marticabre |
dijous, 12 de juliol de 2007 | 00:04h
Un cop acabat el congrés (vegeu l'apunt anterior) i de nou en terra catalana, és el moment de fer un breu repàs a allò que vam veure i sentir. D'entrada he de dir que em limito a expressar les meves opinions i que no reflecteixo el contingut de les ponències per respecte a la decisió que es va prendre d'editar per mètodes pre-Internet el contingut del congrés en algun paper universitari.Vaig assistir a les ponències de Saül Gordillo (periodista), Laura Borràs (UOC), Guillem Mola (UG), Miquel-Jordi Strubell (UOC), Llum Bracho (UPV), Anna Montesinos (UPV), Vicent Partal (Vilaweb) i Josep Gifreu (UPF) i a la cloenda de Josep-Anton Fernà ndez (UOC). El nivell dels ponents era molt elevat, tot i que la relació que tenien amb Internet era molt diversa:
- per a un primer grup, Internet és un nou món cibernètic que obre noves possibilitats però que no ens ha de fer perdre el món real de vista.
- per a un segon grup, Internet és l'eina amb la qual i per la qual treballen.
- per a un tercer grup, Internet és un objecte d'estudi pels seus continguts i per l'ús que en fan les persones.
L'ús dels blocs (amb una picabaralla sobre si s'han d'escriure com a blogs) va resultar ser l'element més destacat de l'Internet d'avui, on Catalunya no es queda enrera. De fet, sembla ser que és de les llengües més actives al món dels blocs. Deu ser que tenim força coses a dir...
També va quedar força clar que com més llibertat té la societat catalana i menys trabes imposen els seus respectius governs, de manera natural es configura a la xarxa una dinà mica de Països Catalans de vocació alhora global i local: glocal. Aquesta dinà mica només desapareix quan es forcen les divisions administratives per part d'alguns dels seus governs (també des del Principat). A Londres vam poder comprovar que per al món universitari el Principat i el PaÃs Valencià tenen una frontera administrativa artificial.
Finalment deixeu-me destacar de manera breu dues de les intervencions, com a exemple del contingut de les ponències i per fer boca sobre el document final.
Anna Montesinos: l'ús del català a les universitats dels Països Catalans és de:
- 63% al Principat
- 51% a les Illes
- 11% al PaÃs Valencià (aquest últim amb una distribució que va del 60% de Castelló al 3% d'Alacant)
Vicent Partal: abans, al món les llengües eren
- globals (anglès i francès)
- transnacionals (xinès, à rab, espanyol, portuguès, alemany, rus, ...)
- nacionals (holandès, danès, italià , ...)
- sense estat (català , kurd, bretó, inuit, ...)
- de contacte (anglès)
- globals (francès, xinès, à rab, ..., holandès, danès, ..., català )
- sense eines (bretó, inuit, ...)
- l'aposta per Internet que van fer les universitats dels Països Catalans (cal tenir en compte que al món d'Internet els Països Catalans són ben realitat).
- la manca de prejudicis polÃtics que han tingut les noves grans empreses informà tiques (Google, Yahoo, ...) i el món del programari lliure (cosa que a vegades el govern no ha entès).
- el fracà s de la bombolla de les .com, on el govern del Principat havia creat pel portal friqui-espanyol Olé, que seria convertit en Terra (Telefonica) en una operació que va enriquir algun espavilat i no va fer dimitir ni pujar els colors a ningú Déu sap per què. El fracà s d'aquests dinosaures catalano-espanyols va permetre extendre's la xarxa ciutadana catalana, que ha pogut funcionar sense els prejudicis polÃtics d'alguns dels nostres governants.
- la feina silenciosa i de formigueta de grans patriotes com LluÃs de Yzaguirre, que amb la fórmula del català han permès posicionar la nostra llengua als grans cercadors.
En aquest article de Vicent Partal es relaten força anècdotes sobre l'èxit del català a Internet, incloent la fórmula del català . És molt recomanable i amè.
PÃ gina de LluÃs de Yzaguirre.
A la foto, la majoria dels participants, durant un cafè.
