Reprenc la meva activitat blocaire una vegada passats els exàmens, els exilis i la resituació personal que he fet darrerament. La reprenc amb un tema que ja havia tocat anteriorment i que ara ja disposa de categoria pròpia al bloc: l'Organització Territorial. La setmana del 9 al 13 de juliol vaig fer un curs d'Els Juliols de la UB al respecte ja que era un tema que feia temps que m'interessava i n'he tret un grapat de conclusions i un grapat encara més gran de dubtes i interrogants. Donaré prou la pallissa amb el tema però tenint en compte que el primer article al respecte [enllaç] és el més llegit de tots suposo i espero que us interessarà el tema. (segueix)
Començo parlant de la Vegueria Penedès. Al curs hi havia matriculats de la plataforma Per una Vegueria pròpia i l'experiència ha estat molt enriquidora. A més a més vam dedicar tota una tarda al Penedès pujant a Espiells i a Vilafranca per debatre el tema i va ser molt positiu. Per ubicar el tema explicaré que el nou Estatut de Catalunya recull les vegueries com a organització regional del Principat i per tant s'hauran de crear. De moment la proposta que hi ha sobre la taula al Parlament, fruit de l'Informe Roca, proposa 7 vegueries: Girona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Catalunya Central, Ponent, Alt Pirineu, Tarragona-Reus i Terres de l'Ebre. Actualment hi ha dos territoris que reivindiquen una vegueria pròpia: l'Alt Ter i el Penedès. El primer, certament, ha fet molt menys soroll i encara té molt camí per recórrer per tal de defensar la vegueria composta pel Ripollès i Osona. Els del Penedès han fet molt més soroll, feina i recorregut.
Pràcticament tots els Ajuntaments del Baix i l'Alt Penedès, del Garraf i de l'Anoia (de la zona que entra a la vegueria, que no és tot l'Anoia) han aprovat mocions i s'han sumat a la plataforma. També ho han fet els quatre Consells Comarcals, tots els partits tret del PSOE i nombroses entitats de tot tipus. El Penedès vol vegueria i l'ha de tenir. La Plataforma ha desenvolupat nombrosos treballs, estudis i documents per defensar la vegueria. Podeu consultar la seva web [enllaç] i a més a més han editat un llibre, que ens el van donar a la visita a Vilafranca i el qual ja esta essent devorat per la lectura. Allà podeu trobar tots els arguments de la Plataforma que, amb matisos i crítiques, comparteixo àmpliament. Així doncs, parlaré d'algunes reflexions que he fet entorn la Vegueria Penedès aquests dies.
Ara mateix el Penedès, tot l'àmbit geogràfic descrit que entraria dins la vegueria, està dividit i esquarterat d'una manera irracional. El Baix Penedès forma part de la província de Tarragona, l'Alt Penedès, el Garraf i l'Anoia estan incloses a la de Barcelona. En la proposta de vegueries que es discuteix, el Baix Penedès entraria a la vegueria de Tarragona-Reus, l'Alt i el Garraf a l'Àrea Metropolitana i l'Anoia a la de Catalunya Central. Aquesta divisió contradiu una realitat històrica, geogràfica, humana, econòmica, cultural i social indiscutible. Així doncs, no puc fer altra cosa que donar el meu suport a la Plataforma per una Vegueria Pròpia.
Per veure el plec d'arguments de la plataforma us remeto a la seva web i al llibre que han editat i que he comentat abans. Entraré en un aspecte que crec fonamental pel futur del territori penedesenc i l'equilibri de l'entorn metropolità. El Penedès ha caigut darrerament en l'espiral de creixement de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Com ja fa dècades que passa, el territori català està patint els efectes de la terciarització de l'economia, és a dir, la generalització dels serveis front la indústria productiva i la ramaderia i agricultura. Per més inri, aquesta especialització als Països Catalans s'ha fet en el turisme, els efectes del qual sobre el territori no cal que us els expliqui (Benidorm, Lloret, Marina d'Or, Andratx...).
Aquest tipus de desenvolupament irracional ha portat altres problemàtiques derivades. Tenim greus problemes energètics i de recursos hidràulics, un excés de consum extraordinari i un bloqueig en la gestió dels residus més que preocupant. Tot plegat ha anat generant l'especialització de les diferents parts del territori català. Al litoral li toca patir el turisme de sol i platja i l'urbanització fins a límits inacceptables (a primera línia de mar) mentre que determinades zones perifèriques o de l'interior en suporten les càrregues derivades. A les Terres de l'Ebre saben prou bé de què estic parlant: són l'abocador energètic. Suporten dues centrals nuclears, diverses estacions eòliques i ara se sortegen un cementiri nuclear (i moltes coses que em deixo).
Als voltants de Barcelona, del Barcelonès, la cosa és diferent. El Barcelonès, el Baix Llobregat i els Vallesos (salvaríem la part del Baix Montseny), s'ha generat un continu urbà només tallat per polígons industrials i fàbriques (les cimenteres, electrodomèstics, etc.). El Maresme ha passat a ser la comarca dormitori (en especial el Baix, ja que l 'Alt Maresme entra prou més en la dinàmica turística de la costa gironina). En aquesta lògica de desenvolupament metropolità, la corona que queda al següent nivell de l'exposat és l'àrea logística. Aquí hi entren les grans naus i polígons industrials que van esquitxant paratges naturals i zones agrícoles des d'on s'organitza l'abastament del nucli dur metropolità. Un exemple d'això és el Centre d'Intercanvi de Mercaderies (CIM) que la Generalitat té projectat al Penedès [enllaç a la plataforma opositora], als termes municipals de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume. A la web de la plataforma No fem el CIM trobareu més detalls del terrible projecte que ocupa més de 250 camps de futbol i que suposa el pas d'uns 10.000 vehicles diaris. De casos com aquests en petita escala al Penedès n'hi ha molts. En la visita al Penedès que vam fer amb el curs de la UB vam pujar a la Miranda d'Espiells. Allà hi podíem veure vinyes de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia, l'impacte del TAV, l'Autopista i per on volen fer passar el 4rt cinturó i un centre logístic de Mercadona que rebenta el territori situant-se a la mateixa llera del riu (a veure si plou i cel·lebrem que l'aigua no hi entén de metropolitanisme).
És exactament això el què vull transmetre amb aquest article. El Penedès encara es pot salvar d'aquesta lògica depredadora metropolitana i a més a més ajudar a frenar-la de manera que, creant una barrera també administrativa marcaríem els límits de l'àrea metropolitana que no pot tenir, de cap de les maneres, un creixement il·limitat. El fet de tenir una Vegueria i poder gestionar els recursos i el desenvolupament del territori, pel territori i des del propi territori és la manera de plantar cara a les grans decisions que des de despatxos, públics o privats, es prenen fent dansar a la població i a l'entorn natural al ritme de l'IBEX-35, el 22@ i la Diputació d'en Corbacho. Si l'àrea del Bages, el Berguedà i el Solsonès poden fer un límit amb la Vegueria de la Catalunya Central, que el Penedès ho faci amb la Vegueria Pròpia, pel seu propi futur i per futur dels i les catalanes d'arreu.
Per una Vegueria Penedès!
Per una organització territorial catalana i basada en la gestió democràtica del territori!
Hola Xavier, sóc un baixpenenedesenc, també defensor de la Vegueria pròpia. Crec que en el teu article fas unes reflexions molt bones per la gent que vivim al Penedès.
Jo vull comentar que ja fa anys que es respira al Penedès una actitud de tipus conservacionista a molts municipis, que pretén ser la postura equilibrant de les pressions de tipus urbanístic que tenim (Ex: creixement previst pel POUM del Vendrell: 135000 habitants), o bé de tipus logístic (amb la imposició del “majestuós” LOGIS Penedès, nombrosos polígons que surten com a bolets...), i que sovint s’emmarquen en moviments socials de tipus conservacionista que no són positius per poder tirar endavant d’altres tasques com són la flexibilització econòmica del Penedès, d’altra banda necessària. Jo crec que des del Penedès s’ha d’invertir més en el producte vitivinícola (al menys per poder trencar l’actual oligopoli existent, amb poc més de tres marques que controlen el mercat), però també hem d’acceptar que cada vegada són menys els que es dediquen plenament al món agrícola, i potser la solució per equilibrar el Penedès és tirar cap a la flexibilització de l'economia, ja que no podem continuar vivint i depenent del "putu" totxo (al menys al Baix Penedès, d'una forma potser més acusada) ni del menystingut turisme. Pel que es va veient, el corrent econòmic porta cap a la flexibilització, (cambres de comerç, partits polítics, empreses logístiques, inversors diversos...), veurem com acaba desembocant tot plegat.
Sé que són reflexions molt vagues, però que crec que són interessants per entendre la nostra realitat de zona suburbana (és a dir, cada vegada més depenent de l’àrea metrop.).
Gràcies, i Endavant amb el blog, que és molt interessant.
Certament com dius sñón reflexions prou vagues i en alguns casos potser contradictòries a no ser que les llencis només com a provocació pel debat, quelcom que ja em sembla bé. Parles d'afavorir la flexibilització econòmica del Penedès però no acabo d'entendre a què et refereixes amb aquest concepte. M'explico. La flexibilització dels mercats o altres aspectes de l'economia sovint no és més que un eufemisme que encobreix la precarietat laboral, de desregularització del mercat i l'aprofundiment en la extrema lliure competència. Quan es parla de flexibilització d'horaris, ja tenim una empresa fent treballar a la plantilla les hores que li dona la gana. Quan el flexibilitzen condicions de treball, ja tenim l'empresa fent el què vol amb la duració dels contractes, les hores extres, etc. Per mi la flexibilització no és qualcom positiu ja que sempre amaga la devallada de drets i prestacions socials per als i les treballadores. I si a més a més parlem de competitivitat, més val que comencem a correr perque la precarietat comença de debò...
Hola. No veig en quin sentit poden ser contradictòries les reflexions que faig, si vols ja m’ho comentaràs. En el fons el que busco és la crítica al que hi ha establert. Pel que fa al meu blog només hi penjo coses quan crec que són realment importants de fer-les públiques, ara bé, escriure no és el meu fort.
Per altra banda, si no ha quedat clar, jo no comparteixo aquesta actitud conservacionista del territori de moltes persones i moviments, sinó que defenso una postura més evolucionista si vols, en el sentit de donar una sortida econòmica al territori del Penedès, que actualment viu de la merda del totxo, de la menysvalorada economia agrària i d’una indústria en part poc competitiva (Índex ADEG 06 a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php).
El Baix Penedès és una de les comarques amb menor competitivitat econòmica (a diferència de l’Alt Penedès) per la zona en la que es troba, amb una manca de formació superior (potser donat per la preponderància del sector de la construcció), entre d’altres mancances en el vessant econòmic. El significat que li dono al concepte “flexibilització econòmica” va en el sentit de paliar aquests dèficits, i no en els que planteges d’introduir mà d’obra poc qualificada, salaris baixos, o d’altres precarietats laborals.
En un altre pla, la Vegueria Penedès ha de servir, entre d'altres aspectes, per reclamar a les instàncies competents un major finançament per les despeses socials en proporció a la població que representem del total català (prop d’un 6%). Crec que s’ha de defensar el territori en el sentit de fer-lo tirar endavant, no en el sentit de conservar-lo com fa 30 anys (com hi ha molta gent que pensa al Penedès…, o bé així ho volen fer pensar als demés), ja que això és una tasca inassolible, i aquesta postura només fa que mirar enrere i no endavant. El territori està canviant dia a dia. Ara bé, el que hem de defensar amb la vegueria és COM volem que canviï dia a dia, ja sigui fent un LOGIS Penedès la meitat del que el volen, aconseguir aixecar els no pocs peatges que passen pel nostre territori, o bé millores en tot tipus d’aspectes socials per la gent que vivim aquí.
Apa, Salut. I si vols en podem parlar quan vulguis en directe, tot i que no és un tema mancat de polèmica.
Hola Josep,
Sóc un ferm defensor de Vegueria Penedès i crec que deixar que es posi un CIM al Penedès a canvi de la Vegueria seria l'error més greu que es podria cometre. Parles de cedir la meitat de 186ha (96ha). Això és el doble del CIM Vallès ... i tothom que s'hagi informat sap quins problemes comporta un CIM en un entorn de pobles entre 2.000 i 4.000 habitants (no coneixeries ni el teu poble).
Des del Penedès tenim molt clar que un CIM es totalment incompatible amb el model de societat i de vegueria que volem construir a les nostres comarques.
Endavant amb la Vegueria Penedès, No al CIM
Que no decideixin per nosaltres !!!
Hola No fem el CIM.
Intervinc per corregir el teu comentari, si és que anava en resposta al meu, ja que jo en cap cas he parlat que ens hagin de donar la Vegueria Penedès a canvi de que ens posin el CIM. No sé com has llegit el meu escrit però en cap cas ho dic ni ho deixo a entreveure.
Simplement he dit que si el mapa de vegueries es realitza amb prou rapidesa (aprovant la Llei d'Organització Terrtitorial) i al Penedès tenim la sort que ens n'atorguin una, aquesta seria una eina més que tindríem per defensar el nostre malmès territori, per exemple, aprovant un Pla Director Urbanístic pel Penedès, i així també podríem dissenyar COM volem créixer econòmicament (he posat l'exemple de reduir el CIM a la meitat, però jo estic en contra que ens posin el CIM).
Amb el teu aclariment veig que hi ha punts on no coincidirem però n'hi ha on sí que ho farem. La importància de les vegueries i en especial de la Vegueria Penedès és poder gestionar de manera democràtica i directa el propi territori i, a més a més poder-ho fer de forma conjunta totes les comarques integrants de d'aquesta. Això permet cohesió en el territori i equilibri. Però hi ha una cosa més important, permet fer-ho des del territori i per al territori, el què no vol dir res més que els passos endavant o enrere que calgui fer els haurà de decidir la gent del Penedès de manera democràtica i pensant en el seu benestar, identitat i perspectives de futur. És aquesta la clau de les vegueries, al meu parer: la democratització i redistribució del poder polític i administratiu arreu del territori. Si no han de servir per a això, més val que no les fem, que per ser gestionats pel Corbacho de torn en quedem amb les diputacions espanyoles.
Quant al desenvolupament econòmic del Baix Penedès hi ha diverses coses a comentar. En primer lloc és cert que no es pot acceptar la polótica econòmica del totxo que ha destrossat el nostre territori per totes bandes i que a més a més genera fum a llarg termini. Dic fum perque és una activitat econòmica que es troba inmersa en un boom irracional i mancat de demanda real. Fins i tot des del punt de vista de la pura llei del mercat, el sector de la construcció es troba ara mateix en un punt irracional i la prova són les urbanitzacions que comencen a no tenir sortida comercial el alguns punts de la costa, la manca d'habitatge assequible mentre a Barcelona n'hi ha més de 100.000 de buits, etc. D'altra banda, molta d'aquesta cosntrucció està encaminada en fer del nostre país un enorma balneari europeu, el gran estí turístic, que a banda de generar una precarietat laboral increible amb la temporalitat i l'estacionalitat com a màxims exponents, sembla prou condemnat al fracàs si més no en el seu model actual.
Tot plegat fa pensar que és des dels territoris que cal gestionar l'evolució econòmica, amb una política nacional al darrere (tant evident com impossible per la dependència d'aquesta de la voluntat de Paris i Madrid i de diversos parlaments autonòmics), i la distribució dels sectors productius de manera equilibrada en cada territori. Això requereix ambició però també la defensa absoluta dels pams de terra que encara no ens han malmès, així que possiblement em podries incloure com a conservacionista en molts casos. No crec que reduint les dimensions del LOGIS Penedès sigui una solució sinó que cal fer un replantejament de model econòmic, no de model de creixement. El creixement econòmic no és sempre positiu i la prova la tenim en que és aquest maleït creixement posterior a la 2a Guerra Mundial el que està posant al límit l'equilibri del planeta a nivell econòlig, econòmic, social i cultural, en definitiva, humà. Gestionar el creixement però sobretot redistribuir riquesa és el que li cal a aquest país, més enllà de voler creixer en competitivitat que tothom sap que actualment suposa acceptar destrucció del territori, precarietat laboral i alienació social. Malgrat et dóno la raó que encara hi ha camp per correr al Baix Penedès sense necessitat que els mals auguris que faig es donin i que és una dada molt important que aquell jovent que acaba obtenint titulacions de grau superior tornin al territori i inverteixin aquest capital que és el coneixement.
ja tocava tenir un endavantero als teus blocs jejeje
No t'havia dit res perquè em semblava que tenies això una mica oblidat, ara que ja veig que tornes a la carrega estaré al lloro amb el que dius
cuida't tio!
Per cert, un dia d'aquests ja t'explicaré els "petits" conflictes que hi ha amb la vegueria de l'Alt Pirineu.