Als amics i amigues que s'estimeu la riquesa expressiva del nostre
català, us passe aquesta expressió que avui he escoltat per primera vegada:
“Portar la rata per l’albelló”.
Us contextualitze la frase. Avui, a la faena, havien de fer el
seguiment de productivitat a un company. Aquest company s’ha de desplaçar des
d’on tenim l’oficina principal fins a un poble. Com que està en el lloc de fa poc ha pecat de blavet i ha
dut el controlador pel camí habitual, més curt que no l’oficial. Aquest camí habitual és
un camí asfaltat, i alhora drecera, trajecte més curt que no la carretera.
Quan un altre company que fa una ruta semblant s’ha assabentat que havia dut el
controlador pel camí curt, li ha recriminat: “Has portat la rata per l’albelló.
Ara ens pagaran el quilometratge que fem pel caminal i no pel de la carretera”.
O siga, li retreia al company que havia portat el controlador pel camí que no
ens convenia. S’usa aquesta frase quan una acció, un fet, una opinió, feta per
nosaltres mateixos afavoreix a qui no ens convé, i en conseqüència ens perjudica. On viu
la rata? A l’albelló.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
