El viatger quan s'endinsa per els territoris rurals del nord i el centre de Viêt Nam, sempre es veurà acompanyat per grans grups de bambú que creixen i creixen arreu. El bambú és un símbol dels vietnamites; els hi dóna força, fermesa i seguretat.' El bambú davant els forts vents i tempestes, es doblega, quasi cau a terra, però sobreviu, no cau; el pí és feble és manté erecte i en una tempesta es trenca i cau a terra'.
L'ubiqüitat del bambú .......
És curiós que aquest arbre o arbust, durant els quasi cent anys de vida que pot tenir, només floreix una vegada, i quan això passa, es mor.
''Creix majoritàriament al nord i centre de Viêt Nam. En les valls, els pobles construeixen una muralla amb bambú com a defensa del món exterior.
El bambú acompanya a la gent del món rural al llarg de tota la seva vida. Un bressol de bambú, un taüt, la construcció de la seva llar, mobles, cistells.
Es pot construir una casa totalment amb fusta de bambú sense recórrer a apuntalar-la amb cap clau !
S'alimenten tant els humans( els brots ) com els animals (les fulles ) i també les utilitzen per la seva medicina tradicional ( fumigacions i refredats ). També construeixen barques per poder travessar els rius i anar a pescar a la mar.
Els fumadors ténen amb el bambú la millor pipa. Joguines per els infants. Instruments musicals ( flauta ).
Fins i tot per defensar-se. Les trampes que feien durant les guerres, cobertes per les fulles de bambú i a sota canyes amb les puntes ben afilades.
Al Sudest asiàtic existeix un triangle cultural i forma de viure en tots els països : bambú-búfal-arròs.
La cultura de l'arròs sempre va lligada amb grans boscos de bambú.
El bambú bambusa pot crèixer fins a 40 metres.
És el símbol del seu dinamisme i la força dels paísos d'aquesta part del món.
El bambú ha estat utilitzat sempre durant els dos mil anys d'existència d'aquest país. Avui es considera un material sostenible i natural i molt flexible i consistent.
Les cases dels pobles que vaig visitar són veritablement comfortables i t'hi sents segura.
Jo he anat aprenent abans, durant i després d'aquest viatge.
A la cuina, tots els meus àpats de verdura i peix fets al vapor, els poso dins el cistellet de bambú. Un wok amb aigua. El cistellet de bambú cobert amb fulles de col i a sobre les verdures de l'època ( carabassò, mongeta tendra, porro, pastanaga, etc. etc. ) el peix o marisc. Comença a bullir l'aigua que no ha d'arribar al fons del cistellet i en uns minuts ja tinc el dinar o sopar fet.
Només he utilitzat un wok i un cistellet de bambú. Poca feina per rentar plats després. Què fàcil, pràctic, pocs estris per netejar i menjar sà.
La foto la vaig fer de camí a Sa Pa. Paisatge, color, natura. I les cases del poble totalment construïdes amb aquesta meravella que la natura ens dóna. el bambú.
He anat cercant fotografíes on el bambú hi és present.
Les aniré penjant. Ha estat curiós veure les seves utilitats
després de la tornada del viatge.
'
El bambú acompanya a la gent del món rural al llarg de tota la seva vida. Un bressol de bambú, un taüt, la construcció de la seva llar, mobles, cistells.
Es pot construir una casa totalment amb fusta de bambú sense recórrer a apuntalar-la amb cap clau !
S'alimenten tant els humans( els brots ) com els animals (les fulles ) i també les utilitzen per la seva medicina tradicional ( fumigacions i refredats ). També construeixen barques per poder travessar els rius i anar a pescar a la mar.
Els fumadors ténen amb el bambú la millor pipa. Joguines per els infants. Instruments musicals ( flauta ).
Fins i tot per defensar-se. Les trampes que feien durant les guerres, cobertes per les fulles de bambú i a sota canyes amb les puntes ben afilades.
Al Sudest asiàtic existeix un triangle cultural i forma de viure en tots els països : bambú-búfal-arròs.
La cultura de l'arròs sempre va lligada amb grans boscos de bambú.
El bambú bambusa pot crèixer fins a 40 metres.
És el símbol del seu dinamisme i la força dels paísos d'aquesta part del món.
El bambú ha estat utilitzat sempre durant els dos mil anys d'existència d'aquest país. Avui es considera un material sostenible i natural i molt flexible i consistent.
Les cases dels pobles que vaig visitar són veritablement comfortables i t'hi sents segura.
Jo he anat aprenent abans, durant i després d'aquest viatge.
A la cuina, tots els meus àpats de verdura i peix fets al vapor, els poso dins el cistellet de bambú. Un wok amb aigua. El cistellet de bambú cobert amb fulles de col i a sobre les verdures de l'època ( carabassò, mongeta tendra, porro, pastanaga, etc. etc. ) el peix o marisc. Comença a bullir l'aigua que no ha d'arribar al fons del cistellet i en uns minuts ja tinc el dinar o sopar fet.
Només he utilitzat un wok i un cistellet de bambú. Poca feina per rentar plats després. Què fàcil, pràctic, pocs estris per netejar i menjar sà.
La foto la vaig fer de camí a Sa Pa. Paisatge, color, natura. I les cases del poble totalment construïdes amb aquesta meravella que la natura ens dóna. el bambú.
He anat cercant fotografíes on el bambú hi és present.
Les aniré penjant. Ha estat curiós veure les seves utilitats
després de la tornada del viatge.
'
Com que veig que ets una entusiasta del bambú, penso que aquest link et pot interessar: www.bambunera.com