En Carod ha reflexionat sobre la davallada d’ERC (Esquerra Rendida al Centralisme) i ha decidit que la culpa és dels qui, com en Carretero, li suggereixen que ja és hora d’apujar-se de bell nou els pantalons.
Per això, desideràtum de tot espanyolista, avui ha anat a Torrejón de Ardoz, una famosa base aèria de les forces d’ocupació, a fer el paperina i rebre un avió, també propietat de les forces d’ocupació, allà a peu dret, al costat de militars i polítics espanyols. No es pot caure més baix. No es pot fer el ridícul de pitjor manera.
Allà a Torrejón ha assistit a la “repatriació” (????) d’uns catalans i bascos assassinats. No ha tingut la dignitat d’explicar als militars i polítics espanyols que anar a una base militar de Madrid no té res a veure amb “repatriar” uns catalans i uns bascos. Que “repatriar” ve de “pàtria” i que, per dignitat, ell no pot reconèixer Madrid, i molt menys una estació militar de les forces d’ocupació espanyoles, com a part de la seva pàtria.
Tractant-se de catalans i bascos, un veritable govern nacional hagués parlat amb Ibarretxe per noliejar plegats un avió i repatriar els cadàvers als aeroports del Prat i Hondarribia, naturalment sense fer escales a un aeroport de Madrid, sense esdevenir passatgers de les forces d’ocupació, i sense fer parada obligada al Instituto Anatómico Forense.
Hauríem demostrat a tothom, sobre tot a aquells que ara se la passen pipa celebrant l’Estat de la (seva) Nació, que a Catalunya encara ens queda dignitat, i que el nostre govern es posa al costat del seu poble sense sotmetre’s al dictat de la Fuerza Aérea Española.
Una altra oportunitat perduda, Carod. Segueixi reflexionant. I apugi’s ja els pantalons, home !
Em podries dir, quin polític català porta els pantalons ben posats? A CiU, ja no porten pantalons des de fa un munt d’anys, ara, d’ERC, no m’esperava que fossin així. En Carot, Puigcercós, i altres, que no tinc ganes d’anomenar, son la viva imatge del patetisme. Ara confio que no els hi quedi gaire temps a ERC. Apa! Salut i a viure, que son tres dies i dos ja m’els he gastat.
A veure, noms de polítics catalans amb el cul verge, "un-dos-tres responda otra vez", tic-toc-tic-toc-tic-toc...
"Tiempoooooo" Son zero respostes encertades, a vint-i-cinc pessetes cadascuna, zero pessetes !
Salut !
Has trigat poc a tornar...
Ja et trobavem a faltar. Jo pels temes de empresa i econòmics.
La destral a l'aire i el puny ferm. No estarem d'acord, però paga la pena llegir-te.
En parlarem i discutirem.