Dins els partits la sectorial més professionalitzada i amb més recursos és la de comunicació. Amb les altres sectorials es pot fer de més i de menys. Estic entrevistant aquests dies els responsables d'immigració de cada partit, i hom se n'adona de la manca de recursos de què disposen. Manca de recursos que es tradueix en dificultats per articular un discurs més o menys coherent sobre una qüestió considerada estratègica i principal.
En canvi els de comunicació treballen a preu fet intentant colar cada dia ni que sigui un missatge.
Que la deriva política cap al mercat es cada dia més descarada ho va demostrar el debat de política general de Madrid. Enlloc d'avaluar i prendre el pols, treus un parell de temes nous i tothom content. 2500 € per fill i un traspàs de Rodalies, poden fer-se tranquil.lament durant una rèplica al Congrés, saltant-se farragoses comissions bilaterals estatutàries que ningú entén i que ningú coneix.
De res serveix preguntar sobre el caràcter d'una subvenció tant generalitzada i desvinculada de la renda. De res serveix, com va fer el pobre conseller Nadal, intentar matisar el traspàs amb condicions, l'important ja està fet: titulars de premsa i ràdio, satisfacció generalitzada i acrítica.
La política s'assembla cada vegada més a un mercat o a una subhasta. Em pregunto de què serveixen tantes comissions, tantes sectorials i tants llocs "d'elaboració de pensament" si amb un bon departament de comunicació n'hi hauria ben bé prou.
De res serveix preguntar sobre el caràcter d'una subvenció tant generalitzada i desvinculada de la renda. De res serveix, com va fer el pobre conseller Nadal, intentar matisar el traspàs amb condicions, l'important ja està fet: titulars de premsa i ràdio, satisfacció generalitzada i acrítica.
La política s'assembla cada vegada més a un mercat o a una subhasta. Em pregunto de què serveixen tantes comissions, tantes sectorials i tants llocs "d'elaboració de pensament" si amb un bon departament de comunicació n'hi hauria ben bé prou.
