Avui
fa un bon dia. Em sento bé. A la feina
un parell d’idiotes fan comentaris sexistes sobre tu. Flipo, son dues dones. No entro al drap. Son
d’aquelles persones que aprofiten la ironia per treure realment la seva
autentica cara i desprès adopten un to seriós, majestàtic, per donar a entendre
que estan parlant seriosament, políticament, d’una manera correcte.
Absurd,
perque el que de veritat mostren és la
seva manca absoluta de cultura democràtica i el que és pitjor, la seva manca
absoluta de practica democràtica. Aleshores, descoberta la coartada intenten
argumentar. Intenten. I apareix la qüestió de la teva edat, o de la teva nula experiència
en l’habitatge, els constructors.... Quan la cosa grinyola, tornen els acudits tontos i les quotes de dones i dels catalans al govern de
Madrid.
Finalment
el somriure cofoi que fa dies que llueixo em delata i els mosqueja. Mala sort. En la meva manera d’entendre
les coses quan una companya avança tots avancem una mica més. Pel que fa a les colegues de feina m’aplicaré a aquella frase de Churchill “tothom té de
dret a fer l’idiota un mínim de deu minuts al dia, el problema es quan es
supera aquest temps”
joanordoñez |
dimarts, 10 de juliol de 2007 | 16:40h
Tant em fa la edat de la Chacón, la seva manca d'experiència o no, si és dona o catalana, si tenia un avi anarquista,... com a persona que tingui sort. Ara, per a mi és un dels exponents més clars de l'estil llepa i trepa de la secta del psoE del Baix Lobregat...
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
