLIBRES
2. ...I ALGUNA ANTOLOGIA
3. QUè SE N'HA DIT?
4. EN VíDEO I PARAULA
5. MéS BLOCS I BLOGS
 
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
D'un en un se n'isqueren els difunts,
calladament, entre les tombes gràvides,
i es concentraren a la porta del
cementeri, amagant-se entre els xiprers,
i circulaven entre els morts consignes,
subversives consignes ben xifrades,
mentre esperaven l'arribada de
l'enterrament del metge. Però el metge,
dins el taüt, es va apercebre, amb pànic,
i amb els peus i amb els punys trencà la tapade la proximitat del cementeri
i la subversió d'aquells clients,
i se n'anà corrents entre les vinyes,
i no parà fins arribar a Nàquera.
---------------------------------------
salutacions cordials i enhorabona,
JCOB
pot ser una mort tranquil·la, conscient i coneguda, que et ve a camí quan tu ja saps que és l'hora i pots desfer.te'n dels inútils vestits i alliberar els records, del tot ja destriats d'andròmines prescindibles.