He estat uns dies a Londres, participant en el congrés organitzat pel Centre d'Estudis Catalans de la Queen Mary University sobre el català i internet. Tot i que no he pogut ser a totes les ponències les que he escoltat m'han interessat molt. Em va resultar especialment interessant escoltar dues ponències de Llum Bracho i Anna Montesinos sobre el comportament dels valencians a internet que em van reforçar la sospita que tinc que els blaveros tal i com els enteníem abans (és a dir catalanoparlants que negaven la unitat del català) ja han desaparegut. Però ara hi ha un nou blaverisme institucional diferent però igual de perillós, basat no tant en negar la unitat de l'idioma com en la denominació del mateix. Mirant i regirant dades dels usos lingüístics de la Universitat Politècnica de València i en general dels usos de topònims les dues investigadores arribaven a conclusions molt interessants.
Ahir a la nit, a més, ho vam completar tot això amb un amè i concorregut sopar on vaig retrobar el meu vell amic Josep Sort entre altres i del qual vam acabar anant-nos-en a les quinientas.
I evidentment he aprofitat Londres. Un parell de passeigs, les botigues de referència, els llibres a les llibreries per a passar l'agost -he tornat ben carregat- i un cert ambient estrany en l'aire ja que avui era l'aniversari dels atemptats del metro però a la ciutat coincidien, a més, el Tour de França, Wimbledon i la Fórmula 1. Un autèntic maldecap policíac, supose.
Ahir a la nit, a més, ho vam completar tot això amb un amè i concorregut sopar on vaig retrobar el meu vell amic Josep Sort entre altres i del qual vam acabar anant-nos-en a les quinientas.
I evidentment he aprofitat Londres. Un parell de passeigs, les botigues de referència, els llibres a les llibreries per a passar l'agost -he tornat ben carregat- i un cert ambient estrany en l'aire ja que avui era l'aniversari dels atemptats del metro però a la ciutat coincidien, a més, el Tour de França, Wimbledon i la Fórmula 1. Un autèntic maldecap policíac, supose.
Es a dir, els del PP de les Illes Balears de Jaume Matas, Aleix Vidal Quadras o Duran i Lleida en menor mesura, o els anticatalanistes de Ciutadans d'Espada, Boadella i altres 'cosmopolites' procedents del PSOE o PCE.
N'hi ha que diferenciar entre nacionalistes valencians i els pro-unionistes espanyolistes del PP i PSOE.
No en sembla què l'idioma austriac represente cap perill per l'alemany, que no fora el propi abandó per l'anglés.
Les autoritats universitàries no deuen enclaustar-se de forma dogmàtica i deuen estar tanmateix pel país al que serveixen, en l'escassa voluntat de no reconeixer el fet de la denominació valenciana de la llengua, què és un fet popular al País Valencià abans i més enllà de l'aparició qualsevol blavarisme,