VilaWeb.cat
Vilaweb, el País Valencià, i l’Enric Gil
peremerono | Comunicació | dimecres, 4 de juliol de 2007 | 14:34h

No puc estar-me d’expressar la meva més gran perplexitat (...)

100.000 adhesions per un Estat propi!


per la decisió, legítima, de l’Enric Gil no cal dir-ho, de deixar la comunitat Vilaweb.cat.

En un article de fa dies, i sota el significatiu títol d’“Adéu Vilaweb” -el tenaç i combatiu company i membre actiu del Bloc Nacionalista Valencià- ens ha sorprès amb un nou cop de puny damunt la taula.

Ve a dir, l’Enric, que Vilaweb menysté les informacions del País Valencià. Servidor, nacionalista català i sorrut dels de Països Catalans -gràcies al Mestre Joan Fuster- vol creure que no. Però home de dubtes, com sóc, potser penso que l’Enric, nacionalista valencià, alguna raó en deu tenir i és per això que ha adoptat una decisió tan radical.

Aquest fet tan remarcable, i transcendent, almenys per a mi, em mou a demanar, públicament i oberta, un pronunciament bé de la redacció de Vilaweb, bé d’en Vicent Partal. Cal, ho dic de tot cor, que hi diguin la seva.

Vilaweb és una eina cabdal per la construcció nacional del nostre país, d’Elx a Perpinyà i de Fraga a l’Alguer, és per això que una crítica tan punyent com la de l’Enric hi haurà de generar, per força, algun comentari explicatiu.

Efectivament, ens calen com el pa que mengem, òrgans, entitats, empreses, mitjans, partits, d’àmbit nacional complet. El País Valencià és políticament i demogràfica capital per bastir un projecte de país com cal. Sense el País Valencià i sense un eix València-Barcelona, no en tenim pas, de país.

Som i serem, només, una colla de províncies i autonomies i departaments sense suc ni bruc. Mutilades i incapaces, per si mateixes, de tirar endavant.

Amigues i amics de Vilaweb, sisplau, digueu-hi la vostra.

- País Valencià: carta a l’Enric Gil

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 6
Afegir-hi un comentari
  • Ho tenia al pap, i ara que ho demanes faré la contesta.
    josepblesa | dimecres, 4 de juliol de 2007 | 19:21h

    Per a tu, Pere, i la resta a qui li puga interessar.

    A mi també em va sobtar que Vilaweb deixàs i trigàs tant a passar la notícia. I també quan ho feu i de quina manera tan reduïda i esquifida. Això és el m'emprenya d'en Vicent Partal. Bo i la (gran) admiració que sent per ell (el capità -com m'agrada dir-li- de la nau espacial) "seixenteja".


    M'explicaré millor: el fusterianisme va fer bandera de la catalanitat entesa en un sentit de barcelonitat i no de la valencianitat. Amb tal esperit (de joc d'espills) la massa social valenciana no ha acabat d'assimilar el projecte de vertebració social i nacional que en el fons (malgrat l'arqueologia que puga fer l'Arnau Gonzàlez) és un projecte valencià i per a la resta de la nació catalana. La societat valenciana està en un "stand by" de cap a on tirar. Si en els '60 calia obrir-se un forat per a que entràs la llum del sol, en el segle XXI cal que restanyem allò que ha dividit aquesta societat. Penseu el gran sentit i complex d'inferioritat que ha patit aquesta societat. Gens de comparable amb el catalanisme barceloní. En els '60 una minoria va fer treballs d'homenot, i que no tenia un reflex estés en la resta de la societat. Avui en una societat de masses les notícies hi han de reflectir els esdeveniments més importants. Un sentit "normal" i també, perquè no? profund de la Democràcia ens fa pensar que el meu President és Francisco Camps, com també ho és -meu- en José Montilla o F. Antich. I tots els PP's hi haguts i per haure-hi. I tots els PSC's, etc. El que un mitjà de comunicació de masses, repetesc -de masses- no es pot permetre és "oblidar" que això existeix. Malgrat que el Sr. Camps, Mates, etc puguen "oblidar-se" de que existeix Vilaweb. És una crisi de creixement que hem de sofrir.

    Enric Gil l'encerta en aquest cas. Ja saps les divergències públiques que hem tingut. I les que hem mantigut, i no sabeu, en relació epistolar en privat.  I és lògic que s'emprenye, com jo mateix ho faig, adesiara, en la conduccióa vilawebiana. I és tornar al blaverisme catalunyès en que qualsevol bufa que es tira una iaia barcelonina és notícia i la llista del Govern Valenià és ignorada.  I en això tenim més de les 2/3 parts del Principat al nostre favor. Sinó, demaneu-ne què n'opinen pel Segrià, pel Montsià, Priorat, etc. com va el tema. Amb una diferència: que la clau de volta de la Nació Catalana és la ciutat de València. Punt determinant que el pujolisme va obviar i ara li toca replantejar-se i li toca a hores d'ara anar com "cagalló per sèquia" ideològica, si li queda un bri de nacionalista.

    Pere, ¿sps què ens passa als valencians?

    Que hem estat anul·lats per l'espanyolisme i el centralisme d'estat. "Ningunejats" i és -curiosament- gràcies a Saplana que en els '90 hem començant a recuperar-nos econòmicament, i esperitualment l'autoestima. I Vilaweb, repeteix l'esquema, d'alguna manera el ninguneig" que practica Antena3, Tele5, TVE, inMundo, ABC, etc. Aixecar i esbandir el sentit provincià és el que ens cal. VIlaweb ha d'ésser a qualsevol persona valenciana que es veja reflectida. Ja sé que cada mitjà cerca el seu segment d'audiència, però PARTAL & COLLA, hi haurà de cercar la solució. Per això estan, cobren i s'ho creuen.

    CORDIALMENT.

    • Sps què ens passa als catalans?
      mba4639 | dijous, 5 de juliol de 2007 | 14:45h

      Als catalans en aquests moments estem entrant en un procés igual que va passar amb Lerma al País Valencià, estem en procés de ser "Ningunejats" en aquest cas mitjan en Montilla,  i d'això potser Vilaweb també s'en ressent començant en no creure amb els Països Catalans i acabaran publicant successos de Madrid igual que ara ja fa TV3.

      Espero que en Partal i companyia reflexionin i facin quelcom per canviar-ho.

      Per cert, el mot "ningunejar" que he vist escrit en més comentaris respecte aquest tema, ha estat gràcies al meu bloc „Ningunejar“ els catalans: el masclisme aplicat als pobles o és una casualitat?

  • Ben interessant
    peremerono | dimecres, 4 de juliol de 2007 | 19:48h
    Em sembla molt interessant allò que plantegeu, des de la diferència, l'Enric i tu. Als catalans d'aquí no ens calen admiradors -per admirar què?-, ni assentidors, si no conciutadanes i conciutadanes de nació pròpia o diferent disponibles per mantenir relacions d'igual a igual. De tu a tu. Simètriques o asimètricament competidores. Res, doncs, de genuflexions, de mots bonics, d'ensabonar. Problemes, situacions, solucions, col.laboracions, i diferències. I si l'enfrontament no es evitable, doncs enfrontament. Vet aquí la meva proposta, als dels Països Catalans, i als nacionalistes valencians, balears, i tutti quantti. (per cert, mai no havia llegit, fora d'alguns noms coneguts, una proclamació nacionalista valenciana tan desacomplexada i valenta com la de l'Enric: "jo sóc valencià, Catalunya no és la meva nació". Em sembla molt bé i ho respecto. Endavant, doncs. Per cert, Josep, demaneu a Vilaweb que hi digui la seva, editorialment. Mogueu la blocosfera valenciana i feu pressió. Pere

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats