Si tot segueix igual, 2007 serà l’any de la història (estadística) en què han mort més dones a mans de la seva parella.
Sento una ràbia immensa i una gran impotència quan veig que els qui esbomben aquestes notícies són precisament els responsables que haguem arribat a aquesta situació. És com si el Bush es queixés que hi ha molta gent que es mort a Irak, o el Ronaldinho anés dient que els jugadors del Barça no s’entrenen prou.
Quan sento aquestes feministes vestides de Dolce & Gabana sortir als mitjans a lamentar-se d’una mort més, m’agradaria ser allà per pregunta’ls-hi què creuen que s’ha de fer des dels poders públics per reduir la mortalitat, perquè jo tinc una idea molt senzilla per suggerir. Miri senyora feminista, abans de l’entrada en vigor de la llei del divorci i de la llei contra la violència de gènere morien unes cinquanta dones de mitjana a l’any. Un cop aprovades, en moren setanta. Si ningú té cap idea millor, suggereixo que deroguin aquestes lleis i, si més no, salvarem vint dones de la mort.
I si vostè no te cap idea, doncs calli, o dimiteixi, o presenti’s a pubilla dels seu poble, però deixi d’exclamar-se.
Els mitjans de comunicació estan segrestats per la correcció política, i es no treuen aquestes informacions perquè consideren que si ho fessin, estarien justificant subliminalment els assassins. Però aquest argument és igual com negar-se a criticar Bush pel desastre d’Irak perquè les bombes que maten la gent a la cua de supermercat no les hi posa ell personalment. L’altre dia feien un debat a la 2 en que una diputada d’Iniciativa tenia la barra de dir (i cap contertuliana la rebatia) que l’eficàcia de la Llei de Violència de Gènere no s’ha de mesurar pel nombre de morts, sinó per la reducció de les denúncies i coses com aquesta. Afortunadament, la falta de interactivitat del mitjà televisió va impedir que sentís els insults que li dedicava, tot i que espero que les víctimes de la correcció política que ara crien malves li fessin arribar del més enllà alguna reflexió sobre el seu punt de vista.
La llei del divorci (i, sobretot, la seva aplicació pràctica), i la llei contra la violència de gènere són lleis injustes contra els homes. És probable que les dones hagin patit tantes injustícies al llarg de la història, que, en comparació, aquest greuge sigui insignificant i justificable en nom de la discriminació positiva, que en molts aspectes es necessària. Però això és ideologia pura, i a les vint dones que han mort per culpa (sí, per culpa) dels polítics ineficaços i de les feministes redemptoristes, això no les hi servirà de consol. A vegades la ideologia ha de cedir davant l’eficàcia i la justícia individual.
(?) = jo no considero pas que sigui la meva.
(?) = jo no considero pas que sigui la meva.
Les mesures de les lleis i la forma què les apliquen els agents judicials, el que fan és accelerar i agraviar més la situació de forma més dolenta i degradant pels components de la parella, en volta de previndre parliant els efectes o reduïr-los.
burgés i masclista, de nou.
Ets reinciden en aquest tema, per esta raò matix no et vaig donar cap argument. Un altre motiu és perquè sòc dona i el teu post ens és ofensiu a poc que pares un cop d'ull a la nostra història.
Per a tu la principal raó de la violència de gènere no és més que la consqüència d'una llei del divorci injusta per als homes. Pense que la llei és injusta sí, però que l'increment de les morts son el resultat de la perdua del domini de l'home front la dona. El rei perd el seu tron i embogeix enduent-se per davant allò que, pensa, li pertany i li mostra la perdua del seu poder. Si no com s'explica que a païssos on no existeix cap llei de divorci hi ha tants més abusos i assassinats? Com s'explica que hi ha dones que fugen de casa com si foren delinqüents, deixant vida i fills, i els paios les segeixen fins matar-les?. La violència de gènere es genera quan un es sent amo de la seua parella, dominant per excelència divina. Aquells seudo-ésser humàn li pertanyen, pot maltractar-la i pegar-li fins la mort perquè n'és l'amo. L'augment no és el resultat d'una llei injusta, és el resultat de la mateixa llei que permet a la dona viure al marge del rei de la casa o això l'home ho encaixa malament. No s'ha de canviar la llei, en tot cas, s'hauria d'anul.lar, perquè anavem millor amb allò de "la mujer en casa i con la pata quebrada".
La llei del divorci és injusta amb els homes, sí, els que pertanyen a la teua classe social (acomodats i amb una certa cultura i estatus social). Per desgracia la realitat social està lluny del nostre món econòmicament i cultural. No s'ha d'oblidar que és una llei feta per homes. I jo em pregunte: quina por pot dur als homes a fer una llei en la seua contra? No serà que (historicament) la paternitat ha estat un dret més que un deure, sent els fills un altra posesió? També en venen al cap tantes histories d'abusos (sexuals) de pares a les seues filles. Això és una desnaturalització freqüent en certs àmbits socials. Però, feta la llei, feta la trampa. I com a dona, i companya d'una víctima, com tu de la injusta llei del divorci, em fa vergonya que certes dones vixquen de la pensió dels seus fills i que sense voler-los els aguantes per eixa única raó.
Però, Amadeu, les dones mortes i les que moriran es mereixen un pensament una mica més seriós del problema. Es merixen que d'una vegada per totes es faça una anàlisi profunda. Cal que el pensament d'esta societat canvie i es redireccione.
Fins el 19 de juny, havíen mort 36 dones. Si continua aquesta mitjana, arribarem a 78, i batrem el récord de 72 de l'any passat. Al 1999 van morir 56 dones, al 2001, 50 dones. El meu comentari va d'això, de la ineficàcia de les lleis, i de la poca vergonya dels que les han impulsat que fan veure que no tenen res a veure amb aquest desastre. I de la demagògia dels qui utilitzen arguments que no tenen res a veure per justificar el desastre. Em pots dir què tenen a veure els abusos sexuals a les filles amb aquesta llei? Em pots dir què tenen a veure les meves circumstàncies personals amb que morin més dones? Potser sí que la llei anterior no estava bé, però l'actual és indefensable, i la única cosa que dic és que si no tenen cap altra idea que deroguin l'actual, o si més no, que ens expliquin quan de temps hem d'esperar (i quantes dones han de morir) perquè aquestes lleis tinguin algun efecte beneficiós en la taxa de mortalitat. Que la llei és un desastre ho diuen en privat fins i tot els que la van aprovar, i només els salva la quantitat de ingenus que, presoners de la ideologia, no es rebel.len contra la ineficàcia dels que diuen defensar els seus interessos i no fan més que provocar catàstrofes.