Al nord del País Valencià hi ha un dels pocs espais del nostre litoral que resisteix la pressió urbanística i la depredació generalitzada del territori costaner.
Situada entre nuclis tan turístics com Peníscola o Alcocebre, la Serra d'Irta manté la bellesa semiverge de les cales i els penya-segats formats a cavall de la muntanya i el mar. Una geografia abrupta que l'ha mantingut allunyada del ciment, a la qual cosa hi ha contribuït la protecció de l'espai com a Parc Natural des de l'any 2002.
Aquestes característiques la converteixen en un paisatge idoni per gaudir d'una passejada ran de mar, entre les cales de còdols i conquilles, les roques esquitxades d'algues i una vegetació netament mediterrània presidida pel margalló, la petita palmera autòctona. En definitiva, un bon indret per imaginar com era la nostra costa abans del turisme massificat.
Publicat a la revista Estris 156 (juliol-agost de 2007)
(Fotos: Serra d'Irta. Jordi Lon)
