oi |
diumenge, 14 de novembre de 2004 | 00:47h
Rebo un email que m'avisa que passats un parell de dies, si no m'hi he oposat, m'arribarà, també per correu electrònic, un dossier en pdf sobre un enigmàtic "Projecte Animacions". [...]Gairebé encuriosit declino de respondre i sí, en efecte, dos dies després un missatge cordial m'explica que Carles Cañellas i Biel Porcel, de les companyies Rocamora i Binixiflat, estan preparant la defensa davant de l'Ajuntament de Barcelona d'un projecte per a la cessió de l'ús de l'antic Teatro Circo Español, defensa per a la qual miren de recollir tant de suport com sigui possible.
El Projecte Animacions, informa el promptuari tramès en pdf, proposa la creació d'un espai escènic polivalent estable per a la promoció del teatre i el cinema d'animació. És un intent, seriós i meditat, perquè l'animació depassi la cleda on la tenim reclosa, sobretot els espais de televisió infantil, com una temptativa imaginativa per recollir una tradició que ja és llarga i consolidar-la, no fos -hi afegeixo jo- que acabéssim essent també en això un país singular. Durant molts i molts d'anys hem tingut com aquell qui diu una sola cosa de cada (una televisió, un diari, una enciclopèdia); ara, això sí, cadascuna era i és, segur, una de les més millors en el seu àmbit.
Sí, potser valdrà la pena fer-se ressò de la iniciativa i donar-hi suport, en la mesura que en tingui la possibilitat. Ni que sigui només, enllà de la bondat del projecte, per encoratjar que hi hagi qui cregui prou en els propis projectes per obstinar-se a defensar-los raonablement, i sabent trucar a la porta, en aquest cas per email, d'una manera efectiva i alhora sense empipar.
El Projecte Animacions, informa el promptuari tramès en pdf, proposa la creació d'un espai escènic polivalent estable per a la promoció del teatre i el cinema d'animació. És un intent, seriós i meditat, perquè l'animació depassi la cleda on la tenim reclosa, sobretot els espais de televisió infantil, com una temptativa imaginativa per recollir una tradició que ja és llarga i consolidar-la, no fos -hi afegeixo jo- que acabéssim essent també en això un país singular. Durant molts i molts d'anys hem tingut com aquell qui diu una sola cosa de cada (una televisió, un diari, una enciclopèdia); ara, això sí, cadascuna era i és, segur, una de les més millors en el seu àmbit.
Sí, potser valdrà la pena fer-se ressò de la iniciativa i donar-hi suport, en la mesura que en tingui la possibilitat. Ni que sigui només, enllà de la bondat del projecte, per encoratjar que hi hagi qui cregui prou en els propis projectes per obstinar-se a defensar-los raonablement, i sabent trucar a la porta, en aquest cas per email, d'una manera efectiva i alhora sense empipar.
