AVÍS PREVI: Si tens intenció de llegir aquest apunt i no tens massa temps, fes un escaneig visual, perque és llarg de collons! ;-))) Si tens temps, endavant...

Amb aquest apunt arribaré a les 100.000 visites a la pàgina principal. Tot i que el bloc el vaig crear el març de 2005, el comptador de visites de Vilaweb només comptabilitza des del juliol de 2006, per tant aquesta quantitat és el còmput d’un any exacte. Concretament, a data d’avui el comptador diu que he penjat 861 apunts, amb 1818 comentaris i un total de 99.788 visites. Evidentment, s’ha de relativitzar molt tot plegat, ja que de totes aquestes visites, quantes són meves (és el bloc que visito més;-)!) i quantes han passat per aquí i “han passat pàgina ràpidament”? Bé, sigui com sigui, és un número rodó i és una bona excusa per a cel·lebrar-ho. Ara tocaria dir tot allò de “la quantitat no és l’important... i tal i tal...” però, no puc negar que em faci il·lusió. Aquest és un bloc força variat temàticament, i amb escrits interessants i molts d’altres que són simples enllaços a d’altres llocs web o coses que no vénen massa al cas. Aquesta és la gràcia d’un bloc personal, pots fer el què et vingui de gust i a qui li agradi bé i a qui no també.

Ja aviso, que avui m’allargaré, però sobretot, com veurem, amb molts enllaços i un contingut gens homogeni.

El gener d’aquest any vaig cel·lebrar les 50.000 visites, per tant, es pot dir que la constància és gairebé exacte, 50.000 en sis mesos i 100.000 en dotze mesos. I, a banda de visites, també vaig cel·lebrar el primer any de vida del bloc l’abril de 2006.

Bé, no m’allargo més per aquí, que del què vull parlar són d’altres coses. La celebració n’és només l’excusa. Per mi el bloc és una eina d’aprenentatge personal (d’escriptura i de coses que vaig descobrint i de gent que vaig coneixent), un punt d’opinió “per crear opinió si és possible”, i un espai per a compartir coneixements. També és una eina perfecte per a dur a terme activisme, en el meu cas polític i cultural, bàsicament.

De tot el què he anat descobrint aquests anys em quedo amb BLOGLINES. No em cansaré de repetir-ho, és una eina imprescindible i molt útil per a seguir la informació d’una forma personalitzada als gustos del consumidor, i -molt important- fàcil d’utilitzar!. Hi tinc els meus enllaços preferits (només els que tenen la funció de sindicació-RSS), i he explicat quan ho vaig conèixer i, el què és més important, he intentat per activa i per passiva difondre’n el funcionament d’una forma fàcil d’entendre.

Amb Bloglines, a més de tenir la informació personalitzada, pots guardar-te els apunts de blocs, les notícies dels diaris i els podcasts per consultar-los més endavant, així no te’n passa ni una. Doncs, vaig a fer un buidatge d’algunes coses que tinc pendents de llegir i ho aniré explicant, així aniré buidant temes pendents.

Evolució de la música [la fi del format CD]: Sóc dels que pensen que el CD ha mort. I, també sóc dels que no ho veu com un problema. Personalment, una de les meves despeses més continues al llarg de la vida ha estat la premsa en paper i els CDs musicals, però darrerament ja gairebé mai compro CDs. Encara en cau algun, per pur romanticisme o perque no el trobo per internet ni a través dels amics. Però, bàsicament em baixo la música d’internet, la poso a l’MP3 i amb un cable l’escolto per la minicadena. Amb això, potser perds una mica la gràcia –que en té- de tenir la caixa del CD i el llibret entre les mans, però també he pogut conèixer molts grups que si hagués hagut de comprar-me els CDs no els hauria conegut mai. És cert que baixen les vendes de CDs, però també és cert que la música en directe augmenta i que els grups desconeguts i les discogràfiques independents van prenent protagonisme. Per tant, no es pot dir que la música estigui en una crisi total, en tot cas un dels formats està en crisi, i qui s’adapti a la nova situació serà millor premiat. Això ja no té marxa enrera. El Jordi Ventura del bloc “Fem un cafè?” ho explica molt bé a l’apunt “Solina: un grup musical d’avui i per sempre”. Diu “Solina és un grup músical que es promociona per Internet, et deixa descarregar la seva música des de la seva plana web, i si t’agrada te la pots comprar. Si els vols en directe també pots anar al seus concerts”. “Pot ser penseu que el fet de que un grup opti per promocionar-se per Internet sigui un cas aïllat, i que això no vulgui dir que aquesta hagi de ser una tendència que perduri i es consolidi en el temps. Bé, doncs ateneu al cas d’un mític com Prince. Prince ha decidit regalar el seu darrer disc amb el diari daily mail. D’aquesta manera Prince arriba a molta més gent, que posteriorment anirà als seus concerts, que és on guanyarà diners amb les entrades. Alguna cosa està canviant, i sembla ser que els beneficiats d’aquesta transformació estan sent els artistes y els usuaris. Em sap greu pels intermediaris que es feien d’or a costa del treball dels altres. Pot ser ara, a més de poder accedir al nostre grup preferit d’una manera directe, també podrem arribar a molts d’altres que eren rebutjats per la indústria discogràfica i que eren privats de qualsevol oportunitat. En la nova societat lliure de la informació s’estan acabant els abusos. Què no volien acabar amb la pirateria?. Doncs, ja està!”. Subscric la totalitat d’aquest apunt. [L’Enric Gil també creu que el CD ha mort].

[Baixen les vendes de discs i augmenten les actuacions en directe] [La indústria musical edita 1,3 discs en català al dia] [L’Acampada Joves es manté amb 38.000 visitants] [38.000 gràcies!] [Acampada 2.0] [iTunes prepara la tumba del disco compacto]

Ha nascut Tourbolet, un exemple clar que unint esforços al llarg i ample de l’espai lingüístic català, pots incrementar el negoci i promocionar noves bandes musicals, fer més concerts,... Una bona notícia i un clar indici de per on es pot tenir per fer negoci amb la música. [Un nou impuls pel panorama musical català] [S’uneixen les productores Tercera Via i Tourbolet].

Per altra banda, les polítiques culturals/musicals de la Generalitat del Principat tenen molt bona pinta, i preveuen una tardor calenta. [La CCRTV ultima un acord amb la indústria discogràfica] [Voltas anuncia noves polítiques en matèria musical a partir de la tardor] [Un bloc sobre Lluís Llach que acabo de trobar, i un projecte nou dels seus músics] [No ve al cas, però aquest parell m’agraden, i els recomano (i una entrevista)] [Neix Tocamela.cat, un projecte molt innovador, que t’ensenya a tocar la guitarra a través de vídeos de 7 minuts] [Poesia feta cançó a la xarxa] [Tampoc ve al cas, però podeu visitar Els Podcasts de’n Marcús, encara no sé si l’aniré actualitzant, però us ho recomano, perque permet baixar-te les cançons i tenir-les al teu ordinador, passar-les a l’mp3...].

Bé, fins aquí la temàtica musical que tenia pendent de repassar.

I, què passa amb la tele? Ja vaig escriure sobre que “L’any 2007 és l’any de la TV per Internet”. [Un altre tema important d’aquest any és l’evolució dels cercadors]. Però, anem a veure alguns apunts i notícies sobre la IPTV i similars que tenia pendents:

[Els principals experts en televisió IP, reunits a la Universitat Politècnica de València] [La TV es muda a Internet] [InfoTV segueix creixent i ampliarà capital i inversions] [InfoTV ja emet per internet] [Les principals cadenes de TV, gratis i per Internet] [Les cadenes estatals, en directe a través d’Internet] [El nou projecte de Juan Varela (i Grupo Planeta) ADN.es donarà molta importància a la IPTV a través de ADN.tv] [Firefox revoluciona el món del vídeo per Internet] [Els joves cada vegada fan més coses mentre miren la televisió] [YouTube obre portals específics per a nou països] [Tele a través de Internet] [A la tardor arriba Next1, la trobada sobre tecnologies i televisió digital] [Que ven los internautas en YouTube?]

I, la blocosfera, què hi diu?

[Vida Digital: TV i PC, cada cop més junts] : En transcric uns fragments:

“És difícil i arriscat predir el futur, però tot sembla indicar que d’aquí a no gaire temps, una sola pantalla aportarà tots els continguts audiovisuals a les llars: televisió, internet i tot el que calgui, a més del que hagi de venir.”

“Encara no hem arribat a l’”any zero” de la IPTV però ja hi ha uns quants actors que tenen molt clar que volen aconseguir la “pole position” per al moment en què els usuaris i la tecnologia donin el tret de sortida.”

“Aquests actors -de moment- són: Joost, Babelgum, Veoh i Miro.”

I, avisen que “La setmana que ve parlarem d'altres propostes de televisió per internet”.

[Núria Masdéu: La TV a Internet] [Héctor Milla: Live desde blogTV, TV3 HD en pruebas, ¿Ves TV en la web?: Definiendo los usos, Un debate a seguir sobre Web TV, Estoy usando MesmoTV, i molts d’altres a Hector Milla] [Fem un cafè?: La nova TV ja no és una TV nova] [Infotendencias (bloc col·lectiu): La nueva televisión requiere la figura del periodista multimedia] [Vicent Partal: Vilaweb TV a Pyro] [Apuntes de la red: Programas de TV Web 2.0].

Miscel·lània temàtica: Eivissa Confidencial deixa de publicar-se, tindrem un nou diari digital a Pitiüsses?

Confirmat: A Tribuna Catalana no posen vídeos perque no volen, no pas perque no puguin, aquí en tenim la prova.

En Xavier Bosch explica les raons de la seva sortida de RAC1 [mp3], queden desmentides moltes tonteries que s’han dit.

Blogger, el servei de blocs de Google, s’apunta al català.

Un bloc molt interessant per a la gent de Terrassa: Records de Terrassa. Hi podem trobar fotografies antigues i explicacions de la història d’Ègara. [I un altre que també acaba de descobrir l'Elliot: Ègara Fotolog].

El Mem Catosfèric segueix obert i força actiu. Si falta algun apunt -que segur que és així-, digueu-m’ho i el penjaré, per a poder-los tenir tots junts.

Sobre allò que deia que els cercadors és un dels temes de moda en les TIC: Google desarrolla un motor de búsqueda para móviles. Travel 2.0: La nueva era de viajes on line. [Oficines d’informació turística i destins 2.0, de la mallorquina Bell].

Un tema a tenir en compte: L’analfabetisme digital o fractura digital. Quatre de cada deu europeus són analfabets en noves tecnologies.

Qui ho diu que un blocaire no es pot guanyar la vida escrivint en un bloc? Ni ha un que ha deixat la feina per guanyar-se de la vida amb el bloc. Més sobre blocaires: Vols saber si ets addicte als blocs?.

En Dani es pregunta per què no hi ha podcasts en català. Hi fa una reflexió. El tema és important, i se’n parla poc. Un altre que està preocupat per aquest tema és un dels pocs podcasters catalans que tinc identificats i que segueixo: Toni Sellas. Ho sé, perque m’ho va dir un dia en aquest bloc, a través d’un comentari. [Como se hace un podcast, via J.L. Orihuela].

Ara que es parla tant del llibre del Saül Gordillo Nació.cat -que recomano molt, m’ha agradat especialment la primera part del llibre, la història del .CAT-, és bo recordar que altres nacions del món estan lluitant pel mateix, per tenir presència a la Xarxa. Aquest és el cas dels Bretons, per exemple.

Són interessants els 15 principis web de la BBC que ens ofereix la Núria Masdéu.

Interessant web per donar color als blocs i webs (via Blogsejos).

I, per acabar, dos apunts del bloc Fem un cafè?, dels que m’agraden, senzills i útils, dels que ajuden a aprendre com utilitzar la xarxa sense que calgui que siguis un expert! Com fer una recerca d’arxius amb Google i Alguns consells per optimitzar les recerques amb Google.

I, encara un altre apunt que acabo de rebre: L’Elliot ens explica una novetat que, si funciona, pot ser força revolucionària. Es tracte d’un web que et permet crear RSS-sindicacions per a webs que no en tenen. Llegiu, llegiu, que té pinta de ser molt senzill i útil...

He començat parlant de Bloglines i acabo aquest llarguíssim apunt amb un complement que li pot ser perfecte! Bé, i això és tot. Qui hagi arribat fins al final de la lectura és tot un heroi! ;-))) Ah! I, gràcies per les visites i els comentaris!

Salut i llibertat!

Marcús

[Envia’l a La Tafanera] [Envia’l a Politi.cat] [Envia’l a Remoume.net]

[RSS d’aquest bloc] mailto:markusrv@icab.cat