frechina |
diumenge, 22 de juliol de 2007 | 00:59h
Báraka Temps Récord, 2006, TR1075-GE06
Poses el disc al
reproductor i alguna cosa et corprén. La melodia llisca per la gola de Mohammad
Bout Ayoub com ho fa l'arena pel coll de vidre d'un rellotge: amb un gra
finíssim i una lleugeresa inquietant. (continua)
Aquesta veu ingràvida i
subtilment granulosa que et sedueix és, juntament amb el violí i la saviesa de
Mohamed Soulimane, la marca de fàbrica d'una de les experiències musicals més
interessants esdevingudes al Principat en els darrers anys. Una
experiència d'ostentació ètnica i tarannà integrador absolutament modèlica
en la seua concepció i fantàsticament resolta en la seua execució artística
Temes tradicionals
d’Egipte, Marroc o el Líban s’hi amalgamen, mitjançant una argumentació ideològica
solidíssima, amb inesperades irrupcions catalanes tot assolint moments d’una
formidable conjunció d’ètica i estètica. Resulta exemplar, en aquest sentit, la
cançó que obre el disc: un tema d’Abdessadak Chekara —fundador de l’Orquestra
Andalusí de Tetuan— que clama contra l’exili forçós del jovent marroquí i que
es creua amb uns versos de Verdaguer inclosos al seu conegut poema
“L’emigrant”; o la seqüència “La dama de Beirut”, “La dama de Chaouen” i “La
dama d’Aragó” travessades pel piano d’Omar Sosa i, dues d’elles, beneficiades amb
una angoixada versió vocal a càrrec de Miquel Gil; o la cançó jueva “Shalom”
bastida sobre una idea de Rosa Zaragoza; o, en fi, l’extraordinari “Bell
turbant”, amb l’afegit de Tóbal Rentero i el cor femení de la Hadra de les Dones de
Chefchaouen, que vola a una alçada immensa.
Han volgut titular aquesta
estrena discogràfica amb una paraula de ressons màgics: bàraka —benedicció.
Nosaltres no la sabríem definir millor.
Báraka
